La Xina desespera en el seu intent per accedir als xips d’última generació per a intel·ligència artificial. El recent caos a Tòquio, on centenars de compradors xinesos van intentar adquirir les noves targetes gràfiques de Nvidia, és un símptoma d’aquesta impotència. La imatge de llargues cues i compradors arrasant amb l’estoc a Akihabara deixa clar que la Xina explora qualsevol escletxa per sortejar les restriccions imposades pels Estats Units. Tanmateix, el que és important aquí no és que ho intentin, sinó que no tenen cap possibilitat d’èxit real.

Les sancions nord-americanes van bloquejar l’accés de la Xina als xips més avançats. Nvidia, obligada a complir aquestes restriccions, ven a la Xina versions modificades de les seves targetes gràfiques, amb capacitats reduïdes en intel·ligència artificial. Això ha generat un mercat negre en què els compradors busquen els models complets en països on encara poden accedir-hi, com el Japó. Però això no significa que la Xina pugui sostenir el seu desenvolupament tecnològic mitjançant aquest tipus d’operacions. Comprar unes poques targetes gràfiques en botigues minoristes no és una solució viable ni per a la seva indústria ni per a les seves ambicions en intel·ligència artificial.

La Xina no té els mitjans per fabricar xips avançats per si mateixa, no pot produir semiconductors comparables als de Nvidia

La realitat és que la Xina no té els mitjans per fabricar xips avançats per si mateixa. Sense accés a la maquinària de litografia ultraviolada extrema d’ASML i sense la tecnologia de TSMC, no pot produir semiconductors comparables als de Nvidia. Per molt que el govern xinès impulsi programes de desenvolupament local, li manca la infraestructura, el coneixement i els materials necessaris per assolir el nivell de les grans potències en semiconductors. La idea que la Xina pugui simplement substituir les importacions amb producció pròpia és una il·lusió.

El que aquest episodi a Tòquio revela és fins a quin punt la Xina està disposada a arribar per aconseguir maquinari avançat. No és creïble que tots els compradors fossin simplement entusiastes del gaming. És evident que entre ells hi havia persones vinculades al govern xinès, intentant aconseguir GPUs per als seus propis fins. Els Estats Units, conscients d’aquestes escletxes en la seva política de sancions, hauran de tancar aquests camins per assegurar-se que les restriccions siguin efectives.

Els intents d’obtenir GPUs a través de mercats secundaris només reforcen la idea que les sancions estan funcionant

L’argument que la Xina pot proveir-se a través de tercers països tampoc es sosté. Qualsevol nació que intenti triangular la venda de xips a la Xina s’arrisca a perdre el seu propi accés a la intel·ligència artificial avançada. Les empreses i governs que depenen de la tecnologia nord-americana no estan en condicions de desafiar aquestes restriccions de manera significativa, i encara que sempre existeixi la possibilitat de corrupció o comerç clandestí, l’escala del problema és massa gran. Les quantitats de GPUs necessàries per sostenir un programa seriós d’intel·ligència artificial són colossals, i el que va passar a Tòquio és, en el millor dels casos, una gota en l’oceà.

El que queda clar és que la Xina no té una solució real a aquest problema. Els intents d’obtenir GPUs a través de mercats secundaris només reforcen la idea que les sancions estan funcionant. La desesperació de la Xina no és un senyal que estigui trobant una sortida, sinó que s’està quedant sense opcions.

Les coses com són.