Catalunya va tancar l’any 2022 amb 60.208 instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic en servei, que sumen una potència instal·lada de 466,59 MW. L’any passat es van posar en marxa 39.237 equips d’autoconsum que totalitzaven una potència de 293,56 MW, xifres que multipliquen per tres les registrades durant l’exercici 2021. Aquestes xifres confirmen el 2022 com "l’any de la consolidació de l’autoconsum fotovoltaic", segons el Govern de la Generalitat de Catalunya, i "demostren el compromís de la ciutadania i les empreses amb la transició energètica" en un comunicat emès aquest dilluns. De fet, només en el darrer trimestre es van registrar més instal·lacions que en tot l’any 2021.

Consum domèstic majoritari

Segons les dades elaborades per l’Observatori de l’Autoconsum a Catalunya a partir del Registre d’Autoconsum a Catalunya, el sector domèstic és on s’acumula el major nombre d’instal·lacions: un 73,1% de les instal·lacions tenen una potència igual o inferior a 5 kW, mentre que només un 0,4% tenen més de 100 kW de potència. Tanmateix, les instal·lacions de fins a 5 kW de potència suposen només un 33,87% de la potència instal·lada, mentre que les de més de 100 kW suposen el 19,31% del total de la potència, fet que demostra el pes de l’autoproducció entre empreses i institucions. Per demarcacions, a Barcelona s’hi concentren 36.814 instal·lacions, que sumen una potència de 277,77 MW; Girona compta 9.597 equips, amb una potència de 79,46 MW; Tarragona té registrats 8.580 sistemes d’autoconsum, que totalitzen 58,87 MW, i a Lleida hi ha 5.217 instal·lacions que tenen una potència conjunta de 50,49 MW. El Vallès Occidental és la comarca amb un major nombre d’instal·lacions (8.330) i de potència instal·lada (57,94 MW).

Normativa pública

L’autoproducció d’electricitat a partir d’energia solar fotovoltaica ha estat i és una prioritat per a Catalunya, en la mesura que és un dels eixos bàsics per a la transició cap a un nou model energètic més net, democràtic, sostenible i inclusiu i el que també marca la normativa de la Unió Europea amb els seus plans d'implementació fins el 2030. L’extensió i generalització de la pràctica de l’autoconsum és un termòmetre de la implicació de la ciutadania amb la transició energètica, ja que permet que les persones passin de ser només consumidores a generar, gestionar i consumir la seva pròpia energia. Des del Govern també es treballa per fomentar a través de la seva administració, l’aplicació de mesures normatives i d’incentius per tal de detectar i eliminar barreres jurídiques, tècniques i econòmiques per a l’autoconsum. La Prospectiva Energètica de Catalunya per a l’any 2050 calcula que, juntament amb l’electrificació de la demanda i la reducció en el consum d’energia, cal que hi hagi fins a 500.000 instal·lacions d’autoconsum en servei l’any 2050 per assolir el repte de la descarbonització de l’economia i la societat catalana.

I quin és el problema?

Un dels problemes principals en la ràpida implementació d'aquest nou recurs energètic és la falta d'instal·ladors. Segons un estudi elaborat per FEGICAT, les empreses del sector estarien en disposició de contractar uns 18.000 treballadors a dia d’avui, però el 93,9% reconeix tenir dificultats per trobar personal qualificat. Aquest és el principal problema de fer el canvi dels recursos energètics tradicionals als més actuals i sostenibles. Des del 2017, el sector de l’autoconsum fotovoltaic a Catalunya ha crescut fins a duplicar-se, amb un marc normatiu encara més favorable en els darrers temps. I es preveu que arribi a representar més del 15% del total de la generació d’electricitat al món en els propers anys. Així doncs, els números surten de la següent manera: FEGICAT avisa que cal contractar 8.500 treballadors qualificats de forma immediata, però la xifra passa a duplicar-se i sobrepassar la dada ja que actualment a  Catalunya, hi ha 18.000 instal·lacions legalitzades i en menys d’una dècada arribaran a les 36.000.

Per això, el repte és doble i majúscul: d’una banda fer una aposta decidida per les energies renovables tenint en compte les dificultats que aquest procés comporta i, de l’altra, formar els treballadors i treballadores en aquest àmbit. També des de la Unió Patronal Metal·lúrgica, la manca de personal qualificat és una constant que es palpa en el dia a dia. Així ho constata Sandra Artigas, responsable del Departament de Formació de la UPM: “A dia d’avui, la formació i la captació de talent són imprescindibles per a la indústria catalana. Existeix una generació d’operaris en certs oficis que en pocs anys es jubilaran i ens costarà molt trobar-ne el relleu.