L'última reforma del Codi Penal ha tipificat com a delicte una nova conducta dirigida a sancionar els qui, en contractar treballadors autònoms en frau de llei, imposen condicions laborals o de Seguretat Social il·legals (Llei orgànica 14/2022, de 22 de desembre). La condemna pot consistir en penes de presó de sis mesos a sis anys i multa de sis a dotze mesos.

Malgrat que aquest nou delicte calia introduir-lo, tenint en compte la situació, i malgrat que la mesura adoptada en termes generals s'ha de compartir, no per això deixa de constituir una mala notícia, a més que el legislador, en aquesta regulació concreta, s'ha pogut passar de frenada.

Per comprendre aquesta incriminació d'una conducta il·lícita cal conèixer els antecedents administratius, judicials i legals, així com les reaccions adoptades per algunes empreses. La mesura es relaciona de manera immediata amb les pràctiques de contractar com a autònoms els coneguts com a riders: els distribuïdors de mercaderies, que, habitualment mitjançant bicicletes o vehicles petits, reben els encàrrecs, les ordres i són controlats a través d'aplicacions digitals als telèfons mòbils. Són situacions on és indiscutible que es treballa materialment com a treballador subordinat, que s'ha de regir per la legislació laboral i no com a treballador autònom sotmès a un contracte civil o administratiu. En desviar-lo cap al fals autònom s'incompleix el conjunt de la legislació laboral (sobretot en matèria de jornada, salari mínim i seguretat laboral), així com de la legislació de Seguretat Social (per no cotitzar a través del règim general). A causa de tot això, la Inspecció de Treball va exercir la seva tasca de control, aixecant les corresponents actes d'infracció. Les sancions imposades van ser confirmades per via judicial, especialment per una sentència contundent del Tribunal Suprem adoptada per unanimitat, que va qualificar sense cap dubte aquest tipus de treballadors com a assalariats i no com a autònoms (STS de 25 de setembre de 2020). Com a conseqüència, aquest criteri judicial es va elevar a rang legal, per mitjà de la introducció d'una forta presumpció de laboralitat d'aquestes feines (Llei 12/2021, de 28 de setembre); canvi legal que, per afegiment, es va dur a terme en el marc del diàleg social, amb l'aval en concret de les organitzacions empresarials. Fins i tot es troba en fase de tramitació una proposta de directiva de la Unió Europea sobre treball en plataformes, que igualment introdueix una presumpció de laboralitat similar.

A partir de tot plegat, la majoria de les empreses de plataformes s'han adaptat a aquest model legal, laboralitzant els riders. Tanmateix, algunes empreses, amb conductes que voregen el desacatament, mantenen els treballadors com a autònoms, malgrat les reiterades sancions administratives que reben. Es tracta de conductes amb què estan llançant un desafiament a les autoritats públiques en l'imprescindible respecte de l'estat de dret i, també, les sancions administratives establertes a l'efecte s'evidencien com a ineficaces. Per això no hi ha hagut més alternativa que incorporar aquestes conductes contumaces com a delictives, amb previsió de sancions tan greus com ara la privació de llibertat, com a instrument final de fer complir la normativa, per evitar perjudicis tan notables en els drets dels treballadors. En termes tècnics, la norma es refereix a qualsevol contractació "sota fórmules alienes al contracte de treball", la qual cosa s'entén que inclou tant contractacions civils i mercantils com situacions de falsos cooperativistes; fins i tot inclou certes formes de falsos becaris, encara que pot ser que no a tots ells, ja que els becaris no sempre mantenen una relació contractual. Alhora, el que es tipifica com a conducta delictiva és contractar algú com a fals autònom, quan prèviament s'ha produït un requeriment o sanció administrativa per adaptar-lo a una correcta contractació com a assalariat en aquesta empresa, amb independència que els treballadors que motiven la sanció administrativa i els treballadors que posteriorment provoquen la sanció penal siguin diferents.

En tot cas, per molt que la mesura penal hagi estat necessari introduir-la, constitueix una mala notícia. La necessitat d'una sanció penal és per si mateixa un fracàs en el desenvolupament sa de les relacions laborals i del respecte a l'autoritat laboral en els seus requeriments i sancions. El resultat mostra que en alguns àmbits s'està trencant el consens mínim respecte dels equilibris en la tutela d'interessos entre treballadors i empresaris. En situacions ja clarament demostrades que s'està exercint la feina com a assalariat i que no s'accepten les regles del joc, tant es perjudiquen greument els drets dels treballadors com es produeix també una concurrència deslleial entre empreses que actuen dins de la legalitat i les que ho fan amb ús fraudulent dels falsos autònoms. Que s'hagi d'acudir a la sanció penal, última mesura a adoptar en el nostre sistema jurídic, per corregir aquestes desobediències obstinades i pertinaces, no és un bon senyal per a un funcionament correcte de les relacions laborals, suposa la presència de situacions greument patològiques que només provoca desànim respecte de la falta de l'imprescindible consens mínim en el respecte de la legalitat vigent.

Fora d'això, convé assenyalar que la nova regla s'ha pogut passar de frenada, anant més enllà d'aquestes conductes conscientment i reiteradament incomplidores, davant crides d'atenció administratives prèvies que es trobaven fora de la legalitat. Podria arribar a interpretar-se que la norma, indegudament, no està exigint que es produeixi un previ advertiment públic d'incompliment. De fet, també contempla com a delicte quan es fa ús del fals autònom sense que encara hagi existit prèvia actuació administrativa, i n'hi ha prou amb la imposició de condicions de feina il·legals via falsos autònoms. La sanció penal no s'ha de fer servir quan encara podem estar en fase de discussió jurídica de si existeix o no un ús indegut del treball autònom, o quan encara no s'ha demostrat la ineficàcia de la sanció civil i administrativa. Possiblement l'única manera de salvar l'indegut d'aquest aparent excés legal seria entendre que la conducta delictiva només es produeix quan per via de sentència firma o, alternativament, per resolució administrativa ferma s'ha constatat l'ús indegut del fals autònom i, malgrat això, se'n continua fent ús.

En tot cas, el desitjable seria que la sola qualificació com a delicte d'aquestes conductes fraudulentes servís com a esperó, com a amenaça efectiva perquè cap empresa a partir d'ara no les adopti i, per tant, a la pràctica resulti innecessari arribar a condemnar ningú.