A canvi d'una investidura, cada partit polític prova de posar-se la seva medalla. La formació de Sumar, ha posat la directa en reobrir les reivindicacions que no va poder incloure en l'última reforma laboral. Recentment, vaig sentir un dels seus dirigents dir: "Hem d'aconseguir que la gent cobri més i treballi menys".

A veure, amb la primera part de la frase puc estar d'acord en obrir un debat o una negociació. Aconseguir una major part del pastís "beneficis, costos, salaris" és legítim. Però... Treballar-ne menys?

Si bé la proposta consisteix a rebaixar alguna hora setmanal, des de fa temps apareixen més i més notícies, així com proves pilot internacionals sobre la jornada laboral de quatre dies. L'última prova pilot apareguda en tots els mitjans de comunicació aquesta setmana ha estat la de la ciutat de València que, aprofitant unes setmanes que hi havia diverses festivitats seguides, enganxades al cap de setmana, va posar en marxa una enquesta a uns dos mil valencians, combinada amb anàlisi sobre el volum de negoci del comerç, l'hostaleria, de la mobilitat, del temps de lleure, així com de l'ús de serveis públics.

Anem per parts. Això no és un pilot d'una setmana laboral de quatre dies. Això és un estudi populista per cridar l'atenció de l'opinió pública dels mitjans de comunicació. Que sí, que el mateix estudi ja indica que no podem parlar d'un estudi i resa en el seu text que "en termes objectius no es tracta d'un programa de reducció de la jornada laboral de manera estricta", però és igual, inclous en el títol de l'estudi la frase "Prova pilot de la setmana laboral de quatre dies" i les agències i mitjans de comunicació salten a fer públics els resultats, donant nul·la o escassa importància a la fitxa tècnica o la metodologia, ja que això ho deixen als experts i es pressuposa que, si tot un govern valencià ho publicita, és que està ben realitzat.

I segur que cada un de les parts de l'estudi està ben feta. Això no ho poso en dubte. Però una de les coses que no s'ha mesurat és la més rellevant que calia mesurar: la productivitat. I això és el que a tots els països del món que han realitzat pilots així s'està mesurant. Precisament, la setmana laboral de quatre dies parteix de la premissa que els treballadors seran més eficients i productius, i trauran la mateixa feina en quatre dies que en cinc gràcies a l'incentiu que, aconseguint-ho, gaudiran d'un dia més de vacances. Hi haurà menys reunions, menys pèrdues de temps i, al final, l'output serà el mateix, podran cobrar igual que el que cobren i la seva qualitat de vida i conciliació millorarà ostensiblement.

Ja.

En primer lloc, en un país on el turisme, l'hostaleria i els serveis pesen el que pesen, aquesta hipòtesi és, senzillament, impossible. Un cambrer no atendrà en quatre dies les mateixes taules que en cinc. Això no cal mesurar-ho per saber-ho. I, com aquest, més de la meitat dels llocs de treball del país, ja que són sectors productius on es funciona per torns.

D'altra banda, ja avui dia, en moltes empreses, els divendres s'ofereix horari intensiu i concentrar les hores al matí, per poder acabar al migdia. Els divendres a la tarda, a la gran majoria d'empreses on no es treballa per torns no hi ha gairebé ningú. Em refereixo a llocs administratius, d'oficina, o de gestió.

Hi ha països que aposten per la reducció i altres que ho han provat i ho han descartat, ja que la possibilitat depèn en gran manera de la naturalesa dels sectors que componen el PIB. Espanya és un país on una reducció de jornada de tal abast no pot ser compensada amb productivitat ni per indici.

Dos últims apunts.

El primer, en aquestes proves pilot, fins i tot ben realitzades, es produeix el denominat i ja comprovat "efecte de l'observador". Les persones saben que estan sent observades, que estan, per dir-ho així, a prova. I que si són capaces de ser més productives podrà concloure's que tenen dret a un dia més de festa per tota la vida. I s'aconsegueixen productivitats puntuals que, tanmateix, no poden mantenir-se en el temps a mesura que passen els anys i l'efecte de l'observador és eliminat. Va succeir amb el teletreball en pandèmia. A l'inici, la productivitat va ser enorme i, amb el pas dels mesos, ha anat caient fins al punt que, segons un estudi realitzat per KPMG i que va veure la llum la setmana passada, ens revelava que el 78% dels CEO espanyols preveuen que per a 2025 el teletreball estarà pràcticament eliminat i tot serà presencial. Per tant, qualsevol pilot hauria de prolongar-se molts mesos i eliminar dels mesuraments, mitjançant mesuraments intermitents o mostres de control, l'"efecte observador".

Finalment, l'efecte final en dies de feina, ja que ja gaudim de tots els caps de setmana i de vint-i-dos dies de vacances a l'any, és enorme. En cas de dur-se a terme, una persona treballaria només la meitat dels 365 dies de l'any i descansaria l'altra meitat. El món global està sent cada vegada més i més competitiu.

Un país prospera treballant més, no treballant menys.