El lentíssim avenç a Catalunya de parcs eòlics i fotovoltaics que han de permetre la descarbonització de Catalunya i es reflecteix de manera cada vegada més aguda, en la qual cosa, al final, genera renovables sobre la demanda en la xarxa elèctrica. I l'estancament és encara més greu si es compara a l'evolució espanyola. Amb les dades ja tancades de Xarxa Elèctrica de 2023, Catalunya tan sols va generar amb renovables el 14,2% de l'electricitat demandada, quatre vegades menys que el percentatge de renovables que va injectar a la xarxa elèctrica l'Espanya peninsular, que va ser del 67,6% sobre els 229.526 GW demandats, i 4,7 vegades menys que el percentatge de renovables que l'Espanya peninsular ha arribat sense comptar Catalunya, que és del 67,3% sobre el total, segons les dades treballades per Jaume Morron, investigador especialitzat en renovables i associat d'honor de l'Associació Eòlica de Catalunya (Eoliccat).

Aquests més de 50 punts de diferència impliquen que Catalunya suposa un llast del 10% en el percentatge d'energies renovables sobre el total d'electricitat d'Espanya, que és a prop del seu objectiu d'aconseguir que el 74% de la seva energia elèctrica sigui generada per fonts renovables el 2030 i el 100% el 2050. Catalunya, en canvi, és molt lluny d'arribar a un objectiu més conservador el 2030, del 50%, i idèntic el 2050, del 100% de generació elèctrica a partir de renovables.

Catalunya, per tant, ha de triplicar l'aportació de renovables al mix total en tan sols 7 anys, de cara a l'any 2030, i multiplicar-la per 7 de cara a 2050, un objectiu del tot impossible amb el ritme d'aprovació i instal·lació d'energies renovables que segueix Catalunya en l'actualitat. Més enllà de la instal·lació de renovables, el mateix Govern apunta a l'emmagatzemament de l'energia com un factor clau.

 

 

 

 

 

 

La bretxa de renovables entre Catalunya i Espanya ve creixent des d'inicis de segle, quan estaven alhora. Així, l'any 2000, tal com mostra el gràfic elaborat per Morron, tan sols hi havia 3 punts de diferència entre el 14,6% de renovables que aportava Catalunya sobre la demanda total d'energia i el 17,8% d'Espanya. L'any 2013, Espanya ja fregava el 50% de renovables sobre el total d'energia, però Catalunya estava en el 20,5%, 30 punts per sota i, tanmateix, la cota major assolida mai per l'electricitat catalana. Des d'aleshores, Catalunya puja i baixa entre el 13 i el 19%, ja que la generació de renovables no només depèn de la potència instal·lada, sinó també de les condicions climàtiques: a més sol, més fotovoltaica i com més vent, major eòlica disponible per injectar la xarxa.

La mala evolució d'aquest indicador coincideix amb la lenta instal·lació de parcs renovables, encara que en els últims anys hagi millorat sobretot i com a tramitació. Després d'una dècada de paràlisi total, moratòria a la pràctica, per la dificultat normativa per dur a terme els projectes, el 2019 el Govern de Quim Torra va aprovar un nou decret que va permetre la posada en marxa de centenars de projectes i milers de MW en renovables.

Un ritme d'instal·lació inferior al compromís

El 2021, una nova moratòria va tornar a frenar la instal·lació de projectes i el 2022, el Govern de Pere Aragonés va reprendre la gestió de les renovables i va aconseguir que en dos anys s'aprovessin o preaprovessin 3.000 MW de renovables, encara que els litigis i tràmits alenteixen la seva instal·lació. El 2022, tan sols es van instal·lar 73 MW d'eòlica i 466 MW de fotovoltaica a Catalunya, ritme molt inferior als 1.400 MW per any que hauria d'instal·lar per assolir els 12.000 que necessita el 2030 i els 2.200 per any precisos per a la meta de 62.000 MW el 2050.

En espera que el govern espanyol aprovi les normes per a l'eòlica marina que permeti l'inici del tràmit a la Costa Brava, Catalunya, que actualment tan sols té 1.800 MW de renovable instal·lada (10 vegades menys que Castella i Lleó) treballa amb 5.000 MW en alguna fase de tràmit que s'hauran de sumar en els propers anys al parc de renovables, si bé els equilibris polítics podrien condicionar aquest avenç.

Des de Renovem-nos, plataforma que defensa l'acceleració del desplegament de renovables a Catalunya, el catedràtic emèrit de la Universitat de Girona Pere Roura, lamenta la situació, "al final, més enllà del que s'aprovi o deixi d'aprovar, l'important és la quantitat de renovables que arribin a la xarxa elèctrica", comenta. Roura atribueix gran part de la situació al procés independentista, "es van distreure forces que no s'havien de treure d'aquest aspecte tan important per a l'economia catalana i per a la sostenibilitat". "Sense sobirania energètica, no hi ha sobirania", afegeix amb el temor que la línia de Molt Alta Tensió que ha de connectar els parcs de renovables aragonesos amb Catalunya acabin sent importants en el mix.

"Una vegada es va acabar el procés independentista i s'ha vist que el Govern ha de governar el dia a dia, tampoc no s'ha avançat el necessari", apunta Roura. "El decret de Quim Torra de 2019 era per simplificar procediments i la cancel·lació posterior d'aquest decret ha tornat a frenar els avenços", afegeix, així com apunta que "ha faltat lideratge polític per superar les fortes oposicions del món local". "És el president Pere Aragonès i no el conseller qui ha de liderar la transició energètica per complir els compromisos". "La divisió del moviment ecologista entre els qui defensen incondicionalment el territori i els qui veuen la transició energètica com una cosa prioritària també ha costat car", completa Roura.