Fa temps, diversos anys, que vaig decidir abandonar les xarxes socials. En el seu moment, vaig ser carn de canó de Twitter (ara ben anomenada "X", a cavall del pornogràfic, l'il·legal, l'amoral i el patològic). Recordo bé els meus infinits debats amb desconeguts sobre el procés a Catalunya. Me'n vaig anar de la xarxa social un dia en què un amic em va dir: "Twitter és semblant a parlar i discutir en una taverna de borratxos". Que ningú no se m'ofengui. No estic dient, ni de bon tros, beguts als milions d'usuaris o amants de X. El que el meu amic venia a dir era que hi havia molt de soroll i que alguns cridaven més que d'altres, i que entre els que criden de vegades no saps qui és qui ni fins a quin punt està fonamentat el que diu ni coneixes del cert les seves intencions o motivacions.

A Instagram vaig pujar diverses fotos i uns quants vídeos amb reflexions econòmiques. Ho vaig deixar de seguida. Instagram no m'aportava absolutament res. Sé que és una de les xarxes socials per excel·lència. Els meus familiars hi passen hores i me n'ensenyen vídeos o fotos o testimonis, alguns certs i altres falsos.

A Tiktok crec que vaig estar-hi un dia o dos.

Fa temps, diversos anys, que vaig decidir abandonar les xarxes socials. En el seu moment, vaig ser carn de canó de Twitter

L'única xarxa social en la qual soc és LinkedIn. És per motius professionals, i perquè allà les persones, almenys fins fa poc, parlaven només d'economia i empresa. Ara s'està tornant un Instagram estrany. Entro una o dues vegades per setmana, accepto totes les sol·licituds que rebo i penjo potser un o dos posts al trimestre.

Tothom em diu que faig malament. Que, en qualitat d'escriptor, conferenciant o persona que pretén exercir una influència en el pensament o en l'opinió, no puc romandre al marge de les xarxes socials.

Pot ser. No dic que no. Però m'és igual. Prefereixo continuar abocant les meves idees i el valor intel·lectual que pugui aportar als articles de premsa dels mitjans amb què col·laboro, com aquest, o als llibres que publico. Almenys, no es perden. En les xarxes el contingut viu segons o minuts. El valor no es conserva. És com consumir llaunes de tonyina obertes. Cal llençar-les tant bon punt les comprem.

El plaer, distracció o gratificació que produeixen les xarxes necessiten cada vegada més temps de consum per continuar produint-se

D'altra banda, i això és del que volia parlar-los, penso que tenim un problema, i seriós, amb el temps que els professionals passen a les xarxes. L'scroll infinit, aquesta qualitat i utilitat (quina ironia, dir-ne així) que l'aplicació et vagi suggerint continguts de forma infinita, amb només anar arrossegant el dit sobre la pantalla, produeix estralls cognitius i psicològics en els usuaris.

Està absolutament demostrat que produeix pics de dopamina. L'estímul visual dels scroll infinits és una gratificació al cervell, breu, brevíssima, sense temps a memoritzar-la ni retenir-la, pura estimulació sensorial. La dopamina augmenta, produeix sensació de plaer i rebaixa la calma i l'ansietat de la persona, que pot oblidar momentàniament els seus problemes i reptes laborals o professionals o personals. Però, igual com qualsevol altra substància addictiva, com la droga, l'alcohol, el tabac, la pornografia, el joc i tantes d'altres, produirà una sensació de buit o de dolor a qui les consumeixi.

Aquest buit només pot ser compensat amb més consum. Però cada vegada, la quantitat de dopamina que necessiten les cèl·lules del cervell és més gran. I, progressivament, cada augment marginal de dopamina va necessitant una quantitat més gran de droga o d'estímul addictiu.

Cada vegada tenim més professionals, el consum de coneixement del qual es produeix a les xarxes i dediquen un temps menor o nul als llibres

En altres paraules, el plaer, distracció o gratificació de consumir continguts a les xarxes socials necessita cada vegada més temps de consum perquè pugui continuar produint-se.

En l'àmbit professional, on les competències en coneixement i informació són indispensables, això és un problema enorme. Cada vegada tenim més professionals el consum de coneixement del qual es produeix en xarxes i dediquen un temps menor o nul als llibres, articles, a estar al dia d'una forma ordenada i de la mà d'autors amb autoritat o formació.

La tasca d'un editor, de llibres o de diaris, no era perquè sí. Era perquè, contra l'absurd argument que el filtre editorial impedeix la democratització del contingut, feia possible que el que es publiqués estigués comprovat per un professional dels continguts. L'editor assegura que allò publicat té valor, ja que l'editor viu de que els lectors agraeixin el que selecciona i ajuda a veure la llum.

L'scroll il·limitat no és la democràcia i abundància del contingut, sinó la perversió, populisme i devaluació de la intel·lectualitat

L'scroll il·limitat no és la democràcia i abundància del contingut, sinó la perversió, populisme i devaluació de la intel·lectualitat, del coneixement i de la veritat. El que és bo, a les xarxes, es barreja amb el dolent.

La infinitud minva les competències professionals.

Recomano limitar el temps a les xarxes socials i, sobretot, reservar-se més de tres quartes parts del temps a consumir continguts editorials. Aquests són finits, limitats. No el decebran i augmentaran les seves competències intel·lectuals, la qual cosa, a la llarga, permetrà el seu desenvolupament professional.