WeWork: el conte de la lletera i el deute
- Antoni Olivé
- BARCELONA. Dijous, 26 d'octubre de 2023. 05:30
- Temps de lectura: 2 minuts
Fa uns anys palanquejament era un terme financer en boca de tothom. Palanquejar els negocis finançant-se amb recursos externs era una pràctica no solament acceptada sinó considerada una condició necessària per a l’èxit empresarial. Semblava talment que una empresa que no estigués palanquejada no tenia futur. Darrere l’estratègia financera hi havia un raonament: l’endeutament augmenta la rendibilitat dels fons propis. Contràriament, algunes empreses, la majoria familiars, s’enorgullien de no tenir deute en el balanç. Els propietaris percebien el deute com un perill innecessari.
Al cap dels anys, i llegint què està passant amb WeWork, veig que l’aversió al risc d’aquells propietaris, que només es volien finançar amb fons propis, era prou raonable. El deute s’ha de retornar amb interessos i a vegades els plans de creixement no es compleixen; són com el conte de la lletera.
Fa anys, semblava que una empresa que no tenia deute no tenia futur, però algunes, la majoria familiars, s'enorgullien de no tenir-ne
WeWork és una multinacional nord-americana que lloga espais de treball compartits. Lloga edificis d’oficines a grans tenidors, els reforma i equipa i els relloga a professionals, a emprenedors i a petites i mitjanes empreses. Aquests espais estan equipats amb taules i cadires i connexió a Internet, i el lloguer inclou la possibilitat d’utilitzar serveis comuns com impressores o sales de reunions. La visió de l’empresa és crear una "xarxa social física" que atregui "una nova classe social de treballadors freelance", individus que, en paraules de la mateixa empresa, renuncien al seu espai d’oficina tradicional i prefereixen treballar des d’ubicacions amb disseny elegant i on sovint aflora un sentiment de comunitat.
El coworking, que dona nom tant al tipus d’espai de treball com a la pràctica de compartir l’espai de treball amb d’altra gent, s’ha popularitzat en consonància amb l’auge de l’empresa virtual, aquella en què moltes tasques s’han deixat de fer internament i s’han subcontractat a persones externes que ja no ocupen un lloc de treball convencional. Els propagandistes d’aquesta nova fórmula tant de treball com de relació amb l’empresa remarquen d’altres avantatges del coworking: no només proporciona un espai de treball físic, sinó que també fomenta la creació d'una comunitat de professionals que poden compartir coneixements, col·laborar en projectes i establir relacions comercials. Els mateixos propagandistes parlen de flexibilitat, ja que el coworking permet treballar en un entorn professional sense haver de llogar una oficina a temps complet, quan potser haurien de parlar de precarietat. El coworking no deixa de ser una resposta a una destrucció creixent de llocs de treball estables i ben remunerats.
L’agost passat, WeWork, que ha acumulat 15 bilions de dòlars en pèrdues des del 2017, va admetre que "existeix un dubte substancial" sobre la seva capacitat per continuar operant, a conseqüència de les seves pèrdues i de les necessitats d’efectiu. Després de l’anunci la companyia va perdre una quarta part del seu valor borsari. Fa temps l’empresa ja va acordar amb els seus creditors la conversió d’una part del deute en capital i l’ampliació dels terminis de devolució de la resta del deute. Aquest octubre, com a mesura de pressió als creditors, ha deixat de pagar 95 milions de dòlars d’interessos vençuts.
Els propagandistes del coworking parlen de flexibilitat, quan potser haurien de parlar de precarietat
La continuïtat de l’empresa depèn d’un pla per augmentar els ingressos incrementant l’ocupació dels espais i reduint la rotació d’usuaris, i per reduir els costos de lloguer renegociant unes condicions més favorables amb els tenidors. El pla també parla de controlar les despeses, limitar les inversions, augmentar el capital o emetre deute, i vendre actius. Les raons de les dificultats són, segons l’empresa, l'excés d'oferta d’edificis d’oficines, l'augment de la competència i la volatilitat macroeconòmica, que han provocat una major rotació d’usuaris i una menor demanda d’espais. Tanmateix, el problema principal de WeWork és la viabilitat del seu model: els contractes amb els grans tenidors són a llarg termini i els contractes amb els usuaris són a curt termini, els costos de lloguer suposen dos terços de les despeses de l’empresa, i el negoci és absolutament cíclic: en èpoques de bonança els espais s’omplen i en èpoques de recessió es buiden. A més, els mateixos directius admeten que l’empresa ha tingut un "hipercreixement insostenible". O sigui, la versió moderna del conte de la lletera.