La victòria de Donald Trump representa un gir radical en la política dels Estats Units, i planteja una pregunta crucial: què significa aquest triomf per al futur de la intel·ligència artificial i el món tecnològic en general?

D'entrada, aquesta victòria sembla anunciar el final de l’Amèrica “woke”, aquella Amèrica que advocava per un llenguatge inclusiu, drets per a les minories i una nova cultura basada en la consciència social i la correcció política. Aquestes iniciatives ara tindran un camí complicat, amb una reacció en contra que podria ser dura i fins i tot agressiva, amb conseqüències en diversos sectors, inclòs el tecnològic.

Pel que fa a la IA, la primera implicació serà la fi de la regulació i els controls que s’havien establert durant els darrers anys. Trump ha promès desmantellar aquests mecanismes, i, com que es basen principalment en ordres executives, podria fer-ho amb rapidesa. Això podria transformar els Estats Units en un territori sense restriccions en matèria de desenvolupament tecnològic, amb un entorn favorable a la innovació lliure però amb un control governamental limitat. La indústria de la IA es trobaria, doncs, amb un marc menys regulat, fet que segurament tindria un impacte a escala global.

Un exemple de com Trump podria transformar el panorama tecnològic es va veure en la seva recent entrevista amb Joe Rogan. Quan li van preguntar sobre el programa de 20.000 milions de dòlars dedicat a portar internet a les zones més remotes, Trump va respondre que el cancel·laria i, en lloc d’això, facilitaria bons per utilitzar Starlink, la xarxa d’internet per satèl·lit d’Elon Musk. Aquest enfocament pot semblar eficient, però també mostra una forta inclinació per simplificar els programes governamentals i una certa desconsideració pels projectes d’ajuda pública.

En IA, la primera implicació de la victòria de Trump serà la fi de la regulació i els controls, que ha promès desmantellar

Les implicacions van més enllà. Lleis emblema de l’administració Biden, com la CHIPS Act, que preveu grans subsidis per promoure la fabricació de xips als Estats Units, podrien estar en perill. Això posaria en una situació delicada empreses com Intel, que depenen d’aquests ajuts per desenvolupar-se i competir en un mercat global. Amb la nova administració, podríem veure una aposta més forta per les empreses privades, deixant en un segon pla el suport governamental.

Més enllà dels canvis legislatius, és probable que Trump intenti reformar aspectes profunds de l'administració pública, considerant-la poc eficient, massa gran i plena de processos innecessaris. Es parla fins i tot de donar a Elon Musk un paper destacat en aquesta transformació, amb una mena de "Ministeri de l’Eficiència" per liderar una renovació tecnològica. Això seria part d’un esforç per racionalitzar la burocràcia nord-americana i impulsar-la cap a una gestió més tecnològica i orientada al mercat.

Així doncs, es podrien produir canvis radicals en sectors que fins ara es consideraven intocables, convertint els Estats Units en un laboratori de polítiques públiques liberals i experimentals. La clau d’aquestes polítiques serà la tecnologia, encara que el camí precís que prendran és incert. És possible que institucions com la NASA i el finançament científic públic pateixin reestructuracions importants, virant cap a col·laboracions amb el sector privat, amb un rol més rellevant per a les empreses en els projectes estatals.

Es poden produir canvis radicals en sectors fins ara intocables, convertint els EUA en un laboratori de polítiques públiques liberals i experimentals

Un altre àmbit sensible és el de la sanitat. Trump ha escollit Robert F. Kennedy com a candidat a liderar el sistema de salut, una elecció que ha generat controvèrsia, ja que Kennedy és conegut per les seves posicions antivacunes i la seva voluntat de reformar el sector cap a estructures de mercat. Això implicaria una transformació radical en els assajos clínics i altres processos sanitaris, i, tot i que no serà una tasca fàcil, segurament intentaran portar aquests canvis a la pràctica.

També podem esperar una relaxació dràstica en la regulació d’internet, els cotxes autònoms i altres tecnologies emergents, especialment en àrees on Elon Musk tingui interessos. És possible que aviat veiem cotxes sense volant en circulació pels carrers dels Estats Units. Les lleis sobre privacitat i regulació de la IA podrien desaparèixer ràpidament, obrint el debat sobre els límits de la innovació i el rol del govern en protegir els ciutadans.

La política exterior de Trump també promet canvis dràstics. La guerra d’Ucraïna podria acabar aviat amb l’entrada d’un acord, i el conflicte a Orient Mitjà experimentaria un canvi profund. Però la gran incògnita és la Xina. La nova administració sembla decidida a imposar aranzels forts i a revitalitzar el “Made in America”, però fins a quin punt? Amb l’equip de Trump, no caldrà esperar massa per esbrinar-ho.

Impacte de la victòria de Trump en tres conceptes clau

  1. La fi de la cultura “Woke”: La victòria de Trump marca el final d'una era d'inclusió, llenguatge conscient i correcció política. Aquest canvi suposa una reacció contundent contra les polítiques culturals inclusives que havien guanyat terreny, amb una aposta per una societat menys condicionada per aquests valors.
  2. Redefinició d'allò públic cap a polítiques de mercat: Les institucions públiques i els serveis governamentals es transformaran per adoptar estructures més eficients, amb un enfocament clar cap a la col·laboració amb el sector privat. Aquesta nova filosofia impulsarà reformes que busquin racionalitzar la despesa i adoptar models d’eficiència propis de les empreses, fins i tot amb figures de la indústria tecnològica liderant la transformació.
  3. Competir i guanyar: Amèrica entra en una nova etapa amb una actitud decidida a competir a escala global. Els Estats Units volen reafirmar la seva posició de lideratge, innovant amb llibertat i enfortint sectors clau com la tecnologia, la indústria i el comerç internacional. En aquest nou context, la competitivitat es convertirà en el motor de la política nacional, amb l’objectiu de "guanyar" en cada àmbit possible.

En definitiva, s’inicia una nova era, amb una Amèrica decidida a reformular el seu paper intern i extern, on les regles del mercat i la voluntat de lideratge marcaran el camí.