Els mercats tornen només a estar pendents dels tipus d'interès. I aquesta vegada en dues direccions: les decisions que dimecres i dijous prendran la Reserva Federal (Fed) i el Banc Central Europeu (BCE) sobre el preu dels diners, ara situats en el 4,5% i el 5,5%, respectivament, i les travesses dels analistes sobre quan baixaran els tipus l'autoritat monetària. Aquestes últimes apostes són molt més divertides i canviants, ja que Fed i BCE mantindran els nivells actuals en la seva última cita anual.

Tanmateix, les expectatives del mercat sobre rebaixes en el preu dels diners canvien amb les dades macroeconòmiques que es publiquen setmanalment. A començament de la setmana s'esperava que la Fed abaixés el preu dels diners al mes de març, però després de conèixer-se la bona dada d'ocupació divendres passat es van ajornar fins al maig. Tot depèn de la visió que es tingui sobre l'evolució de la fortalesa de la principal economia mundial, que es va forjant amb les dades conegudes. I les borses van evolucionant d'acord amb aquest paràmetre que ha estat, d'altra banda, el motor durant els últims dotze mesos. A començament de l'any, l'interès estava centrat en quan els bancs centrals deixarien d'apujar el preu dels diners i ara quan començaran a abaixar-lo.

Traslladat a les borses, els sectors més dependents dels tipus oscil·len en un sentit o un altre segons es mogui aquest corrent. Quan es pensa que els tipus baixaran aviat, els bancs es veuen afectats davant d'un estrenyiment del seu marge financer. Al revés, els valors més endeutats es veuen afavorits per tal com s'alleugereix la seva càrrega d'interessos. I si ningú no hi posa remei, aquesta serà una constant per al mercat d'accions durant les pròximes setmanes i qui sap si mesos. La reacció del tipus a 10 anys nord-americà després de la publicació de les dades d'atur va despuntar amb alegria després d'haver tocat el nivell del 4,10%. Finalment, va tancar en el 4,23%. El bo alemany ni es va immutar en el 2,25%, un punt per sota de la referència espanyola a idèntic termini.

Les reunions dels bancs centrals, unides a les estadístiques que s'esperen al llarg de la setmana (inflació i preus de producció als Estats Units, indicadors PMI, etc.), permetran al mercat posar a prova la seva hipòtesi d'una baixada de tipus clau en el primer semestre del 2024. Respecte als resultats financers, alguns dels grans noms acostumats a retardar les publicacions estaran a la coberta: Oracle, Tova i Costco als Estats Units i Inditex a Europa, comenten els analistes de MarketScreener. Alhora, els indicadors xinesos continuen fent voltes, amb el PMI de serveis lleugerament per sobre del previst, però les xifres d'importació continuen sent febles. Pequín continua tenint grans dificultats per reactivar la seva economia. Altres bancs centrals també prendran les seves últimes decisions: Anglaterra, Suïssa i Noruega, perquè finalment el del Japó tanqui la ronda la pròxima setmana.

Or i petroli mereixen especial vigilància. El metall groc segueix per sobre dels 2.000 dòlars l'unça, encara que va viure moviments erràtics. Sens dubte, la caiguda de les rendibilitats dels bons suposa menys competència per a aquest refugi. Una situació de recessió de l'economia nord-americana hauria d'empènyer els diners a amagar-se en l'or, però, de moment, res no apunta a aquesta circumstància. Això explica, en gran manera, les batzegades d'aquesta matèria primera tan singular. Respecte al petroli, la inquietud dels inversors rau en el seu efecte inflacionista o desinflacionista, d'acord a com evoluciona la seva cotització. El mercat no està realment preocupat per les noves retallades de producció de l'OPEP+, que pretén retirar de la circulació més de 2 milions de barrils diaris. En realitat, sembla difícil assolir aquest objectiu, ja que alguns productors es mostren reticents o incapaços de reduir la seva producció. En aquest context, l'alentiment de les importacions xineses de cru ha passat factura. La Xina representa més de la meitat del creixement de la demanda de petroli, per la qual cosa el signe més petit d'alentiment de la demanda és significatiu. La prova està en el preu del barril, que ha caigut una setmana més (la setena consecutiva), amb el Brent europeu a 76 dòlars i el WTI nord-americà a 71,30 dòlars.

A més, els analistes ja tenen descomptat l'avançat ral·li de Nadal, per la qual cosa no s'esperen més revaloritzacions a les borses. El balanç d'un any esperat dolent per a la renda variable no ha pogut ser més positiu. Com a mostra, l'humil Ibex-35 que acumula una pujada del 24%.