L'enginyeria industrial Bioenergy Ibérica ha dissenyat un pla d'inversió de 10 milions d'euros, en els cinc anys vinents, per a la instal·lació de fins a 10 plantes de biogàs en explotacions agràries i ramaderes de Catalunya. La companyia, amb seu a Salamanca, considera una oportunitat de creixement la seva expansió al territori català, més concretament a la Catalunya central on hi ha un major nombre de granges agràries i ramaderes. I més quan la Generalitat de Catalunya ha anunciat ajuts de 46 milions d'euros al sector primari per implementar plantes de biogàs en les explotacions agràries, petites i mitjanes prioritàriament.
Especialitzada en la construcció de projectes d'energies renovables i gestió de residus, Bioenergy té una aliança amb el grup Starnaliza per al desenvolupament i execució de plantes de biogàs, centrades en un procés tecnològic que fomenta l'autoconsum energètic. La seva instal·lació genera a les granges un estalvi en el cost anual energètic d'entre el 30% i el 40%, i els ajuda a donar compliment els objectius marcats de reducció d'emissions, segons Oscar Costa, director tècnic de la firma.
La companyia considera que, per a les explotacions agràries i ramaderes, la bioenergia és la solució òptima, perquè aposta per la descarbonització mitjançant la valorització dels seus propis rebutjos i subproductes per a la generació d'energia neta i respectuosa amb el medi ambient, disminuint de forma notable les emissions de CO₂, i reduint d'aquesta forma la dependència de combustibles fòssils de la indústria.
Bioenergy acaba d'inaugurar una planta de biogàs a les instal·lacions de la formatgeria Queizuar, a la localitat de Bama, a la Corunya, que permetrà generar 3.000.000 kWh d'energia neta a l'any, evitant l'emissió de més de 600 tones de CO₂. A més, construeix una altra planta modular en una granja situada a Zamora. La inversió conjunta per a aquests dos projectes s'eleva a 3 milions d'euros. El negoci s'estructura mitjançant la venda i posada en marxa de la planta o bé amb contractes a 10 anys amb un pagament mensual perquè al seu venciment la instal·lació passi a ser propietat de la granja.
L'enginyeria treballa a mida de cada explotació, però també disposa d'una planta modular ampliable amb potència elèctrica de 60 a 240 kWe, integrades a format contenidor marítim, totalment premuntada i provada abans de la seva instal·lació in situ. "Donem una solució als bioresidus orgànics i en particular a les dejeccions ramaderes, permetent donar una valoració energètica a aquests, així com obtenir diferents subproductes que puguin ser aprofitables per la indústria", asseguren des de l'empresa.
Óscar Costa concreta que la seva infraestructura facilita la valorització energètica del purí i la seva total eliminació, mitjançant la generació de biogàs i la producció simultània d'energia elèctrica i tèrmica, en primer lloc. Després es realitza la separació de fases sòlid/líquida del digestato i l'eliminació del nitrogen en l'efluent líquid i, finalment, la reutilització d'aquest.
Com a enginyeria global, Bioenergy també elabora projectes d'estalvi energètic i circularitat per a la indústria alimentària. Entre aquests destaca la planta de biomassa que ha col·locat a la fàbrica de xocolata que la multinacional Nestlé té en La Penilla de Cayón (Cantàbria), en funcionament des de 2022. La producció de vapor de la caldera de biomassa, que es nodreix de la pellofa de cacau que s'obté en el procés de torrefacció d'aquesta matèria primera.
La companyia de Salamanca, de la família Barbero, té 20 empleats i preveu unes vendes de 50 milions d'euros per aquest exercici.
L'estratègia del Govern
El pla llançat per la Generalitat s'ha concretat en una primera convocatòria en el marc de l'Estratègia del Biogàs de Catalunya 2024-2030, que preveu assolir els 80 milions d'euros durant els 5 anys vinents. L'objectiu del pla és valoritzar les dejeccions ramaderes i els residus orgànics per obtenir biogàs i aprofitar-ho per a la generació de calor, electricitat o biometà, i biofertilitzants.
El Govern estima que amb les següents convocatòries es podran arribar a crear 80 noves instal·lacions i arribar a les 150 el 2030 a fi de valoritzar les dejeccions ramaderes, generar energia i reduir aproximadament l'emissió de 350.000 tones de CO₂.