La campanya de les presidencials nord-americanes ja és a la recta final, i hem vist de tot. Els mitjans s’han fet ressò de les diferències entre Kamala Harris i Donald Trump, però potser no han remarcat prou que hi ha un parell de temes en els quals els dos candidats estan d’acord.

El primer és l’operació d’adquisició de U.S. Steel per part de Nippon Steel, una transacció que es va anunciar fa uns mesos. Demòcrates i republicans estan absolutament d’acord en com ha de ser la resposta. Segons polítics dels dos partits, l’oferta de compra per 15.000 milions de dòlars no hauria de prosperar perquè l’acord suposa una amenaça per a la indústria siderúrgica i les cadenes de subministrament dels EUA. Segons Biden, Harris i Trump, l’empresa hauria de seguir sent propietat nord-americana i s’hauria de dirigir des dels EUA, simplement perquè es tracta d’una empresa emblemàtica per als americans, una mica com ho és Talgo per als espanyols. Orgull nacional.

Segons Biden, Harris i Trump, U.S. Steel hauria de seguir sent propietat nord-americana i dirigir-se des dels EUA perquè és emblemàtica

El cas de U.S. Steel pot servir per il·lustrar el concepte de grup d’interès. Al voltant de l’operació hi ha diversos grups d’interès que pressionen perquè la venda es materialitzi o acabi tornant-se aiguapoll. Els principals actors són els treballadors i els sindicats de l’empresa, els seus directius, Nippon Steel, els polítics d’ambdós partits dels estats en què hi ha fàbriques de U.S. Steel i, finalment, el president Biden i els candidats a la presidència. Treballadors i sindicats creuen que Nippon Steel no respectarà els acords relatius a salaris i pensions i que no complirà les promeses d’invertir a les instal·lacions que U.S. Steel té a Pennsilvània. Els directius de U.S. Steel han defensat que l'oferta és un salvavides financer per a l'empresa i han advertit que si es bloqueja l’acord hi haurà retallades de llocs de treball i es traslladarà la seu central fora de Pennsilvània.

Us sona? Aquests executius, que són nord-americans, tenen interès que l’operació tiri endavant perquè els propietaris actuals els han ofert compensacions econòmiques si es tanca l’acord. Per això no tenen cap objecció que l’empresa es vengui a un competidor estranger. A més, argumenten que si l'adquisició es concreta, l’empresa resultant beneficiarà l'economia dels EUA i permetrà a nord-americans i japonesos competir millor amb la Xina en el mercat mundial de l'acer.

Els polítics d’Ohio i Pennsilvània, pressionats pels treballadors i els sindicats, s’han posat al seu costat i demanen al president Biden que bloquegi l’acord per preservar els llocs de treball als estats respectius. Finalment, el president dels EUA, que rep pressions de tothom, no sap si bloquejar l’acord al·legant com a motiu qüestions de seguretat nacional o no fer-ho per por de desencadenar litigis amb l’empresa compradora i una batalla comercial amb el Japó, que és un gran aliat dels EUA.

Biden ha deixat la decisió per després de les eleccions. I és que es juguen en bona part a l’estat frontissa de Pennsilvània, seu de U.S. Steel

Fa uns dies, l’administració Biden va anunciar que la decisió final sobre si bloquejar o no la compra es posposava fins després de les eleccions, mostrant la influència dels negocis sobre la política. I és que les eleccions americanes es juguen en bona part a l’estat frontissa de Pennsilvània, seu de l’empresa. Ara, U.S. Steel i Nippon Steel tindran tres mesos per convèncer el govern federal que l’operació no és una amenaça per a la seguretat nacional, l’argument dels polítics, tant demòcrates com republicans. Abans en liquidació que japonesa. Us sona?

L’altre tema que posa d’acord demòcrates i republicans és la protecció de la manufactura als EUA. Només hi ha diferències en l’estratègia. Els demòcrates aposten per polítiques industrials actives i crèdits fiscals i els republicans per aranzels. Mentre que Biden no ha rebaixat els aranzels de Trump i els ha elevat per a alguns productes, Trump proposa un aranzel del 10% per a totes les importacions i un aranzel del 60% per als productes xinesos. La conseqüència de tot plegat és que es pot tornar a disparar la inflació perquè els importadors traslladaran els aranzels als preus o simplement es reduirà l’oferta de productes d’importació barats. Els nord-americans salvaran la industria però seran més pobres.

És curiós com demòcrates i republicans estan abandonant els postulats del liberalisme i abraçant els del proteccionisme. Parafrasejant Josep Pla, el més semblant a un proteccionista de dretes és un proteccionista d’esquerres.