La xarxa d'aigua catalana necessita 22.000 milions d'inversions fins a 2050 per donar resposta a la pujada de la demanda prevista i a la reducció de la pluviometria causada per la sequera i el canvi climàtic. Així ho mostra l'estudi 'Catalunya 2050, bases per a la transició hídrica', elaborat per experts dels col·legis d'enginyers, economistes i enginyers agrònoms i de camins de Catalunya, units a l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua. Demanen més connexió entre les xarxes de les 4 províncies, millores en les tècniques de reg i a les xarxes i la construcció de 6 dessaladores.

L'informe recull 10 propostes per "garantir un sistema hídric sostenible i resilient", amb l'objectiu de donar resposta a una demanda que s'estima a 4.782 hectòmetres cúbics pels 10 milions d'habitants que es preveuen per a 2050, "mantenint els requisits ambientals de rius i masses d'aigua".

Entre les 10 propostes, destaca que el Corredor Litoral de l'Aigua ha de ser prioritari, "una mesura estructural indispensable per dotar de resiliència al futur sistema hídric de Catalunya i garantir la igualtat d'accés per a tota la ciutadania". "És necessari comptar amb una xarxa interconnectada que permeti portar l'aigua dessalada i regenerada a qualsevol punt on es necessiti".

El corredor pretén vertebrar les xarxes de distribució de les zones de costa, on hi ha més demanda d'aigua d'ús urbà (i més població), i els trams que falten per completar són el de ATLL-CAT (Aigües del Ter-Llobregat - Camp de Tarragona), de 65 quilòmetres, que dotaria d'una "gran resiliència a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el Camp de Tarragona i el Baix Ebre," apunta l'informe. I també el ATLL-CACBGI, que connectaria el sistema d'Aigües Ter-Llobregat amb el Consorci Costa Brava Girona, "aportant resiliència als sistemes molt deficitaris Muga-Fluvià". Per a aquestes obres seria necessari invertir 600 milions d'euros.

La proposta més ambiciosa en l'àmbit econòmic del document passa per una inversió total de 12.100 milions d'euros, 484 a l'any, per "mantenir en bones condicions les xarxes de distribució", la qual cosa afavoriria l'eficiència en l'ús domèstic, en la indústria i en l'agricultura per evitar pèrdues.

Una altra manera de millorar l'eficiència en l'ús de l'aigua és un augment de la competitivitat i productivitat de l'agricultura, de manera que es produeixin més aliments amb la mateixa quantitat d'aigua, una cosa que ajudaria també a millorar l'actual sobirania alimentària.

4.400 milions per als canals de reg

Els canals de reg requereixen inversions de 3.390 milions d'euros per modernitzar-se i ampliar-se i 1.080 milions per tecnificar els regs dins de les finques, amb tal d'assolir una eficiència del 70% o superior amb tècniques de reg de precisió avalats per la digitalització. El reg tradicional és ara el predominant en un 48% de la superfície regada, mentre que el degoteig s'utilitza en el 36% i l'aspersió en un 16% del terreny regat.

Entre les millores, es proposa la implantació de les tarifes binomials per al reg, que determina un bàsic fix en funció de la superfície, amb una forquilla d'entre els 200 i els 250 euros i un variable entre 0,1 i 0,2 euros per metre cúbic, en funció de l'aigua utilitzada. El document reclama també un pacte entre regants del Segre i l'àrea metropolitana de Barcelona per compartir inversions de modernització del canal d'Urgell.

6 dessaladores i abocament zero d'aigua depurada

Els experts defensen també la construcció de 6 dessaladores, amb una inversió de 1.000 milions d'euros per completar els 280 hectòmetres cúbics per any i per persona que falten per cobrir i que multiplicarien la capacitat actual, de 80 hectòmetres cúbics entre les plantes de Tordera i del Prat. Demanen la construcció de 6 plantes com la del Prat, amb una capacitat de 60 hectòmetres cúbics per any.

L'Observatori aposta també per la regeneració a les depuradores properes a la costa, sempre que hi hagi un "abocament zero" d'aigua depurada al mar, que equivaldria al 55% de l'ús de l'aigua. Els usos prioritaris de la regeneració són la recàrrega d'aqüífers, l'aprofitament per al reg eficient, agrícola i de parcs i jardins o de la via pública, els usos industrials o la reutilització potable indirecta.

Potenciar els aqüífers, "no només com a font de subministrament, sinó també com a reservoris naturals d'aigua per ampliar la capacitat emmagatzemada als embassaments" és la setena proposta de l'Observatori.

Destinar un 4% del volum de negoci a la investigació, modificar la governança de l'aigua per integrar a la política d'aigües tots els usos i territoris i garantir l'equilibri econòmic i financer del servei són altres de les propostes dels experts.