Les DANES sofertes en els últims temps han tret a la llum pública els nous desafiaments que presenta el canvi climàtic sobre l'activitat productiva i el treball. Tal com s'ha vingut confirmant l'enorme impacte que té el canvi climàtic sobre diversos i amplis aspectes de la vida quotidiana, s'ha cridat l'atenció sobre la necessitat d'abordar els seus efectes sobre el món del treball. Bé és cert que això s'ha realitzat fins i al present amb declaracions molt vagues i d'afirmació de principis molt generals; per tant, sense baixar al terreny del concret.

Sol existir un punt de coincidència en què les formes de producció i d'ocupació no tenen més remei que adaptar-se a la transició ecològica, que inclou la transició energètica, de redisseny de la formació professional als canvis en el mercat de treball que ja s'estan produint en termes de destrucció de certes activitats professionals i d'emergència d'altres de noves, d'utilització de les tradicionals institucions de reestructuració empresarial (modificacions substancials, mobilitat funcional i geogràfica, suspensions i acomiadaments col·lectius) als canvis productius i tecnològics, fins i tot de resposta per part de la negociació col·lectiva a un nou escenari empresarial i laboral. En definitiva, es tracta d'adoptar mesures estructurals de resposta, que responguin a una lògica de gestió anticipada del canvi, abans que de meres reaccions d'urgència davant de les crisis climàtiques sobrevingudes.

Convé cridar l'atenció sobre la necessitat d'una actuació àmplia i ordenada en aquest terreny, perquè poc s'ha fet fins al present, més enllà d'introduir limitacions en els horaris de feina per a les realitzades a l'exterior en períodes d'elevades temperatures. Són en definitiva molts els desafiaments a què ens enfrontem, que convé que s'abordin en clau preventiva i no de simple apaga focs davant d'emergències inesperades, que tants danys personals i materials poden provocar.

Són molts els desafiaments a què ens enfrontem, que convé que s'abordin en clau preventiva i no de simple apaga focs

En tot cas, més enllà d'una crida d'atenció sobre la necessitat d'actuar en aquest terreny de gestió anticipada davant el canvi climàtic, s'ha de valorar positivament que s'hagi començat per establir regles de caràcter permanent que proporcionin seguretat jurídica quant als drets i obligacions de treballadors i empreses en les situacions d'emergència climàtica que temporalment interrompen l'activitat laboral.

Així s'ha previst en un recent Reial Decret-llei, que ha modificat l'Estatut dels Treballadors, no com a mera resposta puntual a les DANES d'octubre i novembre, sinó a totes les catàstrofes o fenòmens meteorològics adversos que es puguin produir en l'immediat futur. Davant d'una hipòtesi per a la qual la legislació laboral fins ara no oferia una resposta expressa, s'aclareixen els supòsits en els quals queda justificada l'absència a la feina, es preveu en quins casos és procedent mantenir el dret al salari del treballador i quan s'obre a la possibilitat d'utilitzar el procediment bé conegut dels ERTO, mentre s'obliga les empreses a informar els representants dels treballadors de les mesures empresarials previstes per endavant amb motiu de l'activació d'alertes, inclòs el deure de negociació col·lectiva dels protocols d'actuació davant d'aquests escenaris.

En termes generals les noves regles establertes semblen encertades, més enllà de que puguin ser aconsellables altres mesures de compensació o complementàries. A tal efecte, convé destacar algunes dades que aclareixin aquestes noves normes per contrarestar certes crítiques que es poguessin projectar sobre elles.

Queda clar que en aquests casos el treballador no està obligat a anar a la feina quan es produeix una situació d'impossibilitat d'accés

Abans que res, respecte del nou permís retribuït per impediment derivat d'un fenomen meteorològic advers, es completen les situacions tradicionals d'impossibilitat de treballar per impediments no imputables al treballador ni a l'ocupador, així com el dret individual a paralitzar l'activitat laboral davant de risc greu i imminent en ocasió de la seva treball. Queda clar que en aquests casos el treballador no està obligat a anar a la feina quan es produeix una situació d'impossibilitat d'accedir al centre de treball o de transitar per les vies de circulació per anar-hi, tenint dret a mantenir la seva retribució, sense obligació de recuperar el temps no treballat, durant almenys quatre dies.

Ha de destacar-se que, com a regla general, la valoració de la situació d'impossibilitat no li correspon al treballador, sinó que depèn del criteri de les autoritats competents que recomanen o prohibeixen circular per les vies urbanes o interurbanes, quedant amb això garantida la seguretat jurídica de quan procedeix i no permet usos abusius d'aquests permisos. Per tant, és necessari, amb caràcter general, que es produeixi una declaració d'alerta, que de principi li correspondrà a l'autoritat autonòmica com a responsable de la gestió de les situacions d'emergència al territori. A més, l'exclusió de l'obligació de treballar no es preveu per a aquells supòsits en els quals és viable el treball a distància, amb la qual cosa el teletreball deixa de ser voluntari en aquests casos, com a excepció a la regla general i amb el que s'eviten igualment situacions injustificades de paralització de l'activitat laboral.

És raonable que en aquestes situacions no hagi de suportar les conseqüències negatives en la qüestió salarial d'aquesta impossibilitat de treballar, alienes per complet a la seva voluntat, sent complex derivar el cost a un sistema d'abonament de l'atur per a períodes tan curts de temps; això sense perjudici que s'haurien d'establir compensacions econòmiques per a les petites i microempreses per l'abonament d'aquestes retribucions.

Més enllà d'aquest curt període de quatre dies, quan la impossibilitat es prolonga és possible posar en marxa un ERTO per força major, que, fins i tot, pot tenir efecte retroactiu si la paralització de l'activitat empresarial deriva de danys directes al centre de treball i no exclusivament dels problemes de transitar per les vies de circulació, obrint en aquest cas el dret a percebre la prestació d'atur derivat de la pèrdua ara del salari, amb la qual cosa són els fons públics i no les empreses que suporten els efectes negatius d'aquestes catàstrofes i fenòmens meteorològics adversos.

Benvinguda sigui la nova normativa introduïda en la legislació laboral, que aclareix drets i obligacions de treballadors i empresaris

Com a regla general, s'estableix que a través dels convenis col·lectius s'han de negociar els protocols d'actuació que recullin les mesures de prevenció de riscos davant catàstrofes i fenòmens meteorològics adversos. Ha de destacar-se que el que es recull per la nova norma és un deure genèric de negociació, però, com és habitual entre nosaltres, no s'imposa un deure de pactar, el que implica possibles situacions d'impossibilitat d'assolir acords sobre aquesta matèria al si de les corresponents taules de negociació dels convenis col·lectius. En vista d'això, el que es troba a faltar és haver establert que, en tot cas, amb acord o en la seva absència, les empreses han d'elaborar els corresponents protocols d'actuació preventius, informant degudament els treballadors sobre les mesures d'actuació que siguin procedents. Les mesures generals de prevenció de riscos poden ja exigir l'existència d'aquests plans d'actuació, però l'establiment d'una regla expressa proporcionaria una indiscutible crida d'atenció sobre la necessitat de tenir previst el que ha de fer-se davant d'aquest tipus de situacions d'emergència sobrevinguda.

Finalment, també es preveu el deure de l'empresa d'informar els representants dels treballadors de les mesures d'actuació previstes amb motiu de l'activació d'alertes meteorològiques. Més enllà de la justificació que els representants dels treballadors siguin informats de les mesures que estiguin previstes, la redacció de la norma presenta certa foscor, que seria convenient aclarir. La foscor deriva sobretot perquè es barregen o confonen les mesures previstes amb caràcter general per endavant per l'empresa amb les mesures concretes que s'adoptin davant d'una concreta emergència climàtica.

Seria bo que es concretés el que han de fer i informar les empreses en dues fases temporals molt diferents, les prèvies amb anticipació a la possible aparició futura d'una emergència meteorològica i les adoptades d'urgència en un moment donat de reacció a una catàstrofe en viu i en directe, sense posar tant l'atenció en les possibles decisions de paralització de l'activitat productiva que ja es troben perfectament regulades en la normativa sobre prevenció de riscos laborals.

En definitiva, benvinguda sigui la nova normativa introduïda en la legislació laboral, que aclareix drets i obligacions de treballadors i empresaris, sense perjudici dels detalls d'imperfecció assenyalats i, sobretot, cridant l'atenció sobre l'enorme tasca de caràcter més estructural pendent davant el canvi climàtic.