Sens dubte, la ciència econòmica no deixa de sorprendre'm. Un pensa sovint que a mesura que transcorre el temps i que avança el coneixement, o que l'experiència i el progrés van deixant enrere elements de la Història de l'Economia que quedaran per sempre relegats a l'oblit, de sobte reapareixen i irrompen de nou al món.

Va passar amb les criptomonedes. Mai no vaig pensar que fos necessari desempolsegar els manuals i llibres d'Història sobre els diners per recordar i avaluar l'autèntica naturalesa d'una criptomoneda. Des d'Aristòtil fins a Nixon ha estat necessari recuperar les idees bàsiques que ens permetin ubicar i caracteritzar les monedes digitals privades d'aquest segle. Bé, ja he dit que, segons el meu parer, són monedes, però no són diners.

Però no em vull desviar el tema. En unes hores, sabrem els resultats de les eleccions europees. Hi ha molts elements que es dirimiran i on cal, d'una vegada per totes, fixar una política comuna, efectiva i contundent en: immigració, energia, sostenibilitat i fiscalitat. Aquests són, segons el meu punt de vista, els quatre grans fonaments sobre els quals s'hauria d'ancorar el següent pas endavant de la Unió Europea, si és que volem veritablement avançar com a espai polític i econòmic. El tema de l'espai social el deixo de banda, perquè les diferències culturals, idiomàtiques i desigualtats són massa elevades encara. Les capitals i principals ciutats europees s'assemblen per les botigues de roba, establiments de menjar i altres franquícies internacionals. Aquest paisatge comercial converteix en similars cultures, costum i formes de fer que, en realitat, són encara molt lluny les unes de les altres.

Deixo de banda la matèria de seguretat i defensa, si bé amb Rússia llançant bombes i fent volar drons a escassos quilòmetres, i de vegades per sobre de sòl europeu, aquest és un altre tema crucial. Però l'aparto fins a les eleccions nord-americanes, quan un dels dos "gerontolíders", amb tots els respectes per la gent gran, guanyi i sapiguem si l'OTAN perd el seu principal soci i hem de reconvertir-la en una espècie d'EA (European Army).

Un cotxe l'atures a la frontera o al port de mercaderies. Però un bit, on l'atures? I una aplicació d'IA? O prohibirem Google, Meta i Whatsapp a Europa?

Establertes les bases, anem amb el que potser s'ha parlat menys, però que tindrà un efecte fonamental en el futur lideratge econòmic de la Unió. Què volem ser a nivell de tecnologia digital? Siguem sincers. En àmbits com les xarxes socials, la comunicació digital, els navegadors, els cercadors, les aplicacions per a mòbil i ara la intel·ligència artificial generativa, Europa està en tercera divisió. La partida es juga als Estats Units per un simple motiu. Perquè està desregulada. Que sí, que després veiem un jutge ianqui renyant tot un Zuckerberg per promoure suïcidis entre nois adolescents, addicció a la tecnologia i depressions diverses. I fa la sensació que es prenen seriosament la regulació. Però és pura façana. La partida econòmica la tenen guanyada. És molt americà això de netejar la consciència amb caps de turc mediàtics mentre es manté el tot s'hi val a Silicon Valley.

Atès que som tan enrere, els europeus ens hem dedicat a desempolsegar els vells manuals d'economia. David Ricardo, paladí del comerç lliure internacional contra els arancelistas, hereus al seu torn, dels lliurecanvistes, enfrontats a l'Ancien Régime francès. El problema és que un cotxe l'atures a la frontera o al port de mercaderies. Però un bit, on l'atures? I una aplicació d'IA a què et pots subscriure des de qualsevol navegador global? O prohibirem Google, Meta i WhatsApp a Europa?

Els americans els posaran als cotxes xinesos l'aranzel que calgui per conservar la seva indústria automobilística, plasmada en forma d'imatge al Detroit de mitjan segle XX. Però nosaltres? Què farem amb les tecnològiques americanes? Continuar posant-los multes milionàries que acaben en els tribunals internacionals?

No. Els europeus tenim una herència més normativa. La llei. Més normes, més regulació, més restriccions. Estan a punt d'aprovar-se un munt de normatives al voltant de la intel·ligència artificial. En les eleccions d'aquest diumenge, una de les coses que es resoldrà és si, segons quins partits guanyin, s'aproven, se suavitzen o es demoren.

Però aquestes barreres al comerç són portes al camp. I només aconsegueix que les empreses europees estiguin en inferioritat de condicions. En l'economia digital, diferent de la física, de béns i serveis, un aranzel és un desavantatge competitiu intern. Si David Ricardo aixequés el cap, al·lucinaria i, potser, modificaria les seves teories econòmiques.