Qui, que per la seva activitat professional conegui el contingut de les classes i seminaris o els variats materials que les escoles de negocis editen i publiquen sobre les noves filosofies i tendències en relació amb la gestió de les persones, abans recursos humans, comprovarà que quan es refereixen a la "nova empresa", a l'"empresa oberta" i innovadora en la gestió de les relacions laborals, en la seva gran majoria ignoren el paper del sindicalisme i la funció dels representants sindicals. I sobre la que, de manera explícita o implícita, afirmen que a les empreses amb noves formes i estils de gestió, diguem en l'"empresa guai", els sindicats són un agent estrany, per no dir distorsionador.

Una filosofia que s'expressa en la renúncia a promoure, quan no a impedir per tots els mitjans, la implicació de la representació sindical en els canvis i en les noves formes de gestió. Això provoca en la majoria de les ocasions la desconfiança o el rebuig dels representants sindicals, el que afegeix més dificultats per assolir l'èxit de les iniciatives innovadores o, fins i tot encara pitjor, devalua en gran manera el seu sentit en deixar fora a determinats col·lectius de l'empresa i generar amb això a la pràctica dos mons en les relacions laborals al mateix centre de treball. Un, el representat pels sindicats, impermeable al canvi i gestionat amb les velles formes i valors, diguem per entendre'ns als que afecta el conveni col·lectiu amb les seves regles i salaris. Un altre, que en no poques empreses arriba a assolir el 30 o 40 % de la plantilla segons el sector, en el qual prioritza la relació individual, en el qual la formació i la carrera professional és una realitat en el que les persones que l'integren, de formes diverses, participen de la marxa de l'empresa i en el repartiment de beneficis; unes empreses en les quals en la majoria dels casos la representació sindical és absent o és molt feble i té poques coses per veure i dir.

Dos mons en una mateixa empresa i que el sindicalisme necessita unir. Però, per a això, ha de desmentir la interessada creença que l'hàbitat natural del sindicat està exclusivament en la vella empresa, que només pot germinar en les velles maneres de gestió amb una organització del treball rígida i jeràrquica, representant exclusivament el treball poc qualificat i d'escassa formació.

Davant aquest estereotip o creença, estesa entre amplis sectors de treballadors i treballadores amb responsabilitats o altament qualificats, que només pot representar drets col·lectius a costa de no atendre els individuals i professionals, el sindicalisme ha d'aconseguir combatre, i desmentir amb fets i iniciatives. Perquè si fos així, el sindicat apartaria definitivament d'aquells treballadors i treballadores, identificats en moltes empreses com "fora de conveni", preocupats per la seva carrera professional, per la seva retribució variable, interessats a participar i intervenir en la marxa de l'empresa i fins i tot disposats a lligar part del seu salari als resultats econòmics d'aquesta.

Però es tracta d'uns col·lectius als quals el sindicalisme no ha de renunciar a representar, i per això no ha de permetre ser exclosos de la gestió de les seves carreres professionals i els seus plans de formació, ni de la informació i discussió dels criteris de la retribució per objectius i resultats. No s'ha de resignar, com ho fa encara en tantes empreses, a ser al marge de la comunicació a les Xarxes Socials internes de l'empresa.

Els sindicats haurien d'exigir conèixer els detalls i resultats dels estudis i enquestes que mesuren el clima laboral de l'empresa i poder incorporar preguntes al qüestionari amb què poguessin mesurar els graus de satisfacció de la seva funció en l'empresa. Haurien d'exigir, com a part implicada i més rellevant que són, el seu paper actiu en les polítiques de Responsabilitat Social de l'empresa, més conegudes avui per les sigles ESG pels seus tres factors, ambiental, social i de governança.

El sindicalisme, amb tota la barra del món, ha de passar a l'ofensiva i conquerir nous espais de participació i intervenció en l'empresa. El que exigeix, com en tota empresa i organització que aspiri a afrontar un canvi i sortir de la zona de confort que dona la seguretat de fer les coses com sempre, obrir-se de bat a bat a l'aprenentatge de nous coneixements i noves competències de gestió, de comunicació i de lideratge per representar i gestionar aquesta enorme diversitat que és avui el món del treball. La bona notícia és que li sobra intel·ligència i voluntat per afrontar aquest repte.