Cap indústria no consumeix tanta electricitat a Espanya com la catalana, que l'any 2024 va necessitar 13.345 GWh, el 16,9% del consum elèctric de la indústria espanyola, segons un informe elaborat per Opina 360 pel Foro de Industria y Energia (FIE). Però, tal com assenyalen experts, patronals i empreses des de fa temps, la combinació entre la seva manca d'energies renovables i l'imminent tancament nuclear (previst pel 2035 de manera progressiva) és una amenaça per a la competitivitat industrial. 

El consum elèctric de la indústria catalana és 7 punts superiors a la segona comunitat autònoma que més consumeix, que és el País Basc amb un 10,4% del consum elèctric industrial espanyol, mentre que Andalusia consumeix el 9,5%, la Comunitat Valenciana un 9,1% i Madrid un 8,1%.  

Ara bé, sobre el total d'electricitat consumida per cada comunitat autònoma, Astúries, amb un 65,8% del seu consum elèctric destinat a la indústria, el País Basc amb un 59,3%, Navarra amb un 59,2% o Galícia, que hi dedica un 54%, superen Catalunya pel que fa a la importància de la indústria en comparació amb altres usos en el seu consum elèctric. També Castella-La Manxa, amb un 46,5%, Castella i Lleó (45,5%) o La Rioja, 38,2%, dediquen un percentatge d'energia més alt a la indústria.

És a dir, tot i que la indústria catalana és la que més energia consumeix de l'estat, la importància del consum elèctric industrial en comparació amb altres usos no és la més predominant. O sigui, que altres comunitats autònomes amb menys pes industrial a Espanya segurament en depenen més, perquè són regions menys poblades o amb menys serveis i turisme, altres grans consumidors energètics. 

La indústria va consumir el 34,5% de l'energia catalana, una mica menys que els serveis, que van consumir-ne el 37,6% (14,534 GWh) i més que el consum residencial, que va ser del 27,9%, 10.809 Gwh. 

El futur energètic i per tant industrial a Catalunya viu ara mateix una cruïlla crítica. El passat divendres, va dimitir el director General d'Energia, Josep Maria Serena, qui havia alertat que seria quasi impossible complir els plans d'increment de renovables previstos pel govern espanyol al PNIEC (Pla Nacional Integral d'Energia i Clima) i que de no fer-ho la transició energètica s'acabaria fent "amb gas". 

Dependència nuclear i poques renovables

L'any passat, un 49,73% de l'energia consumida a Catalunya va ser d'origen nuclear i només un 16% renovable, segons dades provisionals de Red Eléctrica treballades pel consultor en renovables i exgerent d'Eoliccat Jaume Morron. Així, Catalunya està 30 punts per sota del 47% que representa la generació elèctrica a la Unió Europea i encara més lluny d'Espanya, que ja supera el 50% de l'electricitat amb fonts renovables.

El problema de la manca de renovables i l'excessiva dependència de l'energia nuclear és, sobretot, que el govern espanyol té un pla de tancament de les plantes nuclears que farà que Ascó I deixi de produïr el 2030, Ascó II el 2032 i Vandellòs II el 2035. S'haurà de trobar llavors un vector energètic per donar resposta als més de 22.000 GWh de nuclear i a la demanda de la indústria petroquímica tarragonina. Per això Serena parlava d'una transició amb gas que, en veritat, no seria transició ecològica perquè emetria més CO₂, i a més encariria el consum perquè el gas és més costós.

Mentre les renovables avancen lentament, a Catalunya també augmenta la importació d'energia i, per tant, la dependència energètica de l'exterior. La importació d'energia va ser el 2024 un 14,94% del total demandat i podria créixer encara més si s'acaben construint les línies de Molt Alta Tensió (MAT) projectades per Forestalia per tal d'importar energia de l'Aragó. 

El Govern de Salvador Illa i la consellera Sílvia Paneque busquen un substitut de Serena per liderar la transició energètica i han posat l'acceleració dels tràmits com a una de les grans prioritats per tal que es puguin instal·lar més parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya. Mentrestant, les coses han millorat una mica. La generació renovable créixer un 19% el 2024 que el 2023 perquè amb més pluges es va generar més hidràulica i també es van instal·lar 70 MW de noves renovables, el doble que el 2023, tot i que és una xifra molt petita si tenim en compte les necessitats catalanes. L'autorització de 1.194 MW en renovables també va suposar una millora respecte al 2023, però de nou per sota de les necessitats. 

Tant el darrer director d'Energia Serena com la seva antecessora, Assumpta Farran, van lamentar l'elevada quantitat de reclamacions de pagesos i entitats que frenaven les tramitacions de parcs fotovoltaics i eòlics a Catalunya. Promotors com Enerside han detallat a ON ECONOMIA que un parc pel qual es va sol·licitar permís el 2019 comença ara a veure la llum sis anys després. L'agilització d'aquests tràmits davant l'oposició de part dels territoris és un dels grans reptes econòmics del Govern. 

A finals de mes, el conseller d'Empresa Miquel Sàmper farà el seu primer viatge internacional cercant a la Xina noves empreses que vulguin apostar per Catalunya en inversions industrials per al vehicle elèctric i les bateries. En l'ambiciós projecte de reindustrialització verda del Govern, el futur de les renovables, la nuclear i l'emmagatzematge energètic hi jugaran un paper important, doncs els preus competitius són un dels factors que atrauen nova indústria.