Un dels èxits de la pel·lícula El 47, a més que està ben feta, és emotiva i està magistralment interpretada, rau en el missatge. El migrant, en aquest cas d’Extremadura, que arriba aquí, sense res, ha de construir-se una casa amb les seves pròpies mans, al mig de la muntanya a Torre Baró, i acaba integrant-se, trobant una feina, liderant la lluita veïnal i aconseguint avenços per la seva societat. El missatge arriba perquè és una realitat que van viure milers i milers de persones, que van arribar d’altres indrets a treballar i, com s'acostuma a dir, van aixecar el país. Aquesta realitat la tornem a viure ara, però ens manca memòria o la perspectiva que proporciona el pas del temps.

Els milers de famílies –com la de la meva mare, sense anar més lluny– que van arribar d’altres regions de l’Estat, com Castella-la Manxa, Andalusia o Extremadura, fugien de la misèria i anaven a una terra que els podia acollir perquè era més pròspera i hi havia tot el que aquestes necessitaven: feina. També van baixar del Pirineu català, i d’altres zones rurals, cap a Barcelona o l’àrea metropolitana, amb la diferència que parlaven català i que el seu desarrelament va ser molt inferior, ja que tan bon punt van poder tenir un 600, pujaven al poble sempre que podien.

Ara no venen d’altres comunitats autònomes, sinó del Magrib, de l’Àfrica subsahariana, Llatinoamèrica, l’Europa de l’Est, la Xina o el Pakistan. Fugen del mateix, la fam, i alguns de la guerra; venen al mateix, a treballar i trobar un futur per a ells i les seves famílies, i tampoc parlen català –alguns, tampoc castellà. La diferència amb els migrants dels 60 i 70 és el passaport i que molts s’han jugat la vida per arribar fins aquí i s’hi ha deixat tots els estalvis. Aquest fet ens dona la mesura de fins a quin punt necessitaven marxar de casa seva per buscar un futur millor.

El missatge de 'El 47' arriba perquè és una realitat que van viure milers de persones, que van venir d’altres indrets a treballar i van aixecar el país

Hi ha una altra coincidència entre els 47 de fa 60 anys i els d’ara i que sovint se’ns oblida: els migrants contribueixen decisivament a allò que se simplifica com "aixecar el país". Si venien, i venen, és perquè hi havia feina i la població local o no era prou per fer-la o no hi estava disposada. Gràcies a la gent que va arribar d’altres comunitats, fàbriques, obres i d’altres sectors van trobar mà d’obra per treballar. Sense el fenomen migratori, el creixement d'aquests sectors, i per tant del conjunt de l'economia, hauria estat inferior.

Ara està passant exactament això. L’atur baixa i moltes empreses es queixen que no troben gent. Sense migrants, aquest problema encara seria molt més gran. Hi ha sectors en concret, com l’assistencial, el transport o l’hostaleria, que sense els treballadors vinguts d’altres indrets tindrien autèntics problemes per créixer, fins i tot per mantenir-se. L’economia catalana ha crescut en els últims anys per sobre de l’espanyola i l’europea, en part, perquè la migració ha omplert la majoria dels nous llocs de treball que generava. D’això es parla quan es diu “aixecar el país”.

Catalunya fabrica i exporta, però és difícil si no hi ha camioners, per posar un exemple d'un sector en el qual és molt difícil trobar persones capacitades i disposades a fer la feina. Un altre exemple el trobem clarament a La Segarra, la comarca amb menys atur de Catalunya des de fa dècades gràcies a la presència de la fàbrica de BonÀrea. Aquest gegant agroalimentari ha duplicat la població de Guissona, que és també un dels municipis de Catalunya amb un percentatge de població migrant més alt –i no hi ha problemes destacables de convivència. Sense aquest fenomen migratori, promogut per la mateixa companyia perquè no trobava aquí prou treballadors, l’empresa tal com la coneixem difícilment existiria, seria molt més petita.

Catalunya ha crescut en els últims anys per sobre d'Espanya i la UE perquè la migració ha omplert la majoria dels nous llocs de treball

Naturalment, això no és el primer cop que es repeteix. Entre els 47 de Manolo Vital i els actuals, ja han vingut diverses onades. Durant el boom de la construcció, previ a la crisi del 2008, també es va produir perquè l’atur era baix i el creixement econòmic, alt. Malgrat això, és un fenomen sovint incomprès per una part de la societat, ja sigui per prejudicis, perquè ara són estrangers i molts tenen un color de pell diferent de la nostra, o perquè els culpem de les nostres mancances. Quantes vegades hem sentit l’expressió que “venen a robar-nos la feina”, sovint agitada per moviments polítics interessats a explotar la por per un grapat de vots? Malauradament, aquests moviments d'extrema dreta estan a l’alça perquè no es comprèn el fenomen, o no es vol comprendre.

Cal combatre aquest discurs populista i alguns prejudicis que encara perduren a part de la societat. Una via és la pedagogia, explicar que la migració és un puntal per al creixement i un símbol de progrés, ja que els migrants van als països pròspers. Una altra és la integració i la prevenció davant la formació de guetos. I en l'àmbit econòmic, cal dimensionar els serveis públics per evitar les externalitats provocades pel creixement poblacional. Catalunya ja ha superat els 8 milions d’habitants, dos més dels famosos “Som 6 milions”. Aquest augment s’explica per la migració i tot i que no ha estat de cop, ha anat tensionant els serveis públics i exigint un increment important de serveis com la sanitat, l’educació i el transport públic. Això costa diners, cal fer inversions, però surten a compte, econòmicament i perquè ajudarà a la integració i la cohesió de la societat.