Nous augments d'impostos aprovats al Congrés. Tranquils, a part de la pujada del tram alt de l'IRPF, no afecta als ciutadans, sinó principalment a socimis, energètiques i la banca.

És això realment així? Deixin que els expliqui una cosa que va passar fa temps.

Corria l'u de gener de l'any 1986, jo estava en el primer curs de la carrera de Ciències Empresarials a ESADE. Recordo a la perfecció que la Nit de Cap d'Any d'aquell any, el cèlebre programa de les campanades, trufat amb cançons, serpentines, confeti i humoristes van escenificar bromes amb la implantació del nou IVA. ¡Que viva el IVA! deia una de les cançons.

La introducció del nou impost indirecte era tota una novetat, i un dels principals requeriments per avançar en l'harmonització fiscal amb la resta de la Unió Europea a la qual just llavors ens adheríem.

L'IVA venia a substituir un controvertit impost que els més grans recordaran i que els més joves no hauran sentit en absolut, i que es deia ITE, que eren les sigles d'Impost sobre el Tràfic d'Empreses. El nom sona bastant malament, la veritat. La semàntica és important, i ara les empreses comercien, ja no trafiquen. Allò de traficar s'ha quedat per referir-se al comerç d'armes, drogues i persones. Però llavors s'anomenava així.

L'IVA va venir a substituir a un controvertit impost, que es deia ITE, que s'aplicava en cascada i ningú no es podia deduir

L'impost era discutit perquè s'aplicava en cada esglaó de la distribució comercial, i ningú no se'l podia deduir. El tipus de gravamen oscil·lava entre el 0,4% i 0,5% per als majoristes, i entre l'1%-2% per als detallistes. Se'n deia un impost en cascada. M'explico. Si un importador portava producte de l'estranger i després el venia a un majorista nacional, li havia d'aplicar al cost del producte un 0,5%. Imaginem que es tractava d'un producte de 10.000 pessetes. El producte adquirit pel majorista es comptabilitzava amb un cost de tal increment, és a dir, l'ITE no es deduïa, sinó que era una component més del cost d'adquisició. En la seva comptabilitat, constava un cost de 10.050 pessetes. Suposem que aquest majorista nacional el venia després a un majorista regional amb 1.000 pessetes de marge. Així doncs, la factura era d'11.050 pessetes (cost més ITE de la primera transacció més el marge). I a aquestes 11.050 pessetes se li aplicava un altre 0,5% d'ITE. Resultat: 11.105,25 euros.

El detallista regional el venia a un detallista provincial. Passava el mateix i aquest, finalment, el venia a un comerç local amb un 2% d'ITE. El comerç l'hi venia al consumidor amb un 2% d'UTE addicional.

Ningú no recuperava res. Tot era un cost més gran que s'anava acumulant al producte. La taxa era acumulativa perquè ningú no restava res i l'impost anava gravant sobre el mateix impost.

No estaria de més recordar d'on surten els impostos. Els impostos, tots, els acaba pagant el ciutadà

Recordo que a ESADE de seguida ens van posar al dia amb l'IVA. A la carrera ens van explicar com havia de funcionar, i hi va haver una frase del professor de dret fiscal que se'm va quedar gravada: l'IVA és un impost que en última instància el paga tot el consumidor, ja que ara totes les baules de la cadena comercial s'ho poden deduir. Recordem que el primer tipus d'IVA general va ser del 12% i el reduït del 6%. L'IVA el paga el consumidor, ens deien una vegada i una altra. I els mitjancers de la cadena de distribució el que fan és anar recaptant-lo en cadena, compensant-se IVA transferit i IVA suportat. Però la factura final la paga el ciutadà final que adquireix el producte o li presten el servei gravat amb l'impost indirecte.

Bé, explico tot això perquè cada vegada que escolto declaracions com les d'aquesta setmana de María Jesús Montero, afirmant que "els salaris de l'Exèrcit, Policia, Guàrdia Civil i els funcionaris surten dels impostos", no estaria de més recordar d'on surten els impostos. Els impostos, tots els impostos, els acaba pagant el ciutadà.

Quan es puja l'impost a les energètiques, aquestes acaben repercutint-lo, amb el temps, a les tarifes. El mateix, la banca. Si finalment s'hagués aprovat l'IVA de les assegurances de salut privades (mútues), potser creu algú en el seu seny que les companyies d'assegurances anaven a mantenir les primes? Per descomptat que no.

Quan es puja l'impost a les energètiques, aquestes acaben repercutint-lo, amb el temps, a les tarifes. El mateix, la banca.

L'argument del govern espanyol és que la pressió fiscal a Espanya no és al nivell de la UE. Però hi ha un matís molt important. I és que la desigualtat salarial produeix que l'esforç fiscal sigui tremendament elevat. És a dir, a Espanya hi ha capes de població que tenen esforços fiscals totals propers al 70%. Una persona que tributa en IRPF a un tipus mitjà del 40%, que paga un IVA del 21% en tot el que consumeixi i, si li afegim la resta dels tributs municipals i autonòmics, n'acaba dedicant a impostos més del 70% del que ingressa. No parlem de poques persones, sinó de la classe mitjana-alta. En el cas de la mitjana, l'esforç individual és proper al 50%.

Al final, els impostos de societats de les empreses, la seguretat social que ingressa l'Estat i tots els arbitris empresarials han de ser ingressats, i aquests ingressos, en última instància, els realitza el consumidor final. El ciutadà. És com allò de l'IVA, funciona exactament igual el mecanisme amb un impost directe que indirecte.

Per això, a l'aparador social pujar impostos a la banca i energètiques queda molt bé. Però la realitat oculta és que s'està pujant els impostos a la ciutadania.