"Un treball tindrà igual valor que un altre quan la naturalesa de les funcions o tasques efectivament encomanades, les condicions educatives, professionals o de formació exigides per al seu exercici, els factors estrictament relacionats amb el seu acompliment i les condicions laborals en les quals les esmentades activitats es duen a terme en realitat siguin equivalents". Així comença l'article 28 de l'Estatut de les i els Treballadors, modificat l'any 2019 pel Reial Decret-llei 6/2019, d'1 de març, de mesures urgents per a garantia de la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes en l'ocupació i l'ocupació. Aquest article constitueix la base principal per aconseguir la igualtat plena i efectiva en l'àmbit laboral entre dones i homes.

Per tal del compliment de la igualtat efectiva entre homes i dones i la justícia social s'impulsa des de l'any 2019 la reforma laboral i l'augment del SMI (Salari Mínim Interprofessional), entre altres mesures, bona part d'elles fruit del Dialogo Social, que contribueixen a lluitar en gran manera contra la desigualtat de gènere al món laboral del nostre país. La pujada del SMI afecta en més percentatge les dones perquè són els qui cobren els salaris més baixos. Gràcies a la pujada del SMI en un 27,9% per als anys 2019 i 2020, la bretxa salarial s'ha reduït respecte de l'any anterior. Tot i així, les dones necessitarien un augment del 23% per equiparar els seus salaris als dels homes, percebent els 5.175,04 euros anuals que els separen. Malgrat això, la pujada del SMI només corregeix en part la infravaloració del treball de les dones, és a dir, no es corregeix la valoració de llocs de treball, ni els complements, ni el salari en espècie.

Les dones són discriminades en l'accés a l'ocupació: són la majoria de les contractades a temps parcial, són majoria als contractes temporals, als sectors d'activitat més mal remunerats i en les ocupacions més mal pagades. Elles representen el 76% de totes les persones amb jornada parcial. Dels gairebé dos milions de dones amb contracte a temps parcial, un milió desitja treballar a temps complet i no pot perquè les empreses no les contracten en aquesta modalitat de jornada. S'hi suma que la major part del treball a temps parcial es concentra en el Comerç, l'Hostaleria, les Empleades de Llar i les treballadores d'Activitats sanitàries i serveis socials, sectors que compten amb una majoria de dones treballant.

Els treballs de les dones són infravalorats i se'ls assignen menys complements, en menor quantia i una menor retribució en espècie que als homes. No trobem treballadores de la neteja ni treballadores d'ajuda a domicili amb cotxe d'empresa, malgrat prestar els seus serveis en diferents centres de treball i sent aquest molt útil per als seus llocs de treball. Tanmateix, és molt habitual que s'ofereixi un cotxe d'empresa als qui no fan cap desplaçament per motius laborals. Les dones no reben complements de dedicació exclusiva, perquè estan lliurades a les cures familiars; fins i tot redueixen les seves jornades laborals per a això, amb la consegüent reducció de salari.

Així mateix, des de l'any 2019 totes les empreses espanyoles estan obligades a tenir un registre salarial anual i les de més de 50 persones treballadores, obligades a tenir un Pla d'igualtat, han de realitzar auditories retributives. Amb el compliment en la seva totalitat d'aquesta normativa vigent en matèria d'igualtat retributiva es faria desaparèixer les discriminacions salarials cap a les dones. El treball a temps parcial i les condicions laborals precàries obliguen a romandre en l'ocupació moltes dones passada l'edat legal de jubilació. Sent més baixa la presència de dones que d'homes en el treball assalariat per tots els trams d'edat, en el tram de 65 a 69 anys el percentatge de dones ascendeix a 53,91%. Aquesta diferència només es pot justificar per la permanència obligada de les dones en l'ocupació, forçades a allargar les seves carreres professionals per completar les seves cotitzacions i accedir a una pensió de jubilació contributiva digna. La bretxa salarial a aquesta edat ascendeix a 31,71%.

UGT reivindica el compliment de la legislació vigent en matèria d'Igualtat Salarial, en concret l'article 28 de l'Estatut dels Treballadors modificat per Reial Decret-llei 6/2019, d'1 de març, així com el Reial Decret 902/2020, de 13 d'octubre, d'igualtat retributiva entre dones i homes. Així mateix, és indispensable la formació de la Inspecció de Treball en aquesta matèria i establir un Pla d'actuacions d'ofici que vigilin el compliment de la normativa espanyola actual sobre salaris equivalents entre homes i dones. També és necessari destinar prou partides a la formació de les persones negociadores en matèria d'igualtat salarial entre dones i homes. És necessari revisar tota la normativa que regula la protecció social del treball a temps parcial, oferint més garanties als qui treballen amb aquesta modalitat de jornada, i establir-se penalitzacions a aquelles empreses que abusen de la contractació de treball a temps parcial amb dones.