Recentment, han tornat a sentir-se demandes de "fixar el preu màxim d'una cistella bàsica de la compra, perquè la gent pugui omplir la nevera i posar límit als beneficis extraordinaris dels grans supermercats. No és decent que els preus i els seus beneficis no parin de pujar". Sense anar més lluny, la de la ministra de Drets Socials i Agenda 2030 i secretària general de Podemos, Ione Belarra.

Compartint la profunda preocupació per l'impacte que l'augment del cost de l'alimentació té sobre una part significativa de la població, molt colpejada des de la crisi econòmica del 2007, crec convenient explicitar per què aquesta no em sembla una bona resposta i proposar unes alternatives.

Com ja vaig tenir l'ocasió d'explicitar, també la cadena alimentària es veu confrontada a una inflació de costos. En aquest article agafaré com a exemples dos productes clau de la cistella de la compra a Espanya: la llet i l'oli d'oliva.

Jo compro al meu supermercat cooperatiu La Osa de Madrid la llet. ¿Quién es el jefe? Produïda per una cooperativa, aquesta llet té per objectiu "remunerar el ramader a un preu just". Aquest ha d'assumir "que l'espai és suficient per a les vaques, amb rascadors i ventiladors, que ofereix una alimentació sana sense oli de palma i amb més del 50% de farratge per afavorir el contingut en omega-3". El preu fixat pels productors era abans de la crisi d'Ucraïna de 88 cèntims el litre, avui és de 99 (+13%).

El cas de l'oli d'oliva és encara més inquietant. Espanya produeix en un any normal 1.500.000 tones i n'importa unes altres 200.000. Surten del nostre país cap a altres mercats 1.100.000 tones i tenim un consum interior de 600.000. Aquest any, per diverses raons climàtiques, la producció arribaria amb prou feines a les 900.000 tones. Encara que n'importem una mica més, de Turquia i Tunísia, el desequilibri del mercat està servit.

A causa que la gran distribució ha agafat l'oli d'oliva com una de les bases de les seves promocions, els marges són molt reduïts quan no inexistents, i els operadors privilegien les vendes fora

El mercat intern és el més important en volum, però, a causa que la gran distribució ha agafat aquest producte com una de les bases de les seves promocions, els marges són molt reduïts quan no inexistents i els operadors privilegien les vendes fora. Fa un any, comprava a la cooperativa al costat del meu poble, a Màlaga, la llauna de 5 litres d'oli d'oliva verge extra per 25 euros. Avui està a 37,65 (+51%). Si es posa un topall al preu de l'oli d'oliva, els operadors privilegiessin les vendes fora i correríem el risc de veure lleixes buides als supermercats, llevat que es vulgui prohibir l'expedició a altres estats membres de la Unió i l'exportació a tercers països. Ambdues coses són incompatibles amb el dret comunitari.

Encara que la llei del comerç permet, en circumstàncies molt específiques, fixar topalls a certs preus durant un període limitat de temps, la llei de la cadena alimentària prohibeix als operadors vendre per sota de costos.

Per tant, la proposta s'enfronta amb una triple família de problemes: legals, de possible desproveïment del mercat en alguns casos i de pèrdua de rendibilitat econòmica dels agricultors i ramaders.

Tinc els meus dubtes sobre l'existència d'uns beneficis extraordinaris de l'amplitud que se suggereix de vegades en certes intervencions. No tinc cap dada, però sé que la competència entre distribuïdors és gran i que no és fàcil que un, encara que tingui una quota de mercat del 25%, pugui imposar als consumidors preus abusius.

Unes propostes alternatives

Compartint les preocupacions dels autors d'aquestes propostes, crec tanmateix que existeixen alternatives més eficaces i eficients. Permeteu-me que en proposi alguna: 1) Per als supermercats, un impost sobre els beneficis extraordinaris. Jo crec que no n'hi ha i que per tant es recaptés poc o gens, però puc estar equivocat. 2) Per a les economies domèstiques en dificultat, es podria, si fa falta, augmentar la quantia del xec de 250 € ja previst i, fins i tot, si fos necessari, flexibilitzar els criteris aprovats per definir els beneficiaris. I 3) per disminuir les pressions inflacionistes, sol·licitar a la Comissió Europea la supressió temporal dels drets de duana a la importació d'oli d'oliva i altres productes, tal com s'ha fet en el passat amb els cereals, entre altres