La multinacional siderúrgica ArcelorMittal ha anunciat aquest dimarts que renuncia finalment al seu ambiciós projecte d'obrir una planta de reducció directa de ferro (DRI) alimentada per hidrogen verd a Gijón, com ha passat en altres països d'Europa, però no als ajuts de 450 milions del Perte de descarbonització associats a aquest projecte. "No es donen les condicions de descarbonització acordades per al Perte, però continuem parlant amb el Govern per buscar vies", expliquen a ON ECONOMIA fonts de l'empresa.
Fonts del Ministeri d'Indústria reconeixen que "Espanya és el país europeu on Arcelor està duent a terme l'esforç inversor més important per a la modernització de les seves plantes" i mantenen la porta oberta a mantenir aquesta ajuda per dur a terme reducció directa de ferro, "sigui amb ArcelorMittal o amb tercers". "Espanya garanteix el finançament adequat perquè aquesta inversió pugui realitzar-se a Astúries", afegeixen des de l'executiu, que entén que "la companyia ha posposat els seus projectes de DRI en el conjunt d'Europa, no només a Espanya, per decisions tècniques i operatives de l'empresa, fruit del context internacional".
Els ajuts del PERTE queden així doncs en l'aire, encara que enfocades cap a Astúries i cap a la reducció directa de ferro. Des d'ArcelorMittal prefereixen no fer comentaris sobre la possibilitat que una altra empresa es faci càrrec de la reducció de ferro.
Malgrat la bona disposició de l'Executiu a mantenir els ajuts, el comissionat especial per al Perte de Descarbonització Industrial, Luis Colunga, ha qualificat de mala notícia l'anunci de la multinacional.
En el seu comunicat, ArcelorMittal recorda que el procés de descarbonització "incloïa la possibilitat d'utilitzar gas natural fins que l'hidrogen verd resultés competitiu". "No obstant això, els entorns polític, energètic i de mercat a Europa no han avançat en una direcció favorable. L'evolució de la situació respecte a l'hidrogen verd, perquè constitueixi una font d'energia viable, s'està produint de manera summament lenta i la producció de prereduïts de ferro basada en l'ús de gas natural en Europa encara no resulta competitiva com a solució provisional", s'excusa la siderúrgica.
Crítiques a l'impost de carboni en frontera
A més, apunta que "el Mecanisme d'Ajustament en Frontera per Carboni (CBAM, per les seves sigles en anglès) presenta importants deficiències". "Cal reforçar les mesures de protecció comercial en resposta a l'augment de les importacions provocat per la sobrecapacitat de producció a la Xina i existeix limitada disposició per part dels clients a assumir un sobrecost per la compra d'acer amb baixes emissions de carboni", afegeixen.
En espera d'aquesta revisió, de la publicació Pla d'Acció per al Sector Siderúrgic i Metal·lúrgic i mentre avança en la investigació per afinar els processos, ArcelorMittal ha deixat clar que manté els seus plans de descarbonització amb vista a les zero emissions netes el 2050. I ha destacat en aquest sentit la construcció, iniciada al maig, d'un forn d'arc elèctric amb una capacitat de producció anual d'1,1 milions de tones a Gijón que ajudarà a reduir un milió de tones a l'any.
També ha recordat que els forns d'arc elèctric de Sestao augmenten la seva producció, amb gran part d'ella dedicada a l'acer Xcarb, reciclat i produït amb baixes emissions de carboni.
El CEO d'ArcelorMittal, Aditya Mittal, ha reconegut que continua "plenament convençut" que s'assolirà l'objectiu de zero emissions, "encara que la manera podria ser diferent de l'anteriorment anunciat".
La renúncia d'ArcelorMittal ha indignat els sindicats. El secretari general d'Indústria de CCOO d'Astúries, Damián Manzano, ha assegurat que l'empresa està "condemnant" el futur de la siderúrgia a Espanya amb la decisió.
El secretari general de UGT-FICA, Jenaro Martínez, ha assegurat que es tracta d'un "xantatge per aconseguir més diners per realitzar les seves inversions" i ha qualificat de "fonamental" la planta de reducció directa de ferro. ArcelorMittal dona feina directe a 2.000 persones a Astúries.