La sequera va ser una companya habitual en tots els mitjans de comunicació en les setmanes prèvies a les eleccions municipals. Aquestes han passat, però la sequera es queda.

El canvi climàtic, amb temperatures més altes i pluviometria irregular, ha convertit el dèficit hídric en un problema estructural que afecta uns territoris més que altres del nostre país. En el darrer dia del mes de maig, la reserva a les conques internes se situava al 25,56%, mentre que a la conca de l'Ebre els pantans catalans es trobaven al 36,06%. Encara que hi ha hagut pluges durant les últimes setmanes, els embassaments de les conques internes només han pujat fins al 27% de la seva capacitat, uns nivells que no es veien des de l’episodi de sequera de 2008. El període de sequera i escalfament estan provocant un estrès sobre el recurs hídric i els ecosistemes. El canvi climàtic és més evident a Catalunya, ja que l'any 2022 la temperatura va augmentar uns 2,4 °C de mitjana.

Més de 6 milions de persones a Catalunya estem en estat d'excepcionalitat, decretat per l'Agència Catalana de l'Aigua, i amb mesures restrictives. El dèficit hídric és un problema estructural.

Les solucions que es requereixen no han de ser per cobrir situacions d'emergència, sinó que han de ser solucions de present i futur. Ens agradi o no, estem immersos en un cicle viciós a conseqüència del canvi climàtic. L'escalfament global, la crisi hídrica, la pèrdua de biodiversitat, etc. Com a societat, estem obligats a replantejar-nos el sistema i el concepte de l'aigua, ja que estem entrant en una rivalitat en el seu consum. Obrir l'aixeta té costos que han de repercutir, no és gratuït. Cal revisar el model de tarifa? Encara que hi ha municipis que disposen d'una tarifació progressiva, s’hauria d'establir en tots els municipis? Tenim un sistema obsolet del model de l'aigua on s’han infravalorat els costos de producció i distribució.

La forma de gestionar l'aigua enfront d'una sequera estructural requereix una nova organització de les administracions locals que donin una resposta més audaç i àgil a les necessitats actuals i futures. Una administració que doni el pes que cal a la gestió de l'aigua, un sector que ha acumulat un dèficit d'inversió en resiliència al territori català. I cal també revisar el model tarifari per tal d'incloure tots els costos associats als reptes actuals que presenta la gestió de l'aigua. Fins ara hem infravalorat l'aigua i s'ha acumulat un dèficit d'inversió en resiliència al nostre territori català. La gestió de l'aigua ha de ser pública, privada o pública-privada?

Reptes i oportunitats per fer front a la falta d’aigua

La situació de sequera i el seu dèficit en infraestructures està provocant dur a terme obres d'emergència que suposaran una mobilització de més de 1.000 milions d'euros a Catalunya. Els darrers 10 anys no s'havia pogut invertir gairebé res des de l'ACA, perquè tenien un dèficit molt important que dificultava les inversions. L'execució de les infraestructures per fer front a una sequera estructural necessita la col·laboració publicoprivada.

El Pla de Gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (conques internes) de l'Aigua per al període 2022-2027 del Govern inclou inversions per assegurar que en sis anys el recurs disponible de l'aigua creixi un 30% amb 182 hm3 d'aigua per al consum que provindran de la dessalinització, reutilització, millora d'eficiència, etc.  Es preveu una inversió superior als 2.437 milions d'euros, on l'Agència Catalana de l'Aigua aportarà 1.428 milions. La inversió es complementarà amb fons europeus a través d'un PERTE que permetrà gestionar 15 projectes concrets avançant la planificació de 5 anys a un any i mig. Les grans infraestructures requereixen grans inversions i cal accelerar-les.

Les administracions locals (com consells comarcals, diputacions, ajuntaments i ens reguladors) no han estat conscients que entràvem en una sequera estructural i, per tant, amb el risc inherent que l'aigua es podia acabar. La falta d'activitats de manteniment i d'inversió ha empobrit la infraestructura disponible. El model de gestió del recurs ja no és adient.

L’aplicació de models circulars en la gestió de l’aigua atorga a l’aigua regenerada una especial rellevància com a solució sostenible per garantir la resiliència hídrica de les ciutats. És una de les solucions a curt termini que permet potabilitzar les aigües del Llobregat, com ja s’està realitzant amb una part del cabal de l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR). La dessalinització és un sistema també a considerar com a solució, però el cost es pot duplicar i triplicar amb l'afegit del consum energètic que requereix per tractar l'aigua.

La reutilització de l'aigua ens permet alliberar recursos i ens podem ajudar amb la tecnologia disponible. Cal seguir millorant la detecció i reparació de fuites. Malgrat les pèrdues per aquest motiu, a Catalunya, està ja per sota de la resta de l'Estat i d'Europa.

Respecte a l'ús domèstic de l'aigua, que representa un 18% del consum, en els darrers anys s'observa una reducció del consum per càpita passant d'uns 140 litres per persona i dia a Catalunya a 115, i de 125 litres per persona i dia a l'Àrea Metropolitana de Barcelona a 105.

Actualment, les depuradores recullen les aigües urbanes i la industrial. Una possible actuació per fer el procés més eficient seria separar-les i tractar cada cabal en funció de la seva destinació (ús pre potable, agricultura, neteja de carrers, indústria, etc.)

Modernitzar i ser més eficient en l'ús de l'aigua per part de l'agricultura (que suposa un 70% del consum) comporta que la inversió requerida l'hagi d'afrontar l'agricultor, però aquest ha de tenir seguretat jurídica a llarg termini. La utilització de l'aigua regenerada a l'agricultura alliberaria recursos. Com a exemple tenim Israel, on el 90% de l'aigua utilitzada per l'agricultura és regenerada. També ens hauríem de preguntar què cultivem al nostre territori identificant els conreus òptims, en termes hídrics, de cost-benefici.

La dificultat addicional és la mateixa gestió del territori. L'ús de l'aigua per l'agricultura a la conca de l'Ebre és diferent de l'ús de les conques internes. Per tant, la gestió política ha de ser diferent.

A la indústria, que suposa un 10% del consum de l'aigua, se li aplica diferent cànon si s'utilitza aigua regenerada o aigua potable.

En moments de sequera, la indústria augmenta els seus costos, i es poden provocar greus problemes en les cadenes de subministraments així com una reducció en el PIB. L'exemple el tenim a Alemanya, on els vaixells de càrrega, depenent del cabdal del riu, han hagut de reduir-la a un 30%, augmentant els costos. El 2018 es va estimar que la sequera havia provocat una reducció 0,2% en el PIB alemany. 

Respecte al turisme, la sequera està produint una redirecció dels fluxos turístics, així que hem d'esperar les deslocalitzacions cap al nord. En paral·lel la indústria hotelera està invertint per implementar processos que redueixin la petjada hídrica en un escenari d'aridesa estructural.

Amb la llei d'emergència, mesures extraordinàries i urgents per afrontar la sequera a Catalunya (Llei 9/2023), per primera vegada el Parlament ha establert de forma detallada totes les accions d'emergència per dur a terme. El no compliment d'aquestes mesures hauria de tenir una exigència per part del ciutadà.

Enfront d'un recurs escàs com l'aigua, hem d'augmentar l'eficiència amb la tecnologia disponible per utilitzar l'aigua regenerada, optimitzar les xarxes de canalitzacions. Fer una bona captació de l'aigua i ser eficients en el seu ús. El sistema es podrà optimitzar si les inversions a realitzar a Catalunya es fan sota una seguretat jurídica, fiscals i tecnològiques (amb big data, intel·ligència artificial que milloren l'eficiència), donant-li valor al recurs hídric. Ha d'arribar a tots els estaments de la societat que l'aigua és un bé escàs.

Per evitar grans pèrdues econòmiques en el sistema productiu i en aquells sectors vinculats més al recurs de l'aigua (agricultura, indústria i turisme) es necessita una planificació estratègica coordinada. Com hauria de funcionar el mercat de l'aigua? Quin hauria de ser el mecanisme de mercat per recuperar les inversions en les infraestructures i com retribuir-les?

Com ho estan gestionant altres països?

A Califòrnia es van crear les infraestructures necessàries d'embassament al voltant de l'aqüífer més important –Vall de San Joaquín– permetent permeabilitzar el sòl per omplir-lo davant d'inundacions. Les pluges torrencials del mes de març del 2023 han omplert l'aqüífer disposant d'aigua per a un any. A més, Califòrnia té un índex de preus d'aigua, l'octubre del 2022, va ser d'un màxim de 1.200$, i actualment està per sota de 600$. El mercat ha donat senyals adequats permetent que l'oferta i la demanda estiguin controlades.

A Israel, el 90% d'aigua utilitzada per l'agricultura és regenerada. A França es van modernitzar les infraestructures, reduint les fuites i reutilitzant les aigües residuals.

Tant Itàlia com a França s'ha implementat mesures que impliquen reutilitzar un 10% de les aigües residuals, establint una tarifació progressiva, com ja té la major part dels municipis de Catalunya, per provocar un canvi d'hàbits en el consum de l'aigua. Mesures de limitació en regar jardins, camps de golf, emplenar piscines o rentar els cotxes. Certes reserves d'aigua es poden utilitzar només per seguretat civil o sanejament.

Cada territori té la seva particularitat i probablement les solucions no es poden replicar d'un país a un altre, però sí que ens poden ajudar a trobar les òptimes a aplicar en el nostre.

Serem capaços d’augmentar la resiliència hídrica a Catalunya amb les inversions que són necessàries per millorar les infraestructures?

Es trobaran tots els recursos necessaris per dur a terme les inversions en infraestructures?

S'ha de canviar la legislació de com es regula l'ús de l'aigua?