Ara que el règim d'Al-Assad és cosa del passat, Síria està tancant un capítol de dècades de terrible brutalitat. El país comença a escriure un nou episodi de la seva història després d'un llarg període d'immens sofriment, persecució i racisme.

Síria, amb la seva rica història i diversitat cultural, és un país d'art, literatura i educació els habitants del qual són coneguts per ser hàbils comerciants, fins i tot en les circumstàncies més adverses. Totes aquestes virtuts són factors crucials per permetre mirar cap al futur amb optimisme i construir una economia sòlida i pròspera que millori la qualitat de vida de tots els sirians, sigui quin sigui el seu origen. Aquesta és una oportunitat única per reconstruir un país que recuperi l'energia, els mèrits i la vitalitat de la seva gent.

El poble sirià mereix reconstruir el seu país. Ara s'inicia una fase crítica i decisiva per fer definitivament el salt al segle XXI i sortir de l'estancament al qual estava sotmès el país des de mitjans del segle XX. Encara que el futur és prometedor, les seqüeles del passat recent persisteixen. El PIB ha passat dels 62.000 milions de dòlars el 2010 a només 8.000 milions de dòlars en l'actualitat, una pèrdua de 54.000 milions de dòlars en 14 anys. En el mateix període l'índex de pobresa s'ha disparat, passant del 12% registrat el 2010 a més del 90% actual. A això s'afegeix que més del 65% de la població pateix una inseguretat alimentària que posa en risc les vides de moltes persones.

Encara que el futur de Síria és prometedor, les seqüeles del passat recent persisteixen: el PIB ha passat dels 62.000M de dòlars el 2010 a 8.000M

Per tant, Síria s'enfronta a una difícil recuperació, amb estimacions que mostren que gairebé la meitat dels habitatges han estat destruïts o fets malbé (2 milions d'un total de 5,5 milions d'habitatges). L'estimació del cost de reconstrucció dels habitatges requereix actualitzacions a causa dels canvis en els preus de la construcció. A aquest desafiament cal sumar-ne un altre de no menys important: una estructura institucional debilitada, res comparable a la conjuntura del 2011, quan les institucions estatals eren fortes i estables. Per aquesta raó, és urgent donar suport a les institucions sirianes, ja que sense institucions sòlides no hi pot haver desenvolupament ni reconstrucció. Per a això, és necessari implicar al sector privat, que ha superat moltes adversitats i està disposat a aprofitar qualsevol oportunitat d'estabilitat i creixement.

Els costos de reconstrucció, agreujats pels terratrèmols de 2023, podrien posar a prova la generositat regional i internacional. La pregunta que es repeteix cada vegada més és qui finançarà la reconstrucció del país. No s'ha d'oblidar que el cost de la reconstrucció s'ha estimat en un ampli rang que oscil·la entre els 400.000 milions de dòlars i 1 bilió de dòlars.

És necessari implicar en la reconstrucció al sector privat, que ha superat moltes adversitats i aprofitarà qualsevol oportunitat de creixement

Sens dubte, aquestes són xifres descoratjadores per a un país tan debilitat econòmicament. On una vegada això podria haver igualat el valor de diversos anys del PIB, avui representa el valor de dècades. Es pot destacar que en els últims dies, després de l'anunci del govern interí d'una economia de lliure mercat amb mesures ràpides per facilitar el comerç, la lliura siriana va millorar el seu canvi respecte al dòlar en un 50%.

El país té tots els components necessaris per a una gran història d'èxit: una ubicació geogràfica estratègica, abundants recursos naturals, una població jove i ambiciosa, una diàspora mundialment estesa i reeixida, i un gran patrimoni històric. Aquest potencial pot ajudar Síria a prosperar, posicionant-se com un actor important a la regió.

Síria ha d'aprofitar les capacitats i els recursos de tots els seus ciutadans en la diàspora, que inclou no només els refugiats i exiliats que van fugir durant en els últims 14 anys de conflicte, sinó també a milions de sirians que van emigrar fa dècades a causa de l'ascens del règim autoritari. Les seves contribucions podrien exercir un paper vital sempre que se'ls concedeixin els mateixos drets i oportunitats per participar en el futur del país.

Reconstituir Síria, després d'una llarga història de destrucció, serà una tasca summament àrdua. La negació no ajuda, perquè el camí serà difícil

La gestió de la postguerra sol ser més complexa que la planificació del mateix conflicte, per la qual cosa les noves autoritats inicien ara un camí ardu i incert per reconstruir el país mirant al futur. Síria es troba en una etapa en què tots els escenaris són possibles. El país haurà d'afrontar nous reptes que definiran el seu futur immediat, sobretot, accelerar la reconstrucció amb les màximes garanties d'èxit, així com guanyar la carta econòmica amb què es juga el seu futur.

Reconstituir Síria, després d'una llarga història de destrucció, serà una tasca summament àrdua. La negació no ajuda, perquè el camí serà llarg, difícil i ple de perills. Els sirians necessiten tenir esperança i un desig d'estabilitat i prosperitat. Res no és més poderós que l'esperança d'una vida millor.