Fa uns dies vam conèixer la notícia que Volkswagen es planteja tancar dues fàbriques a Alemanya. Potser el més estrany és que no ha sorprès ningú, molts hem observat com el mercat automobilístic s'ha anat contraient: la demanda ha caigut en 500.000 vehicles perquè els joves ja no compren cotxes, i les marques xineses, desconegudes i inexistents fa uns anys, han començat a guanyar terreny. No només fent cotxes més barats, sinó fent millors cotxes.

Aquest fenomen és un clar exemple de disrupció des de la part alta del mercat, similar al que estem veient amb la intel·ligència artificial generativa. Els components essencials del mercat canvien: el motor de combustió és substituït per l'elèctric, la gasolina per les bateries, i la mecànica pel software. Amb aquests canvis, tot allò que feia una empresa competitiva –coneixement, enginyeria, l’estructura mateixa de les fàbriques– s'esvaeix.

Res d’això és nou. Ho hem vist abans amb la música, els llibres, les càmeres fotogràfiques, i fa temps que ho presenciem en el sector de l’automòbil.

El que estem veient en l'automòbil no és nou, ho hem vist abans amb la música, els llibres i les càmeres fotogràfiques

Aquesta transformació, tot i haver estat liderada per Tesla des de la part alta del mercat, ha trigat força temps a consolidar-se. Això es deu al fet que, tot i la importància del software, l’automoció segueix sent en gran mesura un sector físic, i els processos d'enginyeria a gran escala necessiten temps per desenvolupar-se.

No obstant això, encara que conegut, no deixa de sorprendre com les grans empreses, que tenen diners, experiència i capacitat per ser líders de mercat, acaben sucumbint davant noves empreses que comencen des de zero. Aquest fet és encara més xocant quan la disrupció és lenta i tothom la veu venir, sense agafar ningú per sorpresa.

Tots intuïm que el pitjor està per arribar. Pocs dubten ja que els cotxes del futur (i del present) seran autònoms, i que en tindrem molts menys perquè el món estarà ple de robotaxis, tant públics com privats. Això convertirà l’automòbil en un bé més de luxe que de necessitat.

Els cotxes del futur seran autònoms i en tindrem molts menys perquè el món estarà ple de robotaxis, tant públics com privats

A la Xina, més de 50 empreses treballen en la conducció autònoma. No només Tesla és en aquesta cursa. Algunes, com Baidu, ja operen serveis de robotaxis amb flotes considerables, sense conductors de seguretat, a preus que són la meitat dels taxis tradicionals. Encara que ara mateix perden diners, no ho faran per molt temps.

Llavors, què passa amb la indústria europea de l’automòbil, que no té tecnologia en bateries, software o conducció autònoma? El futur sembla clar: serà molt difícil revertir la situació actual.

Per què succeeix això?

Hi ha dos tipus de disrupcions. La primera afecta la importància dels components d’un producte, però no altera la seva estructura ni les competències bàsiques. Per exemple, descobrir un nou tipus de motor o transmissió. En aquestes disrupcions, les grans empreses solen adaptar-se ràpidament i mantenir-se competitives.

L'altra disrupció és molt més profunda: canvia l’estructura del producte. Els elements essencials del passat, com els motors de combustió, deixen de ser rellevants, mentre que nous components, com les bateries, esdevenen claus. De fet, les bateries representen aproximadament el 40% del cost d’un vehicle elèctric.

En aquest tipus de disrupció, les grans empreses solen fracassar perquè necessiten reinventar-se completament. En aquest context, ser com són, amb tota la seva estructura i tradició, més que un avantatge, es converteix en un obstacle.

Quan la disrupció és profunda i canvia l'estructura del producte, les grans empreses solen fracassar perquè necessiten reinventar-se completament

Cada disrupció suposa un punt d’inflexió, una finestra d’oportunitat que les noves empreses aprofiten per guanyar mercat i canviar les regles del joc. En aquesta ocasió, hem vist com empreses xineses, Tesla i d’altres, han aprofitat aquesta oportunitat per esdevenir els nous líders del sector.

El gran error davant una disrupció és pensar que es pot controlar. No adonar-se que no estàs sol i que la teva única opció és competir millor, no controlar el canvi.

Com en el cas de l’automòbil, el futur de la IA també depèn de la capacitat d’enginyeria més que dels postulats teòrics

Estem a l'inici d’una disrupció encara més profunda que la de l’automòbil: la IA generativa. Com en l’automoció, aquest procés també és lent, i trigarem temps a veure la seva generalització. No obstant això, implica un canvi radical en els seus components bàsics. Allò que era essencial en la IA tradicional, ja no ho és, mentre que elements que abans no existien esdevenen centrals. A l’igual que en el cas de l’automòbil, el futur de la IA també depèn de la capacitat d’enginyeria més que dels postulats teòrics, la qual cosa permet que petites startups obtinguin resultats excepcionals. I, com en l’automoció, hi ha elements crítics dels quals depèn tot el sistema. No són bateries, però sí centres de cloud per a IA.

Ens passarà el mateix que ens està passant amb l’automòbil?