Quant duren les lectures dels mercats d'esdeveniments que estan esperant diverses setmanes? El Banc Central Europeu va decidir la passada setmana pujar els tipus d'interès un quart de punt fins al 4,50% i les borses van reaccionar amb eufòria aquell mateix dijous. Les declaracions de Christine Lagarde sobre el final de l'alça del preu dels diners van animar tant als bons com a les accions, però l'alegria no va durar gaire i divendres es va viure una sessió estranya i plena de dubtes. A l'Ibex-35 li va costar acabar en positiu i, a més, Wall Street va acabar la tanda amb caigudes als seus índexs de cert calat. És possible que la pujada de tipus ja hagi finalitzat a l'eurozona i, dimecres vinent, veurem el que ocorre amb la decisió de la Reserva Federal nord-americana (Fed). Però un cert convenciment que el dolent ja ha passat en aquest terreny, obre nous interrogants a la marxa de les economies.

En el cas d'Europa, en el fons, es qüestiona si la medicina monetària està sent excessiva en economies que es desacceleren, tenint en compte que els efectes del fàrmac tarden diversos trimestres a donar la cara. És curiós també comprovar com la reunió d'aquest dimecres en la Fed no causa un interès excessiu. Els mercats ja tenen clar que el ral·li de la pujada de tipus (mai no havien crescut a tanta velocitat) està liquidat. I ara què? Aquesta setmana que estrenem hi haurà reunions del Banc d'Anglaterra, del Japó i del Brasil. S'espera que només es produeixi una nova pujada per a la lliura esterlina.

S'aprecia un cert aire de desconfiança, de falta d'entusiasme davant del final d'un procés que ha tingut la comunitat inversora dels nervis durant l'últim any i mig. I això es reflecteix en la volatilitat de les sessions tant de borsa com de bons amb contínues batzegades en els preus d'aquests actius com si ni un sol dia no pogués mantenir-se el convenciment d'una mínima tendència. L'única més sòlida és la fortalesa del dòlar davant l'euro que en poc més d'un mes ha pujat el 4%. Aquesta operativa sense nord —sempre dins d'unes bandes d'oscil·lació curtes— porta als més pessimistes a esperar una correcció severa dels preus. Les borses, per primera vegada, han viscut sense registrar caigudes una brusca pujada del preu dels diners. I l'explicació més evident a aquesta situació nova és el suport de la política fiscal per part dels governs per aturar els mals de la pandèmia de la covid-19 i posteriorment per la guerra a Ucraïna. Uns estímuls que ara s'han de posar a sobre de la taula per valorar la direcció dels mercats i la seva fortalesa real.

Sean Shepley, economista sènior d'Allianz Global Investors, considera que caldrà esperar fins al final de la setmana per conèixer les dades més importants, amb la publicació dels índexs PMI als Estats Units, la zona euro, el Japó i el Regne Unit. A més, en alguns països hi ha hagut indicis que el sector manufacturer comença a estabilitzar-se, la qual cosa ajudaria a aconseguir l'esperat aterratge suau. En canvi, el sector serveis s'ha debilitat en la zona euro i al Regne Unit, fins al punt que si es produeixen noves caigudes del PMI, creixeria el risc d'una contracció de l'activitat econòmica. Als EUA, l'enquesta del mes passat per al sector serveis va ser molt desigual, i per això les dades constituiran una aportació especialment important per a les expectatives de creixement. També se seguiran amb atenció les previsions econòmiques de l'OCDE per a l'eurozona.

Entra, doncs, l'evolució econòmica a recollir el testimoni del protagonisme davant el qual han tingut els tipus d'interès. I, sens dubte, una mala dada és la de la caiguda del crèdit tant per a empreses com per a famílies que tindrà les seves conseqüències en la marxa del creixement. També l'encariment dels crèdits, tan ràpidament reflectit en les economies familiars, mostrarà la seva cara menys amable en les companyies els mesos vinents quan es produeixin les renegociacions dels deutes moltes d'elles a tipus fix en els temps dels diners gratis.

A Espanya, el més destacat de la setmana vinent seran les vendes d'habitatges i l'evolució del seu preu que es coneixeran dimecres. El PIB del segon trimestre es publicarà tancant la setmana. També el Tresor realitzarà subhastes de bons a 3, 5 i 10 anys.