Estalvi, comunitat i sostenibilitat. Amb aquestes tres premisses va néixer Zenit Solar, una companyia que impulsa i accelera la creació de comunitats energètiques intel·ligents i situa a la ciutadania i a les empreses en el focus de l'esmentada transició. "Estem veient un moviment de transició energètica a Europa en la qual ens hem proposat uns objectius de descarbonització ambiciosos. Anem cap a un model més democràtic, participatiu en renovables i buscant una sostenibilitat en la societat", apunta Oihan Goenaga, un dels fundadors del negoci. En aquest sentit, argumenta que la Comissió Europea ha defensat que per assolir els esmentats objectius seran clau les comunitats energètiques i l'autoconsum col·lectiu.
Aquí és on entra el projecte, ja que uneix a ciutadans, blocs d'habitatges, empreses o entitats per autoconsumir energia renovable. "Utilitzem la xarxa ja existent i connectem als generadors d'energia amb els consumidors fins a un màxim de 2 quilòmetres". Així, l'emprenedor critica que dins del mercat tradicional fins al 60% del que es paga cada mes són impostos i peatges. "Amb Zenit passem a una línia directa entre la generació i el consum d'energia, de manera que tot el valor queda en mans dels participants, no dels propietaris".
Creació i gestió de comunitats energètiques
I com ho fan? Des de la start-up han desenvolupat una plataforma que assisteix en totes les etapes de creació i gestió de comunitats energètiques. En aquest cas, l'usuari ha d'introduir la seva direcció i es filtren tots els projectes que estiguin ubicats en un radi de 2 quilòmetres. "Som com un Tinder, però d'energia. Fem de matchmaker, el consumidor es converteix en una peça més del puzle, el qual resolem en col·lectiu," explica. Així, els usuaris que participen comparteixen energia i d'aquesta manera s'optimitza, aprofitant així tots els excedents. "El productor comparteix l'energia, obté un retorn i el consumidor estalvia, tots guanyen". Goenaga sosté que, amb la plataforma, s'asseguren que sempre hi ha un marge perquè el consumidor tingui èxit i estalviï de fins al 20%, alhora que el productor també en treu un benefici.
"Som agnòstics perquè no som ni titulars ni propietaris dels projectes, fem de mitjancers", defensa, i agrega que la plataforma és com un "aparador" per posicionar tant els projectes com els productes. "Qualsevol pot entrar amb la seva proposta, qualsevol que vulgui ubicar els seus excedents i compartir-los amb els ciutadans del seu voltant". Així, proposen un conjunt d'eines digitals basades en anàlisi de Big Data i Machine Learning per ajudar aquests promotors a la creació i posterior gestió de comunitats energètiques intel·ligents. Simplificant la connexió entre participants, personalitzant la distribució per utilitzar de manera òptima l'energia generada, responent a la necessitat de flexibilitat de la demanda a la xarxa i maximitzant els beneficis de participar en l'autoconsum compartit.
Pobresa energètica
Pel que fa als problemes a què s'enfronten, Goenaga posa èmfasi en dos: posar d'acord a totes les persones possibles, ja que el 65% de la població espanyola viu en blocs i, en segon lloc, les múltiples enginyeries i les barreres per entrar. "Cal realitzar patrons de consum per als ciutadans, per a les empreses i per a les administracions. Cal evitar al màxim els excedents energètics, que de vegades assoleixen el 50% del total." D'aquesta manera, des de Zenit han monitorat com es distribueix l'energia i així frenar la pobresa energètica. "Pràcticament, el 10% de la població es troba en un estadi de pobresa, la calefacció o l'aire són un luxe per a ells, ni pensar-ho allò de la instal·lació fotovoltaica per a ells". De fet, comenta que el projecte va néixer per la crisi climàtica actual i amb l'objectiu d'ensenyar a optimitzar les eines que ja existeixen i no portant nous invents. "Cotxes compartits, seguretat compartida... l'energia compartida també tindrà una gran rellevància a Europa".
Rumb a la segona ronda de finançament
Quant al finançament, van rebre un primer neotec (ajuda pública per a empreses de base tecnològica) i van dur a terme una primera ronda de finançament de 100.000 euros que van acompanyar amb un Enisa. Paral·lelament, han aconseguit alguna ajuda més d'investigació al llarg d'aquest any i a mitjà termini tenen prevista una ronda de finançament.
Fa unes setmanes, la companyia va entrar en el programa d'Eria, el corporate venturing per accelerar start-ups d'Estabanell. Amb 600.000 euros de pressupost per a aquest any, el programa gira entorn de dos eixos com són posar en contacte la companyia amb l'ecosistema emprenedor i incorporar serveis, productes i tecnologies per millorar i fer més eficient els serveis que ofereix als seus clients.
Comunitats energètiques a Europa
Entre els projectes de la companyia destaca la Comunitat energètica del Prat de Llobregat o la comunitat energètica industrial de Sant Lluís (Menorca), en la qual també participa l'Institut d'Energia de les Illes Balears. Entre d'altres, actualment assessora l'Ajuntament d'Orio, al País Basc, on té per objectiu proporcionar serveis energètics als ciutadans a través de la seva plataforma digital.
Segons Goenaga, l'autoconsum s'ha multiplicat per 21 a Catalunya aquest any i "moltes energètiques estan pivotant, s'han adonat que existeix aquesta nova modalitat d'autoconsum col·lectiu i s'hi han sumat", puntualitza, i afegeix que la Comissió Europea estima que el 50% de l'energia es produirà i consumirà en comunitats energètiques per al 2050.