La integració d'intel·ligència artificial impulsada per GPUs en els sistemes militars redefineix la manera en què les forces armades planifiquen, executen i dominen el combat. Encara que moltes promeses es mouen a la intersecció entre l'experimental i l'operacional, els projectes ja en marxa tracen un patró clar: l'autonomia computacional no és una eina auxiliar, sinó el nucli del nou poder militar. Des de drons de butxaca fins a naus oceàniques caçadors de submarins, passant per conceptes hipersònics de vigilància global, l'element comú és la capacitat de processar, interpretar i decidir a velocitats que abans només eren possibles per a un pilot humà, o per a un centre de comandament sofisticat.

El primer nivell d'aquesta transformació es veu en l'entorn tàctic més immediat. El PD-100 Black Hornet, desenvolupat per al programa CP-ISR de l'Exèrcit dels EUA, és un microdron de la mida d'un palmell que pot volar de manera autònoma en entorns urbans tancats, transmetre vídeo en temps real, evitar obstacles i retornar al seu operador sense intervenció humana directa. Tot això és possible gràcies a un nucli de processament que, encara que miniaturitzat, incorpora models de visió artificial basats en xarxes neuronals convolucionals, alimentats per GPUs adaptades a baix consum. Aquesta eina converteix cada soldat en una cèl·lula de reconeixement multisensorial, permetent-li “veure” darrere de murs o dins d'edificis sense exposar-se.

La guerra no es guanyarà amb més tancs, sinó amb més processament. I sense GPU, els exèrcits es quedaran cecs, lents i vulnerables. Game Over

En l'àmbit naval, el projecte ACTUV (Sea Hunter), una embarcació no tripulada desenvolupada per DARPA, representa la translació d'aquest principi a l'oceà. Aquesta nau de 132 peus navega sense tripulació, identifica patrons acústics submarins i rastreja submarins enemics durant setmanes amb una precisió impossible per a una tripulació humana. El seu sistema de navegació, detecció i predicció de trajectòria depèn de models d'intel·ligència artificial que processen fluxos de dades en temps real mitjançant maquinari especialitzat, particularment GPUs d'alta densitat.

En l'espai aeri estratègic, Lockheed Martin afirma poder construir un avió no tripulat hipersònic, l’SR-72, que volaria a Mach 6. Però el que faria viable aquesta velocitat no és només la propulsió, sinó la intel·ligència artificial que controli l'estabilitat, l'evasió d'amenaces i la navegació autònoma en entorns on cap humà pot reaccionar.

Aquí és on apareix la bretxa crítica: aquells que no tinguin accés a GPUs avançades quedaran fora d'aquest nou paradigma. La Xina, bloquejada per controls d'exportació de xips d'última generació, no podrà entrenar ni operar xarxes neuronals equivalents a les dels seus adversaris. Sense capacitat de càlcul, no hi ha autonomia operacional viable. En aquest nou domini militar, la guerra no es guanyarà amb més soldats o més tancs, sinó amb més processament. I sense GPU, els exèrcits quedaran cecs, lents i vulnerables. Game Over.

Les coses com són.