Un home passeja per davant d'una obra i pregunta als seus tres treballadors:
–Què feu?
–No ho veus? –li va contestar enutjat el primer d'ells–. Estic trencant pedres.
–M'estic guanyant la vida construint una creu de pedra–, li va dir el segon amb actitud resignada.
– Jo estic construint una catedral–, li va contestar il·lusionat el tercer.

Aquesta llegenda il·lustra la importància de la valoració que cada persona té de la seva feina. Aquest és el primer esglaó de la participació i de la implicació de les quals pot sorgir la innovació als centres de treball. Si aspirem a créixer i millorar el nostre model productiu, moltes empreses hauran de confiar molt més del que ho estan fent.

Haurem de confiar, molt més, en la i minúscula, aquella que forma part de la fórmula tan repetida en tots els programes de govern i propostes econòmiques que diu: "Necessitem més R+D+i". Un desig que de vegades és tan sols una referència retòrica i buida, com podem comprovar examinant l'encara feble esforç en inversió que fan la majoria d'empreses, que, en part, explica la realitat del nostre model productiu i la seva baixa productivitat.

El nostre futur està, en gran manera, també, en aquesta i minúscula, que espera ser remoguda i motivada en tots els departaments i seccions de les empreses. Aquesta i minúscula que defineix la innovació com la força i potència que sorgeix de les persones i de les organitzacions motivades, aquesta força que proporciona saber que s'està construint una catedral i no només picant pedra, la força de les persones motivades que coneixen per a què serveix la seva feina i el desenvolupen en un bon clima laboral, en el qual se senten valorades i reconegudes.

Haurem de confiar molt més en la 'i' minúscula, aquella que forma part d'aquesta fórmula tan repetida: R+D+i

Per a això, la innovació necessita una gestió que faci sentir la importància de cada persona en l'organització, en l'empresa, que valori cada singularitat com una fortalesa, que ajudi a aflorar els immensos coneixements que té cadascú individualment i en grup. Coneixements que, en molts casos, estan adormits en espera que la motivació els desperti i els canalitzi cap a la participació en el projecte.

La innovació és creativitat que es promociona només des de la confiança, i aquesta necessita informació veraç sobre la realitat de l'empresa, sobre les seves dificultats i els seus avantatges, sobre els seus projectes futurs, les inversions realitzades i previstes, també sobre les raons que expliquen l'escala i les diferències salarials, i altres sobre els projectes industrials de l'empresa. Informació real de les vendes, de les pèrdues, dels beneficis, de les contractacions, de les promocions, dels programes de formació...

Per innovar cal alguna cosa més que ordres clares i un salari a final de mes. Perquè no ho entenen, moltes de les nostres empreses, amb la seva organització del treball i unes relacions laborals estretes i jerarquitzades, si no autoritàries, difícilment podran esperar que algun dia es desperti la innovació, perquè falta la motivació i la participació de la majoria dels seus treballadors i treballadores en el projecte que, igual que el treballador de la metàfora, senten que no fan gaire més que picar pedra.

Per innovar cal alguna cosa més que ordres clares i un salari a final de mes

Sabem que la innovació en les empreses no es limita a disposar d'un departament d'R+D+i, sinó que ha de crear les bases per a una cultura empresarial que sigui reactiva als canvis i possibiliti la reinvenció a través dels seus empleats. Ho ratifica el recent estudi Reaching New Heights in Uncertain Times de Boston Consultoria Group que ha analitzat durant disset anys la innovació corporativa, així com de les empreses més innovadores del món, que conclou que el principal motor de la innovació de les empreses prové dels seus empleats, ni més ni menys que el 78% de les idees innovadores. Però aprofitar aquest potencial dels recursos humans com a accelerador de la innovació només és possible si les empreses són capaces involucrar-los.

Precisament ara, quan la innovació tecnològica i la digitalització exigeixen noves formes d'organització del treball, quan emfatitzen cada vegada més la concentració horitzontal de coneixements i oportunitats de participació dels empleats així com l'autoorganització dels equips, quan calen processos de presa de decisions àgils en l'empresa per respondre ràpidament a les canviants necessitats dels clients o altres exigències del mercat, és imprescindible una gestió que faci possible una participació òptima de tots els talents, perspectives i habilitats en l'empresa.

Hem de reconèixer, tanmateix, que la participació dels treballadors i dels seus sindicats en l'empresa no ha format part de la cultura empresarial del nostre país, a diferència d'altres europeus. Ni tampoc ha constituït una prioritat en l'estratègia sindical que ha concedit un feble valor a aquesta participació. Així ho demostren els escassos resultats en aquesta matèria en la negociació col·lectiva.

Necessitem avançar en la participació en l'empresa i despertar aquesta i minúscula que és la innovació, adormida en molts centres de treball i tapada pel sant i senya del ja caduc "a les meves ordres" que fa que molts treballadors i treballadores percebin que no són part de la construcció de la catedral, que només estan "trencant pedres".