Entre els reptes econòmics del nou Govern de Salvador Illa, al mateix nivell que reduir la burocràcia per fer més atractiva Catalunya per a les empreses i l’ampliació de l’Aeroport del Prat, hi ha la necessitat d’accelerar en energies renovables. No només per sostenibilitat i tenir cura del medi ambient, sinó també per motius econòmics i d’independència energètica. És sabut que ens trobem a la cua d’Espanya en generació eòlica i fotovoltaica, amb només un 13,6% de producció, per un 55% del conjunt de l’Estat, cosa que no s’entén en un país que sempre ha estat a l’avantguarda d’Espanya.

La setmana passada, els consellers van anar passant per les diferents comissions al Parlament per explicar el seu programa de la legislatura. Dimarts va fer-ho Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició ecològica, que va centrar una part important de la intervenció en energia, i això que té una competència tant crítica actualment com l’habitatge. Ja en la roda de premsa posterior a la reunió de Govern va parlar dels seus plans energètics.

Paneque ha anunciat 16 mesures per accelerar la transició renovable. La música sona bé, però ara cal posar-hi lletra i passar de les paraules als fets

La música sona bé. Tot i que no va entrar a fons en els detalls, Paneque va anunciar una bateria de 16 mesures per accelerar la transició renovable, començant per reduir la burocràcia, ja que els anys que passen des que es planteja un projecte fins que veu la llum el fan sovint inviable. L’agilitat administrativa és, doncs, un dels principals objectius de les mesures, tant pel que fa als tràmits urbanístics com en la tramitació dels projectes. També vol eliminar barreres burocràtiques, com la que impedeix el canvi de titular d’un projecte mentre es tramita, i dotar de més recursos L’Energètica, que ja té nou president, Santi Martínez, més ben vist pel sector que Ferran Civit perquè coneix el negoci.

Però ara cal posar-hi lletra, i això passa per anar de les paraules als fets. Els grans anuncis, les grans xifres i les grans propostes s’han de dur a terme. Sembla una obvietat però sovint no es fa. S’anuncien, es fan grans pactes nacionals, i després els resultats no es veuen, sobretot en activitats, com la construcció d’un parc eòlic o fotovoltaic, que des que es sembra fins que es recull passen anys i moltes vegades qui suma els megawatts a la capacitat instal·lada és un altre conseller. És probable que Paneque vulgui presentar un gran pla nacional per a l’acceleració de les renovables; que ho faci, si vol, però que no sigui un anunci de cara a la galeria, que passi del dit al fet.

La por dels consellers a plantar-se davant el poder local i els moviments contra les renovables porta massa anys aturant projectes

Un dels problemes que va tenir l’anterior Govern en el desplegament de renovables va ser precisament les dificultats que va mostrar per fer aquest pas. A priori hi havia voluntat, però costava d’executar. Sovint els projectes s’aturaven per por als moviments contraris a la implantació del parc eòlic o fotovoltaic de torn, una por que anava del territori cap als despatxos, és a dir que s’iniciava en el poder local d’ERC i s’acabava contagiant a la conselleria. A vegades fins i tot eren consells comarcals del mateix partit els que aturaven projectes. Però el que de debò els aturava era la manca de valentia dels consellers per plantar-se davant aquests moviments, sovint antisistema, i els seus dirigents locals. Aquesta valentia serà clau per tirar endavant els projectes i és el que se li ha de demanar a Paneque i el seu equip.

Tots els projectes reben desenes d’al·legacions. Tots tenen oposició. La gran majoria de la població vol energia renovable, però no tanta la vol a la seva muntanya, el seu camp o el seu mar. Però també hi ha els que no la volen enlloc i utilitzen la defensa del territori com a pretext per aturar tots els projectes, amb la inestimable ajuda d’uns polítics locals que tendeixen a sobredimensionar aquests moviments i els hi pengen l’etiqueta de “territori” o “la gent”. Quantes vegades hem sentit “el territori no ho vol”, o “la gent no ho vol”. De debò ens hem de creure que una concentració de 50 persones representa tota una comarca?

Hagués estat bé que Catalunya tingués una vicepresidència de transició energètica, però tot i no tenir-la, ha de fer una aposta clara per les renovables

El nou Govern, i també la política local, ha de ser conscient que no es pot deixar governar per moviments organitzats que, mentre no es demostri el contrari, són minoritaris. Cal valentia, perquè s’ha d’assumir el risc que no agradi a una part de la ciutadania, fins i tot de poder perdre unes eleccions, però el bé comú mereix aquest risc.

Les declaracions de Paneque fan ser optimista, però per una banda, cal veure els resultats en el dia a dia, i per l’altra, la gran mostra de què el futur energètic de Catalunya és una prioritat hagués estat donar més pes a la cartera, ja fos amb una conselleria amb menys competències o fins i tot amb una vicepresidència. No és una rara avis, el govern de Pedro Sánchez, sense anar més lluny, fa anys que té la transició ecològica i l’energia com una de les seves vicepresidències. I s’ha notat. Encara que no tingui rang de vicepresidència, la política energètica ha de ser una prioritat del Govern, i amb valentia i mirada llarga, es podrà donar l’impuls a les renovables que Catalunya necessita.