Durant dècades, la Xina va sorprendre el món amb el seu ascens tecnològic. Des de la intel·ligència artificial fins als vehicles elèctrics, el gegant asiàtic va desafiar Occident i es va convertir en un actor clau en indústries estratègiques. Però darrere d’aquesta façana de modernitat i progrés, hi ha una debilitat estructural que amenaça de frenar el seu creixement: la incapacitat de desenvolupar eines de màquina avançades.

Les eines de màquina avançades són sistemes automatitzats d’alta precisió, com impressores 3D industrials, talladores làser i equips d’electroerosió, dissenyats per produir béns d’alta tecnologia en sectors com l’aeroespacial, l’electrònica i la robòtica; indispensables per construir avions, xips i automòbils.

Empreses del Japó, Alemanya i els Estats Units dominen aquest sector des de fa dècades, mentre la Xina en depèn. És un símptoma clar dels límits d’un sistema dirigit per una autocràcia centralitzada.

Malgrat els seus esforços per reduir aquesta dependència amb nombroses iniciatives, el país no va aconseguir avenços. El problema no és la manca d’enginyers ni d’inversions; el veritable obstacle és el seu model econòmic dirigit per l’Estat.

La Xina té una debilitat estructural que amenaça el seu creixement: la incapacitat de desenvolupar eines de màquina avançades

A diferència de les indústries on el capital i la mà d’obra barata generen avenços ràpids, les eines de màquina requereixen una cosa que la Xina no pot fabricar: innovació genuïna i sostinguda. Empreses com Siemens (Alemanya) i Fanuc (Japó) van perfeccionar durant dècades tant el maquinari com el programari que controla aquestes màquines. Són sistemes de precisió, fruit d’un ecosistema industrial altament especialitzat que evoluciona de manera orgànica i competitiva, una cosa que el model xinès no permet replicar.

La Xina va intentar de tot: subsidis massius, proteccionisme, compra d’empreses estrangeres, però el resultat va ser el mateix. El 2017 i el 2019, dos dels seus principals fabricants d’eines de màquina, Dalian Machine Tool i Shenyang Machine Tool, van fer fallida per la ferotge competència interna i la manca de rendibilitat. Van ser rescatades pel govern, però lluny de revitalitzar-se, van quedar atrapades en el mateix cercle viciós: sense incentius reals per innovar i sense la pressió del mercat per millorar, es van convertir en zombis industrials, vivint de subsidis sense generar avenços tecnològics reals.

Mentrestant, empreses estrangeres com Fanuc, Mitsubishi i Siemens dominen el mercat xinès. Sense eines de màquina avançades, la Xina depèn d’Occident per produir la tecnologia punta indispensable per competir en sectors estratègics com l’aviació i els semiconductors. Això és un carreró sense sortida.

En un món on el lideratge tecnològic defineix el poder global, per més que ho intenti, la Xina mai no podrà superar Occident

El sistema comunista dirigista xinès, on l’Estat decideix quines indústries han de prosperar i com fer-ho, xoca amb la realitat que la innovació no es pot forçar per decret. El creixement basat en volum, l’estratègia favorita de Pequín, no funciona en sectors on la qualitat i la precisió són més importants que la quantitat. Reduir preus per guanyar quota de mercat va portar que els ingressos del sector caiguessin un 5,2% el 2024 i que els beneficis es desplomessin un 76,6%. El resultat és una indústria fràgil, sense incentius per a la investigació i desenvolupament, i cada vegada més dependent de tecnologia estrangera.

Segons xifres de 2021, la Xina va aconseguir per primera vegada exportar més eines de màquina de les que va importar, però aquest èxit és enganyós: la majoria d’aquestes eines van ser produïdes per empreses estrangeres en fàbriques xineses. És a dir, la infraestructura és a la Xina, però el coneixement i el programari segueixen en mans d’altres. Mentre el govern prioritza àrees com els semiconductors i l’exploració espacial, les eines de màquina queden com un problema sense resoldre.

La Xina ha arribat al límit d'allò que el seu sistema pot oferir. Sense un mercat veritablement competitiu i amb una economia rígida dominada per l’Estat, la innovació queda ofegada. El model que ha portat la Xina fins aquí no li permetrà fer el següent pas. Mentre el país sigui una autocràcia, la seva incapacitat per desenvolupar tecnologia de producció avançada serà la seva debilitat més gran. I en un món on el lideratge tecnològic defineix el poder global, això significa que, per més que ho intenti, la Xina mai no podrà superar Occident.

Les coses com són.