Abans de la nostra adhesió a les Comunitats Europees (1986), Espanya produïa entre 25 i 30 milions d'hectolitres de vi. El reg del cep estava prohibit com a norma general i el preu del raïm per a vinificació era menys de la meitat del preu que cobraven els viticultors europeus. Avui, en condicions normals, la nostra producció s'acosta als 40 milions d'hectolitres.

El sector del vi a Espanya va acabar l'any en un ambient de gran confusió.

Es parla, d'una banda, d'excedents de vi, en particular vins negres, no només a Castella-La Manxa sinó també en regions com La Rioja o La Ribera Sacra. Hi ha protestes pels baixos preus del raïm, parlant-se de "catàstrofe" a Castella-La Manxa, "d'ofertes ruïnoses de preus" a La Rioja o d'absència de garantia de compra del raïm pels cellers a la Ribera Sacra. Alhora, la sequera impacta a Catalunya parlant-se de la possibilitat de la pèrdua d'una tercera part de la vinya al Penedès o de sequera "extrema" a Alacant.

Es plantegen destil·lacions de crisi, uns 4 milions d'hectolitres, a Castella-La Manxa; se sol·licita un programa d'arrencada de vinya, que a Bordeus ja és realitat.

Alhora...

Com ens recorda el Tribunal de Comptes Europeu, el pressupost total europeu anual per als Plans Nacionals de Suport (PNS) al sector (principalment a Itàlia, França i Espanya) es va situar entorn dels 11.000 milions d'euros: 5.500 milions d'euros per al període 2014-2018 i 5.300 milions d'euros per al període 2019-2029. Els PNS poden finançar vuit mesures de suport, però la majoria del finançament de la UE es va dedicar a tres mesures en el període 2014-2018: reestructuració i conversió (50%), inversions (22%) i promoció (18%).

TAG Despeses PNA

Algú dubta que les inversions i la reconversió de la vinya redunden en una intensificació i un augment de les produccions per hectàrea? N'hi ha prou amb mirar el nostre paisatge i veure que les vinyes, que abans estaven enganxades a terra, estan ara en espatlleres, per augmentar la fotosíntesi (és a dir, la producció) ara que es pot regar.

Alhora...

Segons l'Organització Internacional del Vi, el consum mundial de vi el 2023 es va estimar en 221 milions d'hectolitres, la qual cosa suposa un descens del 2,6% respecte a les ja baixes xifres del 2022. L'augment dels costos de producció i distribució, induït per la pressió inflacionària, va conduir a una pujada dels preus del vi per als consumidors, que ja afrontaven una disminució del poder adquisitiu.

A la disminució tendencial del consum s'ha de sumar una legislació cada vegada menys favorable al consum de vi, tant des del punt de vista fiscal com, per exemple, de tolerància a l'hora de conduir.

Una necessària reflexió...

Els fets presentats en aquesta entradeta són àmpliament coneguts, però no és fàcil treure d'ells les conclusions pertinents.

Així anem a la catàstrofe. Invertir diners a augmentar la producció i, alhora, eliminar excedents i arrencar vinyes, no té sentit.

És més que necessària una reflexió de tot el sector, espanyol i europeu, imaginant on volíem que el sector es trobi d'aquó a 10 o 15 anys i com arribar fins allà.

Invertir diners a augmentar la producció i, alhora, eliminar excedents i arrencar vinyes, no té sentit

L'alternativa és deixar que es malgastin diners públics a doll mentre jugui el mercat, en detriment de les explotacions familiars.

El primer és, com a contribuent, totalment inacceptable. El segon, des del punt de vista d'algú que ha treballat tota la seva vida per una agricultura sostenible, amb dimensió humana, per un món rural viu, també ho és.