El gradual envelliment de la població és un fenomen que succeeix de forma molt significativa en tots els països europeus com a conseqüència a l'augment de la longevitat de la població i a l’evident davallada de la natalitat. Mal que ens pesi, es tracta d’un procés irreversible i que és comú a la majoria dels països desenvolupats.

Un dels grans reptes que afronta la Unió Europea i, per consegüent, també Catalunya, és el de la població activa, cada volta més reduïda, i el simultani ascens de la població passiva, tant per la incorporació cada vegada més tardana dels joves al mercat de treball com per l’increment del nombre de pensionistes, que perllonguen la seva vida durant més anys.

Tots aquests elements, acompanyats d’una població treballadora cada vegada més envellida, ens obliga a analitzar amb profunditat la realitat present i futura i a plantejar la gestió de l'edat en l’entorn laboral com un àmbit d'actuació prioritari.

Si ens focalitzem en Catalunya, segons la publicació Projeccions de població 2013-2051 de l’Idescat, al llarg de les pròximes dècades la població total catalana seguirà augmentant, però ho farà amb un envelliment simultani, ja que els grups de població de 0 a 14 anys, de 15 a 39 anys i de 40 a 64 anys seran menys nombrosos que els actuals, i el guany de població s’emmarcarà exclusivament en el grup de 65 anys i més, que augmentarà en més d’un milió de persones i arribarà a representar més del 30% de la ciutadania. Les projeccions preveuen també que la taxa de fertilitat se situarà per sota de la de reemplaçament, d’1,4 a 1,5 fills per dona, i que el creixement de la població del país se sustentarà especialment gràcies a la immigració.

Quan el cens d’un territori envelleix, la seva productivitat es redueix per diversos canals. Amb més persones sèniors en edat de treballar, les seves competències s’alteren i això impacta directament i indirecta en la productivitat agregada de l’economia. Cada tram d’edat disposa d’unes competències diferents i específiques que es tradueixen, necessàriament, en variacions en la productivitat laboral. En aquesta mateixa línia, un recent estudi del Banc d’Espanya revela que els treballadors d’edat més avançada disposen de millors habilitats de planificació i de lectura. Per contra, decauen les seves habilitats físiques, d’escriptura i numèriques. Dit això, és imperatiu tenir presents els canvis d’aquests capacitats i habilitats del capital humà a fi de poder-les integrar en la gestió de l'empresa, fer-ne una adaptació progressiva i, si cal, fins i tot un redisseny.

En atenció a això, la plena inclusió de la població sènior al mercat laboral és avui una qüestió estratègica per a l’economia de qualsevol país.

La manca d’integració d’aquest col·lectiu en el mercat laboral representa no tan sols una greu amenaça financera pel país, precisament per l’escenari d’un col·lapse del sistema públic de pensions, sinó, i encara més rellevant, un risc de pèrdua de competitivitat per la infrautilització d'un capital intel·lectual i productiu de primera magnitud.

Quan el cens d'un territori envelleix es redueix la productivitat. Urgeix potenciar el talent sènior com a motor de competitivitat i neutralitzar-ne els prejudicis

Els nous requeriments de l'economia digital, com l'ús massiu del big data o les noves tecnologies de la informació, tendeixen a accelerar l'obsolescència de les eines i els coneixements que empren aquests treballadors de major experiència. Els nous entorns digitals de producció flexible i venda multicanal sovint requereixen una reestructuració de l’empresa on sobra aquesta, podríem anomenar, “gent de negoci”, associada sobretot a professionals de més edat, i on manca aquesta “gent de tecnologia”, vinculada especialment a perfils més joves.

Urgeix, doncs, potenciar el talent sènior com a motor de competitivitat i neutralitzar definitivament els prejudicis negatius que expulsen els majors de 55 anys de l’esfera laboral. La seva complicitat i aportació són elements clau per a la competitivitat de les empreses i per a la sostenibilitat del país. Cal implementar programes de upskilling i reskilling, una ferma aposta per la formació continuada, el desenvolupament d'habilitats i el permanent reciclatge professional.

Però jo no ho deixaria aquí. Més enllà de dotar aquest talent sènior d’aptituds tècniques i competències pròpies de nadius digitals, cal fer valdre aquelles habilitats que només els anys proporcionen: experiència i coneixement. Els estereotips negatius esborren qüestions manifestes, com la capacitat de resiliència que aquests perfils aporten respecte d’altres de més joves, perquè justament per raó d’edat han hagut d’afrontar al llarg de la seva vida més canvis i adversitats que les generacions emergents.

Cal sensibilitzar empreses i societat de la necessitat de construir un país integrador, una economia inclusiva, un entorn de treball que agermani les diferents generacions. L’augment de l’esperança de vida ens esperona a incentivar la participació laboral i mobilitzar individus que han ja sortit del mercat laboral, els més grans o les dones.

No hi ha cap fórmula màgica. La solució la sabem tots. Per promoure el creixement del país cal augmentar la natalitat, prolongar la vida activa, una major immigració i una major participació laboral de la població.