Si bé és cert que amb això del canvi climàtic hem deixat enrere aquella imatge entranyable de la castanyera, les paperines calentes, i la fumerada blanca que pel fred ens fugia de la boca, a Catalunya seguim aferrant-nos a la tradició d’encetar el novembre entre castanyes, moniatos i panellets. Perquè més enllà de la diada de Tots Sants, en què qui més qui menys recorda amb amargor l’absència d’algun ser estimat, a tots ens agrada disfressar de dolçor qualsevol moment de l’any, per ínfima que sigui l’excusa.

Podríem dir que som gent de tradicions, els catalans. Poc o molt mantenim viva la castanyada, el carnestoltes, la Diada de Sant Jordi, el tió i la cavalcada de Reis. Però és un fet irrefutable que amb la globalització les nostres peculiaritats es van volatilitzant, i potser el més llastimós de tot plegat, fins i tot el més dolorós, diria jo, és que tot respon a una necessitat irrefrenable de consumisme que ens ha eclipsat a tots sense excepció.

A Catalunya, i també a la resta de l’Estat, hem adoptat festes populars d’altres cultures, noves celebracions que han entrat en les nostres vides i que el temps ens demostra que ho han fet per quedar-s'hi. Sense anar més lluny, aquest proper divendres, el 29 de novembre, celebrarem el “divendres negre”, conegut popularment com a “Black Friday”, una data emmarcada al calendari com l’esdeveniment per excel·lència en termes de consum i que dona el tret de sortida a les compres de Nadal.

Aquest dia, que va néixer als Estats Units com una tradició posterior a Acció de Gràcies, ha esdevingut una jornada clau per adquirir productes amb descomptes importants, tant a les plataformes en línia com en les botigues a peu de carrer. I és que, per bé que a casa nostra mai hem festejat el dia d’Acció de Gràcies, no hem tingut cap inconvenient a abonar-nos a l’estratègia de màrqueting ideada pels americans per engreixar encara una mica més les butxaques dels comerços.

La importació de tradicions estrangeres contrasta clarament amb l'abandonament de les tradicions catalanes per part de les autoritats

No deixa de ser curiós, però, que el que va començar sent un dia de grans ofertes i oportunitats, aquelles 24 hores carregades d’ansietat per no quedar fora i no perdre’s no sé quines rebaixes que s’esvairien l’endemà, avui les grans marques han aprofitat l’avinentesa per estirar el xiclet i fer-lo durar dos, tres, quatre dies, fins i tot una setmana. Perquè finalment es tracta d’això, de consumir, més i més, additivament, compulsivament. I si amb una setmana no en tens prou, no pateixis, que sempre et queda el Cyber Monday per acabar de fondre la targeta.

Vivim immersos en el capitalisme, aquest sistema que ens alimenta la necessitat de vegades irracional en la compra de capricis i qüestions banals, generant-nos fins i tot malestar si no aprofitem unes rebaixes anunciades a bombo i platerets.

No m’equivoco si afirmo que aquestes iniciatives han representat el principi de la fi de les nostres rebaixes, les de tota la vida, les que se celebren cada any passat el dia de Reis i a l'estiu. Les rebaixes es difuminen i perdem aquelles estampes de corredisses i estirades de cabells quan, l’endemà, el dia 7 de gener, els grans magatzem aixecaven persianes farcits de descomptes de color vermell. Imatges que quedaran per tota la vida i que probablement ja no tornarem a veure.

Tot canvia. Els hàbits de consum canvien de la mateixa manera que ho fan les diferents generacions. Canvia el món i canviem nosaltres. I aquesta realitat, mal ens pesi, ens esborra lentament la identitat.

Ara la polèmica gira entorn de la censura. Perquè, enguany, senzillament, el pessebre s’ha eliminat de l’espai públic

No deixa de ser trist, però, constatar que de vegades nosaltres som els primers que ens hi esmercem, a empetitir-nos. No crec en cap cas que això respongui a un sentiment de vergonya o negacionisme, però de ben segur respon a una mal entesa voluntat d’acceptació i integració. I ara és quan em ve al cap allò de que “hem de fer el català més amable”, una ocurrència més que ens podríem haver estalviat.

Canviem les tradicions, les obviem, les banalitzem, com si tot allò que és pròpiament nostre ara hagi quedat obsolet o ja no agradi tant. Perquè sembla que avui l’atractiu ha de tenir nom de Halloween, Single Day, Black Friday, Cyber Monday i Santa Claus. La importació de tradicions estrangeres contrasta clarament amb el progressiu abandonament de les tradicions catalanes per part de les autoritats

Enguany, per no trencar la tradició, mai més ben dit, la plaça de Sant Jaume de Barcelona perdrà el tradicional pessebre de Nadal. L’Ajuntament de Barcelona ha decidit retirar de la via pública la representació del naixement de Jesús i traslladar el muntatge a l’interior de l’edifici del consistori. Una instal·lació que cada any s’ha viscut envoltada de polèmica i de debat. Aquest any, doncs, l’emblemàtica plaça de Sant Jaume canviarà la tradicional escena nadalenca per un gran estel lluminós de 20 puntes fet a partir d’una estructura de ferro metacrilat farcida de llums LED.

La mesura, pel que s’ha dit, respon a la voluntat del nou govern municipal de deixar enrere les polèmiques de cada Nadal. Però si em pregunteu a mi, res més lluny de la realitat. Perquè ara la polèmica no gira entorn de si la proposta és més o menys transgressora, de si s’allunya més o menys de la concepció tradicional. Ara la polèmica gira entorn de la censura. Perquè, enguany, senzillament s’ha eliminat de l’espai públic.