El febrer de 2022, la Comissió Europea va anunciar la proposta de Directiva sobre la diligència deguda en matèria de sostenibilitat empresarial i garantir un comportament empresarial responsable amb els drets humans i mediambientals en totes les seves operacions, incloent les seves cadenes de valor. El seu incompliment comportaria la imposició de sancions i un règim de responsabilitat civil que cada Estat membre haurà d'establir. Amb això, el mateix concepte de Responsabilitat Social de les empreses adquireix un altre nivell, que va més enllà de les recomanacions i declaracions ben intencionades en la que s'han mogut, fins avui.

No pocs teòrics de la matèria han vingut defensat que un element consubstancial de la Responsabilitat Social empresarial ha de respondre al seu caràcter voluntari i, en conseqüència, no hi hauria d'haver normes i ni lleis que la regulin. Però el Parlament Europeu ha tancat aquesta eterna discussió i ha reconegut: "Les normes voluntàries en matèria de diligència deguda presenten limitacions i no han aconseguit avenços significatius per prevenir el menyscapte dels drets humans i el medi ambient, ni per permetre a les persones afectades el seu accés a la justícia". Perquè totes les empreses, sense excepció, tenen l'obligació i la responsabilitat de respectar els Drets Humans i per això no ha de ser considerat com un valor afegit, ni un compromís voluntari. Per això, encomana que es regulin normes i requisits per a les empreses que han d'identificar, avaluar, prevenir, aturar, comunicar i corregir els impactes adversos potencials o efectius sobre els drets humans i el medi ambient a tota la seva cadena de valor.

La diligència deguda s'ha convertit en un concepte central del debat sobre empreses transnacionals, drets humans i medi ambient. La Directiva Europea precisament aspira a conciliar els drets humans i les empreses des del punt de vista jurídic, polític, sindical, social i econòmic, perquè es continuen produint violacions de drets humans. Mentrestant, les empreses transnacionals incrementen el seu poder i extensió impulsats per la generalitzada estratègia de deslocalització i per la complexitat del seu entramat productiu a les cadenes globals de valor. Aquesta política ha fet que, en el dia d'avui, més de dos terços del comerç mundial es produeixi a través d'elles. Perquè les empreses són una peça fonamental de la societat i influeixen de manera determinant amb els seus valors, les seves prioritats i gestió. Per això, el seu model de negoci no pot respondre al benefici a qualsevol preu com ha estat i és el comportament de tantes que han abraçat la màxima de Milton Friedman (1912- 2006), economista de referència del liberalisme econòmic, quan va indicar: "L'única responsabilitat de l'empresa consisteix a utilitzar els seus recursos en activitats encaminades a incrementar els beneficis dels accionistes".

Aquest impuls de la Unió Europea suposa un veritable punt d'inflexió en la forma en què les empreses desenvolupen les seves activitats empresarials al llarg de la seva cadena de subministrament mundial. Les noves exigències, juntament amb control d'aquestes, han d'ajudar a impedir els atacs als drets humans que es produeixen en tants llocs al llarg i amples de les cadenes de subministrament que ocupen centenars de milions de treballadors, treballadores dels quals no podem apartar la vista. Alguns Estats membres de la UE, com França, els Països Baixos, Alemanya, Noruega i altres que estan en procés, han fet un pas més i ja han aprovat la seva legislació sobre la diligència deguda empresarial.

Però Espanya incomprensiblement, ja que té al calaix des del mes de maig passat, l'Avantprojecte de Llei de Protecció dels Drets Humans, de la Sostenibilitat i de la Diligència Deguda en les Activitats Empresarials Transnacionals, continua pendent d'aprovar. Per això, més de cent entitats i organitzacions socials que integren la Plataforma per Empreses Responsables venen reclamant al Govern la necessitat de la seva urgent aprovació. Alhora que es corregeixen algunes ombres de la directiva europea incorporant la perspectiva de gènere, rebaixa el nombre dels treballadors de les empreses afectades. Es complementa, en línia amb la Llei alemanya de diligència deguda que ha entrat en vigor l'1 de gener de 2023, el reconeixement de nous drets d'informació i assessorament als sindicats de manera que els representants electes dels treballadors poden treballar més enllà dels límits de l'empresa per enfortir els estàndards socials, els drets humans i les obligacions ambientals. Per cert, un dret ja contemplat, fa diversos anys, en l'Acord Marc Global d'Inditex, que fa a aquest grup industrial un referent mundial en sostenibilitat social.

És urgent que Espanya aprovi la llei i es converteixi en un bon referent en la lluita per la defensa dels Drets Humans i el medi ambient, que ajudi que les grans empreses espanyoles tinguin un segell que garanteixi la seva política de sostenibilitat. Poder fer de la lluita per una globalització justa, sostenible, igualitària, democràtica i basada en els drets humans, un segell, en el pròxim semestre de la presidència Espanyola del Consell de la Unió Europea, està a la mà de Pedro Sánchez, esperem que aquesta sigui una prioritat.