Va passar la data límit del 5 d’abril i TikTok tampoc no es va enfosquir als EUA, on té més de 170 milions d’usuaris. Va succeir el mateix el 19 de gener, amb la diferència que llavors l’aplicació es va enfosquir durant unes hores. 

El serial va començar el 24 d’abril del 2024, durant el mandat del president Joe Biden, quan una llei federal aprovada amb el suport dels dos partits va dictar que persones o empreses de països adversaris, una llista que inclou la Xina, no poden tenir més del 20% de la propietat de ByteDance, la matriu de TikTok. La llei estableix que TikTok haurà de deixar de funcionar als EUA si no apareix cap comprador o inversor. La justificació de la llei és l’argument recurrent que l’aplicació constitueix una amenaça per a la seguretat nacional perquè el govern xinès pot tenir accés a les dades dels usuaris nord-americans.

El termini per trobar un comprador o enfosquir l’aplicació als EUA acabava el 19 de gener. Aquest comprador no va aparèixer, però després d’unes hores d’enfosquiment i incertesa, el president Donald Trump va signar una ordre executiva autoritzant el restabliment del servei i concedint una pròrroga del termini fins al 5 d’abril, que s’ha exhaurit sense que tampoc no hagi aparegut cap comprador en ferm, tot i que Amazon, Oracle i algunes empreses financeres han presentat propostes, que l’administració Trump està estudiant. Tanmateix, aquestes propostes requereixen l’aprovació dels propietaris de TikTok i del govern xinès. Vista la complexitat de les negociacions, el president Trump va signar una altra ordre executiva concedint una segona pròrroga de setanta-cinc dies.

Molts de nosaltres vam especular que Elon Musk, que ja és el propietari de X, podria comprar TikTok. Hauria estat un moviment consistent amb les seves ànsies de dominar el món a través de controlar xarxes socials. X i TikTok són les dues xarxes socials que creixen més en usuaris actius joves. Fora del seu control només haurien quedat Facebook i Instagram, dues xarxes socials amb molts més usuaris actius però amb un creixement moderat.

Les empreses utilitzen amenaces per influir en el comportament d’altres empreses. Però han de ser reals i probables

Quan va anunciar la segona pròrroga, coincidint amb l’enrenou ocasionat per la imposició d’aranzels a les importacions als EUA, el president Trump ja va suggerir que la solució a l’atzucac podia ser un canvi de cromos: jo et rebaixo els aranzels als productes xinesos si tu aproves el canvi de propietat de la matriu de TikTok. No obstant, algunes veus comencen a criticar que el president Trump hagi deixat sense efecte en dues ocasions una llei federal aprovada de manera molt majoritària per representants i senadors dels dos partits.

El serial em recorda el concepte d’amenaça creïble en el context de l’estratègia competitiva de les empreses. Les empreses utilitzen amenaces per influir en el comportament d’altres empreses. Però perquè aquestes amenaces siguin creïbles han de ser percebudes com a reals i probables per les empreses a les quals van destinades. En alguns sectors, les empreses establertes amenacen els potencials entrants amb rebaixes de preus devastadores. Perquè l’amenaça sigui creïble i, per tant, dissuadeixi, cal un historial de respostes agressives per part de les empreses establertes cada vegada que algú de fora ha intentat entrar. Perquè una amenaça sigui creïble, l'empresa ha de demostrar que té la voluntat i la capacitat d’executar-la; és a dir, que està disposada a assumir-ne els costos i que té els recursos necessaris. I no hi ha res com anunciar-la públicament perquè el compromís faci inviable fer-se enrere. El contrari d’una amenaça creïble és una amenaça buida, que no és percebuda pels competidors com a real i probable, per falta de voluntat o per manca de recursos per part de qui ha d’executar-la, o per un historial d’amenaces anunciades de manera grandiloqüent, però que no s’acaben duent a terme.

Respecte a les amenaces de les institucions, també poden ser creïbles o buides. La del govern nord-americà corre el perill d’esdevenir tan buida com la del govern català de sancionar els municipis que s’excedeixin en el consum d’aigua en temps de sequera o la de l’Ajuntament de Barcelona de sancionar els promotors que no reservin un trenta per cent de les promocions a habitatge protegit.