La possibilitat de desaparició de l'opció de prestació privada de l'assistència sanitària per a les persones i familiars a càrrec seu enquadrades a la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat (Muface), ha aparegut en l'horitzó. Les entitats privades actualment subministradores del servei consideren insuficient el pagament proposat per l'Administració General de l'Estat i han rebutjat continuar amb el contracte, i de ser així deixarien d'atendre els beneficiaris. No es tracta d'una quantitat de persones petita, el nombre d'afectats ascendeix a 1.537.701, el 3,28% de la població espanyola, amb una distribució territorial molt desigual.

Les comunitats d'Andalusia i Madrid concentren el major nombre de persones (21% i 15,3% del total respectivament), seguides del País Valencià i Catalunya (10,7% i 10,6% respectivament). L'impacte analitzant el pes dels beneficiaris sobre la població de cada comunitat autònoma assenyala Ceuta, Melilla (5,4% del total) i Castella i Lleó com les més perjudicades (4,6% del total), seguides d'Extremadura (4,2% del total) i Andalusia i Astúries (3,7% del total). Al contrari, Catalunya seria la menys afectada sota aquest prisma d'anàlisi (2,1% del total).


Muface permet als funcionaris elegir al principi de cada any entre l'assistència sanitària dels serveis regionals de salut on resideixin, és a dir, de producció pública, o la facilitada per les companyies privades. En ambdós casos, el finançament és públic i es paga íntegrament amb impostos estatals.

La majoria dels espanyols tenim una assistència sanitària de caràcter públic que funciona sota el criteri d'assegurança social, on l'assistència primària és el canal d'entrada que, en cas de necessitat, permet accedir a l'assistència hospitalària. Els beneficiaris no poden elegir el metge que els tracta i han de seguir les decisions traçades pel metge de família assignat pel centre de salut. Una primera qüestió que apareix en aquest assumpte és per què els funcionaris de Muface tenen una assistència sanitària diferent de la majoria de la població. També podria plantejar-se la qüestió al revés i preguntar-nos per què la majoria no té un model d'assistència sanitària d'aquestes característiques que, entre altres derivacions, evidentment implicaria desmuntar l'actual sistema sanitari públic.

Sembla una decisió temerària incorporar un milió i mig de persones de cop en els sistemes regionals de salut

En termes d'equitat, la lògica portaria a igualar el tracte de tots els ciutadans sota un sistema sanitari únic, perquè les persones enquadrades a Muface gaudeixen d'un privilegi en poder elegir entre les dues opcions possibles. L'elecció d'un dels models no és senzilla ni fàcil, el sistema públic té deficiències, però en línies generals manté un nivell bastant alt d'atenció, sobretot, quan apareixen malalties greus. El sistema de lliure elecció de professionals, vigent, per exemple, a França, sembla ser més car també per als usuaris en incloure copagament de moltes de les seves actuacions, i menys eficient, entre altres qüestions, en presentar forts incentius a multiplicar les proves mèdiques. En última instància, per adoptar una decisió s'hauria de disposar d'una avaluació fiable d'ambdós, amb els avantatges i inconvenients de cada un d'ells que no es limita al cost per persona. No obstant això, convé recordar que en l'hipotètic cas d'elegir el de producció privada, el cost de transició seria molt elevat i difícil d'executar, i per això, s'hauria de donar prioritat al públic, però amb cada vegada més col·laboració amb el component privat.

En espera d'una avaluació en profunditat d'aquestes característiques, que amb sinceritat no crec que es faci, el que sembla una decisió temerària és incorporar a un milió i mig de persones de cop en els sistemes regionals de salut de les comunitats autònomes, perquè no disposen de prou capacitat d'absorció per fer-ho amb la mínima garantia. En cas de generar-se aquesta contingència, es produiria un greu trencament a les persones afectades i també als gestors dels serveis regionals de salut. Algun malintencionat podria pensar que això és el que es pretén en estar governades majoritàriament per un partit diferent dels que componen la coalició de govern en l'àmbit estatal que han realitzat el plec de condicions per a la renovació del contracte de Muface.

Per aquests motius, en cas de voler incorporar els beneficiaris de Muface en el sistema de producció públic, és imprescindible aplicar un període transitori prou llarg per evitar aquests trastorns no desitjats. Alhora, s'hauria d'acompanyar d'una renegociació del cost efectiu de la transferència de l'assistència sanitària a les comunitats autònomes, que reculli en nou nombre de persones a cobrir. Una quantitat que s'hauria d'afegir als recursos rebuts per aquestes últimes en el sistema de finançament.