A mitjans de novembre a l’ajuntament de Sant Adrià de Besòs es va celebrar un acte singular, la recepció d’uns quants llibres i documents manuscrits del seu ciutadà nadiu i il·lustre Lluís Raluy i Tomàs, obres conservades fins ara pel company periodista i també matemàtic Joaquim Perramon.

Dir Raluy a Catalunya ens porta de seguida a un concepte eteri del món del circ. Però altra cosa és relacionar tot plegat amb la ciutadania d’un dels grans, molt, del circ i les matemàtiques. Doncs sí que ho és. Singular i irrepetible: en Lluís Raluy, traspassat l’any passat, roman per sempre a la història mundial del circ tant pel que era capaç de fer equilibris penjat a l’aire agafat d’un trapezi, com també a la història de les matemàtiques pels quatre llibres que va fer entre actuació i actuació arreu del món.

En Lluís és de Sant Adrià de Besòs —fill del fundador de la nissaga Luis Raluy—, la companyia del qual encara avui la volta per Catalunya, tot i que el nom de l’espectacle ara està bifurcat amb la mateixa marca per plets de família que no venen al cas, però que mantenen, tanmateix, la fermesa de les maneres de fer del fundador a principis del segle passat, el també Lluís Raluy, casat amb una igualadina de cognom Jorba.

Sindèmia

Ve a tomb el tema per recordar que en Lluís Raluy, quan es tancava al vagó/autobús del circ que encara es diu Biblioteca Raluy (hi va acumular 7.000 llibres de matemàtiques) tenia una dèria pels nombres primers. A observar la màgia dels números hi passava tantes hores com als assajos per aconseguir en una sola actuació, o en altres successives, ser l’home bala (invent circense del seu pare, conservat al NO-DO), el pallasso carablanca, trapecista volador i acròbata.

¿Poden relacionar-se matemàtiques i equilibri? Només com a paraula compartida, equilibri, però significats molt diferents. Pels matemàtics, l’equilibri és sobretot un mètode, un mediador.   

Tanmateix, com poder dir que si els artistes del circ sempre dominen i temen perdre l’equilibri, els que es dediquen a la ciència incerta de l’economia, perquè és social i alhora també necessita molt de les matemàtiques per ser sòlida, tenen les seves aportacions prou assentades per descriure el què ens està passant els darrers mesos i alhora marcar pautes possibles per sortir de l’atzucac.

Poso un exemple recent i de testimoni directe. Els mateixos dies que a Sant Adrià de Besòs homenatjaven Raluy, es va reunir a Barcelona, en sessió anual, la patronal cotonera Aitpa, l'única patronal d’àmbit estatal que encara té la seu a Catalunya. Hi van convidar a xerrar el catedràtic de la UPF Guillem López-Casasnovas.

En una sala on dominaven encara les corbates sobre la camisa descordada, tots, tanmateix, ben vestits com corresponia, el professor López-Casasnovas va recuperar un terme sanitari però que és extensible a tota la societat: la sindèmia (syn, del grec, vol dir “més d’un”, i demia, la ciutadania). Paraula composta grega que es posarà de moda per descriure la acumulació de problemes globals, i que respon a un terme inventat els anys 90 per l’antropòleg estatunidenc Merril Singer per descriure l’acumulació de virus mortals, amb altres conseqüències socials i econòmiques. Parlava d’Àfrica però el terme ja és universal.

El catedràtic menorquí López-Casasnovas, ben ensinistrat en l’ús de les diapositives (ara, power point) va descriure el panorama mundial i local afrontant la paraula clau: vivim amb incertesa global. Aquí un resum:

-El que preocupa al món influent és ara, per ordre, les malalties infeccioses, els mitjans de vida (subsistència), els canvis climàtics i la ciberseguretat.

-Qui es vulgui recuperar després de la sotragada ha de saber distingir entre el risc que ha d’assumir l’empresa i el que es pot reclamar a les autoritats; ras i curt: les cobertures de risc abasten tant els de l’empresa com els dels estats. Prioritari: que l’empresa entengui el canvi de paradigma mundial, molt més complet.

-Saber mirar des de la finestra pròpia (els mercats en què s’actua) però cal pujar amb més freqüència al terrat per veure què passa a fora  i a altres sectors productius. En economia, en empresa i en política.

-Distingir: estratègia de mercats, millora en les capacitats internes (sigui fabricar o prestar serveis), vigilar sempre els marcs legals.

Qui ho havia de dir

López-Casanovas també fa una advertència contra els temes que es donen per superats o que es pensen que no afecten el propi sector. Atès que la immensa majoria de la població viu a les ciutats, quan se’ls anuncia que hi haurà restricció d’aigua, com es va fer el 21 de novembre a la metròpoli de Barcelona, els sembla que no n’hi ha per a tant.

Però el catedràtic aporta de nou un concepte a tenir en compte, la Salut Global (suma de la humana, la dels animals i la del planeta), i hi posa per endavant l’accés a l’aigua. ¿Per beure? No només. Va d’un be escàs, que el professor adverteix que s’encarirà tendencialment, com ha passat amb el petroli i tota l’energia, perquè hem oblidat que l’aigua s’ha de compartir amb la indústria i, sobretot, amb el bestiar i amb la terra, si volem seguir menjant amb regularitat.

Nombres primers

A l’acte esmentat de Sant Adrià del Besòs va parlar Louise Raluy, filla de Lluis Raluy, va explicar amb humor i complicitat que el seu pare, per tal de participar en reunions mundials de matemàtics es va empescar el suposat Institut Nacional de Matemàtiques de Catalunya, que li permetia accedir als congressos del gremi. Viatjava tant com a pallasso amb la caravana com també com a suposat matemàtic per tot el món, però val a dir que va fer una contribució reconeguda per la professió en el camp dels nombres primers. ¿Impostor? En absolut, va excel·lir en les dues activitats.

I si cal tenir en compte de què serveixen les anticipacions, quedi constància de com va tancar la seva xerrada el doctor López-Casasnovas davant dels descendents dels fabricants més antics de Catalunya: “Sense millorar la productivitat i amb retribucions més elevades a l’economia, i compliments fiscals més alts, l’estat del benestar no té futur”.

Tanmateix, López-Casanovas, seguint en termes circenses, descriu el futur econòmic dels propers mesos com els platets xinesos que giren insegurs al voltant d’una vareta. I que no en caigui cap.

¿Impossible? Lluis Raluy sabia sortir disparat d’un canó i saltar entre trapezis a molta alçada. Potser sabia més d’equilibri que d’incertesa.