Escric aquestes paraules des de la més absoluta indignació i frustració. I és que no hi ha res més escandalós i delirant que, que aquesta mateixa administració que ens assetja a tort i a dret amb taxes abusives i impostos asfixiants, sigui ara la mateixa que ens imposa el preu del lloguer dels nostres propis habitatges, residències que en la majoria dels casos hem pagat o estem pagant amb gran esforç i moltes renúncies. I és que de res serveixen les raons per les quals lloguem, ni tan sols la nostra realitat patrimonial. No oblidem que aquesta llei afecta d'igual manera tant els anomenats grans tenidors, aquelles persones o empreses que tenen en propietat cinc o més habitatges, com el petit propietari que per primera vegada posa la seva propietat en arrendament. Ser considerat gran o petit tenidor afecta bàsicament en els diferents percentatges d’increments. Pel que fa a la resta dels escenaris, però, ambdós tipus de propietaris s’emparen sota les mateixes normes d'actuació.

L'índex per topar els lloguers va entrar en vigor el passat 13 de març i va fixar preus fins a un 48% inferiors als de mercat en les anomenades àrees tensionades. Però el més greu de tot plegat ja no és que es fixi la base d’aquests lloguers, que personalment considero un atemptat contra la propietat privada, sinó que fins i tot es regula un possible percentatge de millora en el supòsit de reforma, que delimita en un 10% sigui quina sigui la inversió realitzada. Per llogar-hi cadires. Com ens compensaran als propietaris? Ens eximiran d’alguns impostos? Ens reduiran l’IBI? O seguirem carregant amb la ineficiència de les administracions?

Evidentment, i com no podia ser d'una altra manera, perquè així som els catalans, Catalunya es va erigir en líder de les polítiques socials i va imposar ja des d’aquest passat 16 de març l'índex de preus de referència per limitar els lloguers en 140 municipis, entre els quals s'inclouen Barcelona, bona part de l'àrea metropolitana i de la franja costanera,  així com les altres tres capitals de província Girona, Lleida i Tarragona, les de comarca i les localitats més poblades com Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell o Terrassa, entre moltes altres. En total, un conjunt territorial on resideixen 6,2 milions de persones corresponent al 80,6% de la població de Catalunya.

Delimitar zones tensionades tan sols tensiona més la zona. Tant és així, que fins a un 30% dels propietaris avui ja es plantegen algun dels models alternatius al lloguer residencial

Tot i que aquesta norma suposarà una oportunitat per a tots els llogaters, en tant que s'aplica per igual en independència de la capacitat econòmica d'aquests, un element que reforça encara més la seva injustícia i incongruència, aquesta també tindrà previsibles efectes adversos. Si bé la voluntat manifesta és la d'aconseguir que els preus disminueixin, l'alt grau intervencionista d'aquesta regulació desembocarà en una contracció de l'oferta que provocarà una tensió encara més alta en el mercat. Tant és així, que fins a un 30% dels propietaris avui ja es plantegen algun dels models alternatius al lloguer residencial. Si prenem com a referència d'altres països que han adoptat mesures similars, no trobarem cap cas en què el control de preus hagi resultat beneficiós per als ciutadans, i les conseqüències han estat sempre les mateixes: retracció del parc d’habitatges, enormes dificultats per a l'accés, criteris molt selectius per part dels propietaris i el creixent i irrefrenable impuls del mercat negre.

Delimitar zones tensionades tan sols tensiona més la zona. La regulació del preu del lloguer, a Espanya i a d’altres països, ha estat un dels grans debats i friccions que més han marcat la legislatura, en gran mesura perquè no hi ha cap fórmula màgica per resoldre la inaccessibilitat dels lloguers, en especial en zones tensionades dels centres urbans. És essencialment necessari revisar, o fins i tot eliminar, la qualificació de zona tensionada, intensificar l'oferta d'habitatges socials i brindar seguretat jurídica als propietaris. Igualment, és de summa importància crear mecanismes de protecció per a les famílies en situació de vulnerabilitat, sense carregar el gran gruix de la responsabilitat en els propietaris, que és justament el que se’n deriva de l'actual Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge. L'estabilització del mercat de lloguer es podria assolir si es fa una ferma aposta per mesures fiscals que fomentin la inversió en el sector immobiliari i per una regulació que doti de seguretat jurídica propietaris i llogaters per igual. I ja per concloure i no per això menys important: no posem en el mateix tauler de joc grans tenidors i particulars amb una o dues propietats. Comencem per ser coherents i per exigir l'exigible a qui realment correspon, l’administració, la primera.