La decisió en primera instància del diari britànic “The Guardian”, i aquest passat dimarts del rotatiu català “La Vanguardia”, de deixar de compartir els seus respectius continguts a la xarxa social X, popularment coneguda com a Twitter, no ha fet sinó desencadenar un degoteig continuat i ascendent de baixes a la plataforma propietat del multimilionari Elon Musk. I si bé aquestes no han estat les primeres entitats en adoptar aquesta mateixa iniciativa -també ho han fet, entre d’altres, l’equip de futbol alemany St. Pauli, el Festival de Cinema de Berlín o el Royal National Orthopaedic Hospital, per citar-ne tres exemples- podríem dir però que han estat dues de les més sonades i que, sens dubte, han encetat un meló que ens interpel·la a tots a reflexionar.

Els mitjans de comunicació tradicionals, els de tota la vida, que han procurat sempre mantenir uns estàndards de rigor i credibilitat, topen ara amb una difícil disjuntiva: o romandre en un espai on preponderen els missatges incendiaris, les teories de la conspiració i la manipulació, o bé abandonar-lo, deixant l’audiència i els seus seguidors a la deriva, a mercè dels bots i la desinformació.

I aquest dilema esdevé encara més profund quan hi sumem la irrupció de la intel·ligència artificial, que malgrat obrir-nos un horitzó de noves i infinites oportunitats, també maximitza les amenaces i ens torna a tots més vulnerables. Perquè és precisament aquesta tecnologia ‘deepfake’, els bots i els algorismes, dissenyats amb l’únic i principal objectiu de polaritzar, els que debiliten la confiança en la informació i les institucions.

Avui tots ens fem la mateixa pregunta: marxem o ens hi quedem, a X? I en aquest sentint, són igualment vàlides i respectables ambdues decisions. He de dir que els arguments que posen damunt la taula aquells que aposten per la sortida de la plataforma no admeten gaire discussió: X és avui l’altaveu per excel·lència de la ultradreta, un niu de 'fake news' contra immigrants, feministes, persones trans o, fins i tot, representants democràtics. De fet, si els discursos d'odi ja havien emmetzinat el Twitter precedent a Elon Musk, la seva irrupció a la plataforma s’ha traduït en la consolidació i la promoció d'aquestes proclames de rancor.

Però el que fa més por de tot plegat, perquè la veritable sagnia de baixes es va començar a produir a partir d’aquest moment, és la implicació d'Elon Musk a la campanya de reelecció de Donald Trump i, ja ara, el seu anunciat i polèmic nomenament, juntament amb Vivek Ramaswamy, al capdavant del Departament d’Eficiència Governamental (DOGE, per les seves sigles en anglès) de la futura administració dels Estats Units.

Per a una gran majoria, aquesta politització ha esfondrat la neutralitat que alguna vegada havia caracteritzat Twitter. La reputació d’X com un espai d’intercanvi d’idees i de discussió sana s’ha vist desplaçada per la percepció d’una plataforma parcial i esbiaixada, alineada amb uns determinats interessos polítics. I en un context generacional en què, majoritàriament, qui més que menys interactua i s’informa del que succeeix al món a les xarxes, aquesta plataforma digital ha esdevingut una molt poderosa màquina de manipulació.

X ens permet expressar i opinar de tot allò que volem, quan volem i on volem. I aquesta particularitat, que d’inici resulta tremendament atractiva, convida inevitablement a la injúria, a l'insult lliure i gratuït per part de determinats sectors i individus.

Si bé és cert que amb Elon Musk aquesta tendència ha agafat múscul, ja fa anys que X ha esdevingut un espai tòxic i que sobrerepresenta l’extrema dreta, aquí i arreu del món. I precisament per això, pel poder addictiu de les xarxes i per l’impacte desmesurat que aquestes exerceixen sobre l’opinió de la gent, apel·lo a no llençar la tovallola. Si avui, a X, hi prolifera un discurs predominantment d’extrema dreta, la nostra recepta per combatre la desinformació i les boles no hauria de ser en cap cas optar pel “ja s’ho faran” i plegar veles. El problema no s’arreglarà ni se solucionarà marxant d’X, ans al contrari. Aquesta mesura únicament deixa la gent sense referents i dona via lliure a l’engany i la desinformació.

Més que mai, i això ens interpel.la a tots i sense excepció, cal treballar per difondre informació de qualitat i rigorosa en aquells canals on és escassa i hi predomina l’intent de manipulació. El bon periodisme, el periodisme de qualitat, ha esdevingut un bé essencial i de primera necessitat, no tan sols per narrar amb claredat i objectivitat el que està passant, sinó també per combatre activament i amb determinació les boles i la desinformació.

Dit això, no, no abandonaré X, m’hi nego. I ho dic conscient que trepitjo territori hostil. I és que, malgrat l’aparent èxode massiu d’aquests darrers dies, els desinformadors hi són i s’hi apuntalen amb virulència. I si alguna cosa tinc clara és que les lluites es guanyen al terreny de combat, i deixant aquest espai buit de contranarratives i informació fiable, el que fem finalment no és altra cosa sinó engreixar el monstre.