Les infraestructures per impulsar l'hidrogen del H2Med i la Xarxa Troncal Espanyola, en les quals participa Enagás, han estat incloses en la llista de Projectes d'Interès Comú (PCI) de la Comissió Europea per rebre finançament europeu, que es presentarà al Consell i al Parlament Europeu per a la seva aprovació final a començaments de 2024.

Segons ha informat la companyia, el H2Med, el primer gran corredor d'hidrogen verd de la UE, està format per una connexió entre Celorico da Beira a Portugal i Zamora a Espanya (CelZa) i una connexió marítima entre Barcelona i Marsella (BarMar) i suposarà una inversió prevista conjunta d'aquests dos trams del voltant de 2.500 milions d'euros.

CelZa comptarà amb una capacitat màxima 0,75 milions de tones d'hidrogen renovable, una longitud 248 quilòmetres i disposarà d'una estació de compressió a Zamora de 24,6 MW, mentre que el BarMar disposarà d'una capacitat màxima de dos milions de tones, una longitud de 455 quilòmetres i d'una estació de compressió a Barcelona de 140 megawatts (MW).

El H2Med es va presentar en el cim Euromed de desembre de l'any passat a Alacant pels Governs de Portugal, Espanya i França, amb el suport de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el mes de gener passat es va sumar el suport d'Alemanya.

Així mateix, els TSO de Portugal, Espanya, França i Alemanya van presentar aquest mes d'octubre el projecte en un acte a Berlín, on es va ratificar el suport dels governs d'aquests quatre països i el de la Comissió Europea, així com el de la indústria i dels principals actors del sector a Alemanya.

Mentrestant, els primers trams de la Xarxa Troncal Espanyola d'Hidrogen inclosos com PCI són l'Eix Via de la Plata amb la seva connexió amb la Vall d'Hidrogen de Puertollano -que sumen una longitud aproximada prevista de 1.250 quilòmetres-, i l'eix que engloba al seu torn els eixos de la Cornisa Cantàbrica, de la Vall de l'Ebre i de Llevant -al voltant de 1.500 quilòmetres en total-, així com dos emmagatzemaments subterranis d'hidrogen a Cantàbria i País Basc, ubicats en noves cavitats salines, amb una capacitat prevista de 335 i 240 gigawatts hora (GWh), respectivament.

Els projectes de la Xarxa Troncal Espanyola d'Hidrogen, juntament amb els emmagatzemaments identificats com a necessaris per al seu correcte funcionament, suposarien una inversió del voltant de 4.600 milions d'euros.

D'altra banda, dins d'aquest impuls a l'hidrogen, Enagás va tancar a mitjans d'aquest mes la primera fase del procés de 'Call For Interest' (Manifestació d'Interès) no vinculant per als primers eixos de la Xarxa Troncal Espanyola d'Hidrogen.

Les dades obtingudes de les més de 200 companyies -productors, consumidors, comercialitzadors i altres agents- que han presentat més de 600 projectes, permetran a Enagás dimensionar l'interès dels principals agents del sector energètic en el necessari desenvolupament de les infraestructures de transport d'hidrogen renovable, així com d'amoníac, oxigen i CO₂. La companyia anunciarà els resultats de la 'Call For Interest' en el seu segon Dia de l'Hidrogen, que celebrarà el pròxim 31 al gener.