L'investigador Daniel Rueda García ensenya al seu laboratori una fina làmina platejada envernissada de negre i una densa pasta semilíquida en un petit pot. Encara que no ho sembli, són dos tipus de bateries i la segona, creada pel seu equip d'investigació de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia per a la start-up Napptilus Battery Labs, pot aportar un gran valor a la indústria elèctrica: és més barata i més ràpida de carregar, entre uns segons i dos minuts i també més sostenible, perquè és més fàcil de reciclar i no depèn del liti o altres materials crítics que amb prou feines hi ha a Europa i es dubta que hi hagi al món els suficients per completar la transició ecològica que ha de reduir les emissions. El cotxe elèctric o l'emmagatzemament de renovables són dos possibles usos.
Napptilus Battery Labs, filial d'investigació científica de l'incubador Napptilus Tech Lab, que factura 80 milions a l'any i té 120 persones en plantilla, ha invertit dos milions d'euros per investigar en aquesta bateria que pot tenir un gran valor de mercat. El CEO de la filial de bateries, Jordi Aibar, reconeix contactes recents amb la fàbrica alemanya de Hyundai per vendre els royalties i elevar aquest descobriment científic a escala industrial. Però fa també una crida a les empreses que pretenen fabricar bateries a Catalunya. "Des del nostre punt de vista, que algú compri la nostra tecnologia no és un problema, perquè fabricar a escala aquestes bateries requereix una gran inversió. Si venen empreses com LG, Lotte o Basf, que han rebut fons Next Generation per fabricar a Catalunya, calcularíem el valor del royalty per watt i hora i podrien produir aquesta bateria", aporta.
El CEO de la matriu Napptilus Tech Lab, Rafa Terradas, reconeix que l'impuls que aquesta bateria pot donar a l'empresa és "salvatge" i destaca la capacitat de "competir en enginyeria amb els Estats Units" a Espanya i Catalunya, això sí limitat per "la menor inversió econòmica" que es duu a terme des d'Espanya. Terradas, que reconeix que l'invent està "en el moment crucial de trobar un partner", demana més impuls a les administracions públiques per potenciar la investigació local en sostenibilitat.
Entre els principals usos que podria tenir aquesta innovadora bateria estan sobre tot el cotxe elèctric i l'energia estacionària en plantes d'energia renovable per emmagatzemar excedents, encara que també podria utilitzar-se per absorbir pics d'energia de centres de dades. Tant Rueda García com Aibar reconeixen en canvi la contraprestació d'aquesta bateria, que en tenir menys densitat energètica que la tradicional de liti no seria vàlida per a aparells petits com un portàtil o un mòbil i, a més, té menys autonomia i tarda menys a esgotar-se que les bateries tradicionals.
"La bateria és molt més potent, però és veritat que caldria carregar-la més vegades que una de liti. De tota manera, ningú no condueix 500 quilòmetres de cop, així que parar cinc minuts cada 100 quilòmetres per carregar l'automòbil no hauria de ser un problema", explica Rueda García, CTO de Napptilus Batterie Lab, encara que defensa que el seu ús pot ser fins i tot més apropiat per a mobilitat urbana.
Més enllà de la utilitat evident que pot tenir una bateria que es carrega en qüestió de segons, el preu i la sostenibilitat són dues cartes per a aquesta innovació. Per aconseguir-ho, els investigadors van partir de la idea de crear una bateria híbrida que sumi "el millor" dels supercondensadors, que aconsegueixen l'energia de manera electroestàtica, i de les bateries, que ho aconsegueixen a partir d'un procés químic. Mostra sobre la taula les diferències amb les clàssiques bateries de liti. "Una bateria normal es fa amb làmines molt fines, molt difícils de fabricar. Nosaltres fem una pasta i la injectem dins de la capsa, la qual cosa ens permet reduir costos i un reciclatge més simple, perquè per reciclar una bateria normal cal destruir la cel·la, que és molt costós. Teníem clar que volíem desenvolupar quelcom diferent", explica Rueda García.
El material principal de la nova bateria de Napptilus són els nanocarbonos, que es poden aconseguir a partir de residus i biomassa, encara que afegeixen també altres materials que mantenen en secret per preservar la seva investigació científica. "Una de les línies vermelles era no utilitzar ni liti, que no és escàs, però hi ha molta demanda, ni altres materials com a níquel, cobalt, manganès que utilitzen les bateries d'alt rendimen. No utilitzarem ni matèries crítiques ni terres rares, amb tal d'obtenir una bateria més sostenible. A Europa hi ha un repte amb aquests materials rars perquè no hi ha i ens fan dependents, però és que a més ja hi ha molta gent que dubta que a tot el món hi hagi prou terres rares com necessita la transició energètica", desenvolupa Rueda García.
L'incubador Napptilus Tech Lab, especialitzat en softwares i Intel·ligència Artificial, dedica part dels seus beneficis a investigació en sostenibilitat i d'allà va néixer la inversió en Napptilus Battery Labs. "Tant jo com el CEO Rafa Terrades érem aficionats a les motos i volíem invertir a crear una moto elèctrica. Vam fer consultes en l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i trobem aquesta investigació en bateries de nanocarbonis que ens va semblar molt interessant", explica Aibar.
Com a contrapartida, a més del menor temps d'autonomia, Aibar apunta que "la cadena de valor del liti ja està més treballada i desenvolupada", però a canvi aquesta bateria pretén assolir un preu que podria ser fins i tot tres vegades menor al d'una bateria de liti. "Si en un MG, per exemple, una bateria suposa entre el 40 o el 50% del cost del cotxe elèctric, uns 5.000 euros, la nostra bateria es podria fabricar amb una tercera part d'aquesta quantitat", o sigui uns 1.800 euros. Més barata, més ràpida i més sostenible, la bateria de Napptilus sembla tenir tots els ingredients per competir al mercat de l'electrificació.