L'esperat informe de l'ex primer ministre italià i expresident del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, presentat aquest dilluns per la Comissió Europea enfonsa a les tesis de Letta, més inversions i més cohesió europea per competir amb la Xina i els Estats Units, i l'aterra a 10 sectors clau. Són els que haurien d'acaparar la major part dels 800.000 milions d'euros d'inversió anual que proposa per al seu gran pla Marshall i en gairebé tots juga un paper crucial la transició energètica.
Els 10 sectors clau per a l'economia europea, segons l'informe Draghi són: energia, materials crítics, digitalització i tecnologies avançades, indústries intensives en l'ús de l'energia, tecnologies netes, automoció, defensa, indústria aeroespacial, farma, i transport.
Si Letta suggeria un mercat financer únic europeu que facilités la competició directa i la cooperació entre empreses europees, així com unes fusions transnacionals ara complicades de dur a terme, Draghi posa sobre la taula una manera de finançar totes aquestes inversions: crear un fons comú per emetre deute europeu.
Amb una major i més ben enfocada inversió en tecnologia i formació per cobrir les bretxe del mercat laboral i millorar la competitivitat i una autonomia energètica basada en la descarbonització, la Unió Europea faria un gran salt qualitatiu, defensa l'informe.
Ara bé, el cost per fer-ho seria d'entre el 4,4 i el 4,7% del PIB de la UE d'acord a aquests entre 750 i 800.000 milions d'euros anuals que caldria invertir, privats amb gran estímul públic. És el doble del que va costar en termes relatius el pla Marshall, que, segons recorda el mateix informe, va mobilitzar entre l'1 i el 2% del P.I.B dels països que el van rebre. "Si no ho fem, serà una lenta agonia", va sentenciar Draghi a la presentació juntament amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von Der Leyen.
Malgrat l'elevat cost de les inversions, "un increment del 2% sobre el total de productivitat en els propers 10 anys seria suficient per recuperar un terç de la despesa fiscal", assenyala l'informe.
La inversió pública i privada ha d'anar acompanyada d'una "governança de la UE" basada en "incrementar la profunditat de la cooperació i reduir la càrrega regulatòria", apunta l'informe Draghi, que recorda que "el 60% de les empreses de la UE veuen la regulació com un obstacle per a la inversió". "La falta d'un mercat únic", tal com indicava Letta, és un altre dels motius pels que la inversió de les empreses europees està molt per sota de les nord-americanes o xineses, apunta. A més de facilitar el 'permitting', Draghi apunta a incrementar els Projectes d'Interès Comú (PCI) que "evitin que els interessos nacionals s'interposin" a les necessitats industrials o energètiques.
En el seu diagnòstic de la situació, Draghi recorda que malgrat que els Estats Units tenen "una posició més forta en tecnologies innovadores" també "compta amb més índexs de desigualtat" i advoca per un model de creixement que no tingui les "contrapartides" del model nord-americà i preservi aquest privilegi europeu, continent encara amb menors índexs de desigualtat del món.
Energia
Entrant al detall dels sectors, la segona part de l'informe assenyala que els preus del gas a la Unió Europea arriben a ser entre tres i cinc vegades més grans que els nord-americans i que també l'electricitat al mercat a l'engròs és entre dos i tres vegades més cara que als Estats Units i la Xina, diferencia aguditzada per la crisi energètica derivada de la guerra d'Ucraïna. La bretxa de competitivitat, afegeix, "no només té que veure amb la diferència de preus, sinó amb la volatilitat" que impacta quan els preus són alts a tots els sectors de l'economia.
També juga contra la Unió Europea la seva elevada dependència de la importació del gas i de combustibles fòssils, que ha augmentat dels 341.000 milions d'euros de 2019 fins als 416.000 el 2023, un 2,7% del PIB europeu, fons que "podrien ser millor utilitzats per la Unió Europea per invertir en infraestructura, innovació, educació i altres àrees", assenyala. Malgrat que aquesta importació ha de disminuir, és un procés que "portarà temps". A més, l'informe adverteix que el coll d'ampolla pot augmentar durant la transició energètica.
L'electrificació de l'economia, amb el creixement de les energies fotovoltaica i eòlica, tindran la clau de la sobirania energètica europea, però el desenvolupament desigual entre regions fa indispensable els "interconnectors" per assolir la descarbonització i les inversions en xarxes (uns 6.000 milions a l'any de cara a 2030) perquè arribin a port.
Agilitar els processos de "permitting", com es coneix en argot econòmic la concessió de permisos, serà una de les claus i per a això Draghi proposa la creació d'un ens coordinador dels mercats comú a europa per "coordinar de manera integrada la supervisió de l'energia i els seus mercats derivats". A més, proposa un increment dels PPA, contractes de compravenda d'energia a llarg termini, més comuns a Espanya i Alemanya que en altres països, per dotar de més estabilitat als preus elèctrics, així com potenciar l'autoconsum en l'electricitat domèstica, entre altres mesures. Draghi aposta a més per "mantenir l'energia nuclear" i apostar per la "nova nuclear", així com promoure la captura de carboni, entre moltes altres mesures.
Materials crítics
El diagnòstic de Draghi apunta a l'augment de demanda dels materials crítics per a l'electrificació, que multiplicaran per 8 la demanda de liti de cara a 2030, per tres el cobalt i per 4 el níquel, i la nova dependència cap a altres països com la Xina i la República Democràtica del Congo o Austràlia (Europa pràcticament no té aquests recursos naturals).
L'informe observa com el Japó ha suplert amb subvencions la seva dependència externa, mentre els Estats Units han enfortit la seva indústria d'electrificació mitjançant l'IRA (Inflation Redution Act) i apunta també al reciclatge d'aquests materials com una via de millora per a la dependència europea. Si totes les bateries fossin reciclades el 2040, no obstant això, el càlcul de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE) apunta que només cobrirà el 12% de la demanda.
Permisos simplificats, potenciar la producció local allà on es pugui, diversificar la cadena de subministraments i millorar les estratègies de cooperació amb els països són algunes de les propostes de Draghi per a aquesta dependència amb més difícil solució que l'energètica.
Digitalització i tecnologies avançades
El capítol de digitalització i tecnologies de l'informe Draghi té al seu torn tres subapartats: banda ampla, computació i Intel·ligència Artificial i semiconductors. L'informe apunta que "la regulació" ha estat un desincentivador de les inversions en telecomunicacions a la Unió Europea i la fragmentació entre països, amb diferents teleoperadors, ha fet més costosa la indústria.
Un mercat únic digital, una armonització de llicències i satèl·lits a nivell europeu, així com de la ciberseguretat, i un incentiu a les inversions en noves infraestructures són algunes de les propostes del document. Sense cap de tecnològica entre les més grans del món, Draghi proposa de també potenciar softwares europeus per disminuir la dependència. No existeixen avui núvols tan potents a la UE com les nord-americanes de Google o Apple, ni xarxes socials amb l'abast de Meta, ni que no se li apropin. La UE Telecoms ACT hauria de liderar la transformació.
El mateix succeeix amb la Intel·ligència Artificial, que la Unió Europea "corre el risc de ser totalment dependent de models d'IA dissenyats i desenvolupats fora". De nou el mercat únic, les inversions i la simplificació documental, amb una llei i política úniques de la UE, són els camins en aquest àmbit, de la mateixa forma amb els semiconductors, dels que Draghi apunta que la UE té "fortaleses clau al mercat de xips", però de nou una gran dependència d'actors externs.
Indústria d'alt consum energètic
La indústria d'alta demanda energètica, té un pes cada vegada major a Europa i frega els 350.000 milions de valor afegit anual, amb els químics al capdavant amb 144.000 milions, seguits pels minerals no metalls i els metalls bàsics (76 i 74.000 milions respectivament) i els productes de paper, que suposen un valor de 46.000 milions d'euros.
Amb una competitivitat en caiguda per la pujada dels preus de l'energia i els costos dels impostos de carboni, Draghi apressa a invertir en la descarbonització més complicada, la d'aquestes indústries que de vegades requereixen forns d'alta temperatura que no poden ser elèctrics.
Els mecanismes d'ajustament de carboni en frontera (CBAM), aprovats el 2023 per la Comissió, seran clau per millorar el desavantatge competitiu respecte als productes d'aquests sectors elaborats en altres països sense impustos a les emissions de carboni, apunta Draghi. Garantir un gas natural competitiu durant la tansición energètica i, de nou, simplificació i harmonització burocràtica i normativa, amb una empremta de carboono unificada a nivell Europeu, seran essencials. El silenci positiu en aquest tipus d'indústries ha de ser "estès", segons el report.
El Banc Europeu de l'Hidrogen, que "no representa una solució als reptes de competitivitat a curt i mitjà termini, pot contribuir a la descarbonització gràcies als subsidis. Els clústers d'energia verda al voltant de la UE i la cooperació amb altres països també han de tenir un rol important.
Tecnologies netes
Les tecnologies netes, de les quals formen part les energies renovables, bateries, cotxes elèctrics o bombes de calor, tenen un paper fonamental en la reindustrialització europea. Encara que la Xina lidera en aquests àmbits, la UE juga un paper important en productes com les bombes de calor, o les torres i turbines d'eòlica, on supera els Estats Units. Té encara un paper anecdòtic i a millorar en cel·les de bateries fotovoltaiques i làmines de semiconductors.
Encara amb potencial innovador, la UE té dificultats per escalar aquesta indústria, almenys a nivells com els que assoleix la Xina. Les inversions necessàries per maximitzar aquest potencial són entre els 50 i els 92.000 milions d'euros, amb un 20% provinent de fonts públiques, o sigui, entre 10 i 17.000 milions d'estímuls estatals.
Amb la Net Zero Industriy Act com a bandera, Draghi demana d'eliminar els preus del criteri de les subhastes públiques en almenys el 30% de les licitacions, de manera que la cadena de valor, la sostenibilitat, la resiliència i la ciberseguretat guanyin pes. Valls d'Acceleració del Net-Zero, clústers industrials per millorar les tecnologies netes innovadores, jugaran un paper per potenciar aquest sector, així com préstecs públics en bones condicions i més programes de formació per capacitar els treballadors.
Automoció
Amb el 6,1% de l'ocupació a la Unió Europea, 13,8 milions de llocs de treball indirectes i 2,6 milions directes a la producció, l'automoció és un dels ocupadors més importants de la Unió Europea, que afronta un repte triple per l'electrifciació, la deslocalització d'alguns fabricants i l'aterratge de productors de cotxes elèctrics xinesos com Chery a Barcelona.
La creació d'un Mercat Únic de Capitals, defensa Draghi, milloraria el finançament d'aquesta indústria i potenciaria el creixement del sector. La mobilització de fons públics i privats a escala i, de nou, la simplificació administrativa tenen un rol important per potenciar-la. "Evitar el desplaçament de producció" és un dels objectius a curt termini i "reestablir el lideratge competitiu de la UE per a la pròxima generació de vehicles" serà la clau a mitjà i llarg termini, amb Volskwagen ara mateix obrint la porta per primera vegada a retallades de plantilla.
Defensa, aeroespacial i farmaceútica
La invasió d'Ucraïna per part de Putin ha reactivat les voluntats d'inversió militar en la Unió Europea, que després d'anys de baixada des de l'any 93, quan va assolir un pic del 2,5% del P.I.B europeu, va caure fins a l'1% el 2015, quan va començar a recuperar-se amb un esprint final en els últims dos anys que l'apropa al 2%, molt lluny de les despeses dels Estats Units.
La dependència industrial externa torna a ser en aquest àrea un inconvenient. Sense entrar a valorar en cap moment el component ètic d'aquesta indústria, Draghi defensa una política europea industrial de defensa, augmentar els fons destinats pels països i millorar la coordinació en les compres els Estats Units entre els diferents països membres.
Més inversions, més digitalització, més coordinació entre estats membres i simplificació i homogeneïtzació de normatives són també les receptes de l'èxit de Draghi per a les indústries aeroespacial, farmacèutica i del transport.