L'agricultura ocupa el 30% de la superfície disponible i utilitza el 70% de l'aigua dolça existent al planeta. Ambdós són recursos naturals limitats que s'han de preservar per garantir l'alimentació de la població mundial, en constant creixement. En una de les baules de la cadena d'accions necessàries per aconseguir aquest propòsit es troben els agricultors i les tècniques de cultiu i recol·lecció que utilitzen. És allà on entra en escena el centre experimental que Bayer té a Brenes, als voltants de Sevilla.
Una extensa àrea de sembrat i experimentació que s'ha ampliat de 18 a 38 hectàrees per analitzar com afrontar els reptes de present i futur per a una agricultura que ha de donar resposta al canvi climàtic i virar cap a la sostenibilitat i l'ús racional dels recursos naturals. Els camperols tenen per davant una dècada que s'entreveu complexa, en la qual abundessin malaguanyadament els episodis de sequera, una climatologia cada vegada més càlida, els episodis climatològics extrems, les noves plagues i malalties que afecten els cultius o la proliferació de males herbes. Un conjunt de reptes que sorgeixen en paral·lel a l'augment de la població mundial, que Nacions Unides preveu que assoleixi els 10.000 milions de persones el 2050 i "a les que caldrà continuar alimentant", explica Protasio Rodríguez, director general de Bayer Crop Science Iberia.
La investigació que es realitza a la finca de Brenes inclou nombroses àrees d'anàlisi per obtenir noves substàncies que fomentin la qualitat de les collites. Serveixi d'exemple la preocupació de la multinacional Bayer per millorar el cultiu de cereals com el blat de moro i l'arròs que, en algunes zones del món -i Espanya no és una excepció- pateixen estrès hídric. "Per al cultiu de l'arròs hem iniciat un projecte d'anàlisi per trobar productes sintètics o biològics que permetin reduir el cabal d'aigua: reduir en un 25% l'aigua necessària per produir un quilogram d'arròs, en l'horitzó de 2030," relata Protasio Rodríguez. L'arròs és el tercer cultiu més important del món i representa el 43% de totes les extraccions d'aigua dolça per a regadiu. "El 2022, a Espanya, hem vist com l'estrès hídric també ha afectat la sembra del blat de moro", exposa el directiu de Bayer, i no descarta que el blat de moro de peu a iniciar un altre projecte.
La localització de Brenes és primordial per als avenços que vol aconseguir Bayer perquè permet testejar els cultius variats d'hortalisses -tomàquet, cogombre, albergínies, pebrot-, cereals, fruites -maduixes, nectarines-... amb clima mediterrani i fer-ho durant tot l'any, de manera que s'analitzen varietats hortofructícoles en totes les estacions de l'any, per la qual cosa les anàlisis sobre les noves molècules són més completes. A la finca de les terres sevillanes es realitzen centenars d'assajos amb molècules per observar si són efectives en la fase primerenca del sembrat. La tasca d'investigació de 143 experts es coordina amb uns altres quatre centres experimentals de la multinacional farmacèutica a França, Alemanya, Ucraïna i l'Àfrica del Sud i amb una xarxa més àmplia amb uns altres 17 centres.
"Quan una primera molècula passa la primera fase d'assaig a Brenes, la companyia aprofundeix en el seu desenvolupament fins a arribar a la quarta fase, és a dir, a fabricar un fitosanitari químic o biològic. En la indústria mundial de solucions agronòmiques de cada 100.000 molècules testejades en fase primerenca únicament una aconsegueix convertir-se en un producte acabat, mitjançant un procés d'anàlisi que dura uns 11 anys i que té un cost d'entre 250 i 300 milions d'euros. Una d'aquestes 'elegides' ha estat la que ha donat peu a què Bayer fabriqui Vynyty Citrus, l'últim producte biològic de protecció de cultius a base de feromones per controlar plagues en cítrics, com el Cotonet i el Poll Vermell.
"El canvi climàtic i una agricultura més sostenible en un marc regulatori cada vegada més estricte contra els insecticides i fungicides ens brinda l'oportunitat de buscar solucions biològiques i fitosanitaris químics que, acompanyades d'eines digitals, són tècniques avançades per augmentar la productivitat, seguretat i qualitat dels productes, mentre es preserven els recursos naturals", comenta Protasio Rodríguez.
També a prop de Sevilla, a Carmona, Bayer disposa d'una finca que forma part del programa internacional Bayer ForwardFarming (BFF), una xarxa integrada per 24 explotacions agrícoles a 12 països de tot el món amb què es volen promoure pràctiques sostenibles en l'agricultura.
A més, hi ha dos centres d'innovació a Almeria, en El Ejido i San Nicolás, per a la millora genètica d'hortícoles conreades en hivernacles, com el tomàquet, el pebrot o el cogombre. Aquests centres es complementen amb el de I+D ubicat a Múrcia, que també desenvolupa millora genètica de cultius a l'aire lliure, com a bròcoli, coliflor, enciam, tomàquet o meló, entre altres.