La inversió mínima d'una planta de biometà (gas renovable fet a partir de residus) és de 10 milions d'euros tot i que pot ser molt més en funció de la mida, o sigui que el recent anunci de Naturgy d'apostar-hi 350 milions fins al 2027 podria ajudar a multiplicar per 3 les plantes a Catalunya. Tenint en compte que hi ha activitats industrials que no es poden electrificar, que tot el gas natural que es consumeix a Espanya l'importem i que a més té unes emissions de CO₂ elevades que el biometà evitaria, es tracta d'una aposta clau tant des del punt de vista econòmic com l'ecològic. I Catalunya, potència ramadera que té 7 de les 12 plantes actives a tot l'estat, la lidera i ho té tot per continuar fent-ho.
No és causal que l'anunci de Naturgy es donés només un mes després que el Govern declarés que les plantes de biogàs serien projectes industrials estratègics a Catalunya, qualificació que agilitza els tràmits administratius. Avui dia, segons apunten fonts de la patronal gasista Sedigas, tirar endavant una planta de biometà pot trigar de mitjana dos anys i mig o tres anys, però és un període similar a totes les comunitats autònomes, no com succeeix en fotovoltaica i eòlica, en la que Catalunya té terminis molt més dilatats que no pas d'altres com l'Aragó o Castella i Lleó. Naturgy, que ha decidit liderar la transició al biometà a Espanya, invertirà 1.000 dels 6.000 milions fins a 2027 que té previstos en aquesta solució i un 35% aniran a parar a Catalunya.
Però per ara, tot i ser una de les alternatives més factibles al gas natural (l'hidrogen verd necessita més investigació i escala per competir en preus), el biometà és encara anecdòtic tant a Espanya com a Catalunya. Només representa un 0,1% del total de gas consumit a l'estat, tot i ser un dels llocs amb més potencials d'Europa, i en contrast amb països com Dinamarca, Suècia o Alemanya on representen el 34%, el 22% i el 12%, respectivament. El vicepresident de la Comissió d'Energia del Col·legi d'Enginyers i expert en gas i biogasos, Antoni Peris, explica algunes les causes. "El PNIEC (Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima) ha sigut molt poc ambiciós. Les inversions necessàries són elevades i els ajuts escassos. I a més hi ha una oposició als territoris a causa dels sorolls dels camions que han de portar la matèria primera i a les males olors", desenvolupa.
A Espanya, al voltant d'un 20% de l'electricitat que consumim i un 24% de l'energia total té com a origen el gas natural, importat majoritàriament de Rússia, Estats Units i Algèria, i el PNIEC tan sols preveu haver-ne substituït un 3,2% amb biogasos de cara al 2030, per arribar a 10,41 TWh anuals dels 325,4 Twh anuals de gas natural que es consumeixen a Espanya. Aquest pessimisme contrasta amb unes energies renovables que ràpidament han cobert un 50% de la demanda elèctrica. Sobta sobretot perquè un dels motius que va fer accelerar la transició elèctrica va ser precisament la invasió de Rússia a Ucraïna, ja que esdevenia una eina per reduir la dependència energètica del gas d'aquests països.
Cert és que la caiguda del preu de la producció de fotovoltaica i eòlica amb el creixement de l'escala i el desenvolupament tecnològic encara no ha arribat al mateix punt pel que fa als gasos renovables. Encara no queda clar si poden competir actualment en preus amb el gas natural importat (que té preus variables), del qual a més Espanya és una potència en regasificació del liquat que arriba per mar. El govern espanyol, en canvi, ha apostat més per l'hidrogen renovable, que té una tecnologia més complexa, i ja ha repartit 1.200 milions en ajuts.
La poca ambició del PNIEC contrasta amb la que ha demostrat Naturgy en els darrers mesos -a més de les inversions, ha pactat amb Hispania Silva desenvolupar 30 plantes a Espanya- i també amb el potencial que hi veu la patronal Sedigas. Segons un estudi de la patronal encarregat a Pwc, Espanya té un potencial de produir 162 TWh/ any i cobrir gairebé la meitat de la producció de gas amb biogasos. Catalunya, tot i ser ara mateix líder i comptar amb molta producció agrícola, és la quarta comunitat amb més potencial per darrere de Castella i Lleó, Andalusia, Castella-La Manxa i Aragó. Podria produir 14,46 TWh, set vegades més del que preveu l'Estratègia Catalana del Biogàs fins a 2030, que preveu l'obertura d'unes 12 plantes que podrien ser ben bé les que projecta Naturgy. Segons l'informe de Sedigas, el total de plantes a Catalunya podria passar de 7 a 248 i l'espanyol de 12 a 2.326. Multiplicaria Catalunya per 35 la seva capacitat.
Primer, però, cal que avancin els projectes existents i poc es coneix de tramitacions que s'estiguin fent a Catalunya per injectar a la xarxa de gas (diferent són les plantes d'autoconsum de granges o altres activitats). Naturgy ha fet aquest anunci recent i és promotor de dues de les set plantes catalanes, però encara no n'ha anunciat de noves, i tampoc ho han fet altres empreses. A més de Naturgy (a Cerdanyola del Vallès i Vila-Sana, Lleida), tenen plantes a Catalunya Cycle0, (Vallfogona de Balaguer, Lleida), Axpo Iberia (la mateixa localitat), Waga Energy (Els Hostalets de Pierola, Barcelona), Consorci bS+GRVO (Granollers) i Biometagas, a La Galera, Tarragona. En total, sumen 202 GWh anuals. La planta més gran d'Espanya, però, està a Madrid, i en produeix 180 amb residus municipals.
"El biometà és l'única energia renovable que introdueix també l'element de la circularitat", ressalta Peris des de la Comissió d'Energia del Col·legi d'Enginyers. "Un altre problema és la connexió a la xarxa. Pot injectar-se a la xarxa de gas, però les plantes han d'estar a prop o llavors s'han de posar", afegeix. A Catalunya, totes les xarxes on es connecten les plantes estan controlades per Nedgia, distribuïdora de Naturgy, mentre que a la resta de l'estat també hi participen Enagás i Redexis.
"D'una banda, donem una solució de descarbonització a sectors que no es poden descarbonitzar. De l'altra, donem sortida als purins, que suposen un problema de la indústria ramadera a Catalunya. I, finalment, augmentem l'autonomia estratègica en un moment de tensió geopolítica, ja que amb biogàs de producció local depenem menys de la importació dels Estats Units o de Rússia", defensen fonts de Sedigas.
Per aconseguir el biometà, primer s'han de tractar residus orgànics de fins a cinc fonts diferents. Els agropecuaris, de fems, purins i restes agrícoles, els residus urbans, els industrials orgànics, els cultius energètics específics o els procedents d'aigües residuals, coneguts com EDAR. Sense oxigen i a temperatura controlada i amb agitació, aquesta matèria es tracta per convertir-la primer en biogàs, compost per metà, diòxid de carboni, vapor d'aigua, àcid sulfhídric i altres compostos en una primera fase coneguda com a digestió anaeròbica.
Després, es neteja i s'eliminen impureses per tal de millorar la qualitat energètica, fins que un cop tens biometà, l'injectes a la xarxa. Una part del que sobra de la producció del biometà, el digestat, es pot fer servir com a fertilitzant. El biometà genera emissions de CO₂, però les mateixes emissions que captura de l'atmosfera a través dels residus, per això es considera un producte beneficiós per al medi ambient.
Més enllà de la indústria, on hi ha processos que es fan a altes temperatures que l'electrificació no pot assumir, els defensors del biometà també en destaquen la importància per a l'ús residencial. Tot i que les elèctriques defensen que els habitatges i les seves calefaccions s'han d'electrificar al 100%, els defensors del biometà i les gasistes ressalten que això requereix grans inversions que no totes les llars estan disposades a assumir. Per això, descarbonitzar les llars també pot ser fer que aquelles que fan servir gas natural s'alimentin en part de biometà.