Divendres passat, el Silicon Valley Bank, un acreditat banc californià que tenia per objectiu finançar empreses emergents nord-americanes, va haver de ser intervingut pels reguladors financers convertint-se en la segona fallida més important en la història del país. L'entitat va prestar els seus serveis a una gran proporció d'empreses americanes de tecnologia, de biotecnologia i fons de capital risc. El seu actiu total ascendia a un valor aproximat de 212 mil milions de dòlars.

Entre les seves línies de negoci principals hi havia també la gestió dels dipòsits que els seus clients particulars i empreses ingressaven en el banc. Des de 2020 fins a 2021, aquests havien confiat al banc un total de 189 mil milions de dòlars. Amb aquesta suma tan colossal de liquiditat, l'entitat financera va decidir invertir en actius a llarg termini. En concret, es van invertir 90 mil milions de dòlars en bons estatals i dipòsits recolzats per hipoteques a una taxa d'interès que, en aquell moment, podria ser propera a l'1,50%. Per tant, era una decisió prudent. Com argumentava el seu director executiu Greg Becker, l'objectiu era garantir les finances del banc en un escenari tan complex.

Però llavors, què ha portat a la fallida?

En primer lloc, un retir constant de fons per part de les empreses tecnològiques per cobrir les seves necessitats d'efectiu i posteriorment de particulars. I en segon, la decisió d'invertir en aquests actius a llarg termini pensant que els tipus d'interès es mantindrien en els mateixos percentatges, cosa que realment no va succeir. Sens dubte, es preguntarà quina relació existeix entre les dues causes. El següent exemple pot ajudar-lo a entendre la seva relació.

Suposi que vostè, l'any 2021 va decidir comprar bons de l'Estat espanyol a 10 anys per un import de 1.000 euros amb un interès que en aquella època era proper al 0,52%. Admeti ara que, després de dos anys (2023), pren la decisió de vendre'ls perquè necessita liquiditat de forma urgent. Per realitzar l'operació és necessari adreçar-se a l'anomenat mercat secundari. Es tracta d'un mercat financer dedicat a la compra i venda de valors com el seu i que una vegada van ser emesos en una primera oferta. Vostè sap que el BCE ha anat pujant els tipus d'interès i avui són més alts. En l'actualitat el bo espanyol a 10 anys ofereix una rendibilitat aproximada del 3,49%. La pregunta que segurament es plantejarà és: si decideixo vendre'ls, me'ls compraran al mateix preu, és a dir a 1.000 euros La resposta és no. Qui decideixi comprar-los buscarà un retorn igual al bo actual. És a dir, el 3,49% i no el 0,52% que oferien el 2021. Per tant, l'única alternativa que tindrà vostè, si vol convertir-los en diners, serà vendre'ls a un preu inferior a 1.000 euros. Aproximadament a 822 euros, amb una pèrdua propera als 177 euros, que vostè haurà d'assumir. Però en cas que no vulgui assumir aquest trencament, llavors no tindrà cap altra opció que esperar fins al seu venciment (2031), i després recuperar els 1.000 euros de la seva inversió.

En el cas de Silicon Valley Bank el va succeir el mateix que a vostè. La retirada contínua de fons dels seus clients i les seves necessitats de liquiditat el va obligar a haver de vendre al mercat secundari els bons, però també incorrent en pèrdues. Originàriament, aquests bons oferien un interès relativament baix quan es compara amb els tipus d'interès que estan oferint en els últims 18 mesos. Si algú estava disposat a comprar-los era sota la condició de pagar menys per ells, la qual cosa implicava una pèrdua en l'estat de resultats de l'entitat.

Alguns mitjancers financers van calcular així mateix la pèrdua latent per la inversió realitzada per l'entitat financera. Això significava que en el supòsit que no mantingués la inversió fins a la data del seu venciment i la vengués avui, la pèrdua que es produiria seria de 15 mil milions de dòlars. Una conseqüència de l'agressiva pujada dels tipus d'interès duta a terme per la Reserva Federal (FED).

Això no sol ser un problema, ja que aquestes "pèrdues no realitzades", no es tenen en compte en calcular el matalàs de capital que els bancs poden utilitzar en cas d'una recessió en el futur. Però la suma d'aquesta pèrdua latent, però no comptabilitzada als llibres, estava molt propera al valor de capitalització de mercat que el banc tenia en aquell moment. Una situació que no va passar desavertida pels inversors, que ràpidament van adoptar posicions curtes, és a dir apostar per la caiguda en el preu de les accions. El valor de capitalització de Silicon Valley Bank va perdre en dos anys 27 mil milions de dòlars.

Finalment, quan diferents informes i societats de capital risc van alertar de la complexa situació de la institució financera, va començar una retirada massiva de dipòsits per part dels seus clients a mesura que s'estenia l'ansietat per la situació del balanç i la liquiditat del banc. Per cobrir aquestes sortides d'efectiu, Silicon Valey va vendre un terç de la seva inversió, la qual cosa va ocasionar de nou més pèrdues per valor de 1.800 milions de dòlars. Malgrat els esforços per llançar urgentment una emissió d'accions per capitalitzar-lo i obtenir liquiditat immediata, la seva situació de tresoreria s'havia convertit en insostenible, havent d'intervenir la Federal Deposit Insurance (FDIC) per tancar-lo.

Malgrat que hi ha poques possibilitats d'un contagi en el sector bancari, la FDIC va informar fa uns dies que la indústria bancària nord-americana té 620 mil milions de dòlars de pèrdues no realitzades per tenir valors de renda fixa com a resultat de l'augment de les taxes d'interès.

Fa uns dies el president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Rodrigo Buenaventura mostrava la seva preocupació per la creixent comercialització d'obligacions, bons i fons a Espanya. Alertava els inversors minoristes sobre el risc que tenen els instruments de renda fixa, en un entorn en el que se suposa que els tipus d'interès continuaran pujant.

Encara que és cert que els bons del Tresor es consideren com una inversió lliure de risc és important recordar l'inversor minorista que el seu preu, una vegada comprats, no es manté fix en el temps. Qualsevol pujada posterior dels tipus d'interès donarà lloc a una disminució del seu valor al mercat. Si vostè els ven llavors tindrà una pèrdua efectiva igual com li va passar a Silicon Valey. Només si el manté fins al seu venciment recuperarà amb seguretat el 100% del seu valor.