La disputa entre la Xina i Taiwan ja no es limita al terreny militar, diplomàtic o econòmic. En els darrers anys, la guerra silenciosa pel domini tecnològic global ha trobat un nou camp de batalla: el capital humà. El que abans es coneixia com a “espionatge industrial” avui es barreja amb les eines pròpies del món corporatiu, particularment els departaments de recursos humans, creant una forma híbrida d’infiltració: el poaching il·legal o reclutament encobert de talent.

Arran d’una investigació del govern taiwanès, es van descobrir operacions il·legals d’empreses tecnològiques xineses a l’illa. Pequín ha transformat l’espionatge en un instrument sofisticat, adaptat a les formes del segle XXI. Entre les companyies assenyalades es troba SMIC (Semiconductor Manufacturing International Corporation), el principal fabricant de xips de la Xina i el tercer més gran del món. SMIC, que en teoria té prohibit operar directament a Taiwan, va utilitzar una empresa fantasma registrada a Samoa per contractar enginyers locals. Aquesta maniobra viola les regulacions taiwaneses i revela una estratègia per accedir al know-how tecnològic sense necessitat d’invertir anys en formació ni investigació.

Taiwan no és un país qualsevol: és el cor de la indústria global de semiconductors. TSMC produeix els xips més avançats del món

Però no es tracta només de fitxar talent. Les autoritats taiwaneses sospiten que alguns dels enginyers contractats poden enviar informació confidencial a la Xina. I encara que físicament no creuin l’estret, el seu coneixement viatja a través de xarxes privades i plataformes digitals com les de Tencent, una de les majors empreses tecnològiques de la Xina. En alguns casos, els resultats de la investigació i el desenvolupament fet a Taiwan es carreguen directament al núvol i s’envien a servidors al continent. El que abans requeriria espies encoberts, avui es realitza a través d’entrevistes laborals per Zoom i contractes opacs amb empreses pantalla.

El context és clau. Taiwan no és un país qualsevol: és el cor de la indústria global de semiconductors. Empreses com TSMC (Taiwan Semiconductor Manufacturing Company) produeixen els xips més avançats del món, essencials per a telèfons, ordinadors, cotxes, sistemes de defensa i, especialment, per a la intel·ligència artificial (IA). Dominar aquesta indústria significa controlar bona part del futur tecnològic global. I la Xina ho sap.

L’ús d’estructures de recursos humans com a eines de penetració estratègica representa una forma moderna de guerra d’intel·ligència. Reclutar enginyers serveix per obtenir informació delicada sense aixecar les alarmes típiques de l’espionatge tradicional. Aquest tipus d’operacions, encobertes darrere de noms d’empreses estrangeres o startups fictícies, difuminen les fronteres entre l’economia i la seguretat nacional.

L’ús d’estructures de recursos humans com a eines de penetració estratègica representa una forma moderna de guerra d’intel·ligència

En aquest escenari, la IA juga un paper doble: és tant el botí com l’eina. La Xina necessita enginyers per alimentar els seus projectes d’IA, però també podria utilitzar IA per rastrejar perfils clau, analitzar bases de dades de talent o automatitzar processos de reclutament dirigits. La frontera entre la innovació i la infiltració mai no ha estat tan fina.

La guerra pels xips ja no es lliura només als laboratoris ni a les cadenes de producció. Ara també es lliura a les oficines de recursos humans, als portals d’ocupació i als correus electrònics de contractació. I com demostra Taiwan, en temps de rivalitat tecnològica, fins i tot el més innocent dels CVs pot ser una porta d’entrada a l’espionatge.

Les coses com són.