Quan falten 10 anys pel tancament de les nuclears de Tarragona (Ascó I ho ha de fer el 2030, Ascó II el 2032 i Vandellòs II el 2035), la dependència que en té Catalunya per generar electricitat preocupa al Govern. El 49,73% de la llum catalana es va produir l'any passat amb energia nuclear, segons les dades provisionals (amb poc marge d'error) publicades per Red Eléctrica i treballades pel consultor en renovables i exgerent d'Eoliccat Jaume Morron. Més forta és la dependència de Tarragona, on hi ha les centrals: un 82,4% de l'electricitat que genera prové de les centrals.
És una mostra de l'estancament acumulat d'anys a Catalunya en renovables, amb un 16% de la generació amb aquesta procedència en un estat que ja arriba al 50% del seu mix des de 2023. I també un avís que en un futur, si la transició no s'accelera molt, potser caldrà incrementar molt el gas a la xarxa (ho va advertir el director general d'Energia, Josep Maria Serena), amb l'augment de preus i l'incompliment de plans ambientals que això suposa, tal com va advertir el director general d'Energia.
No tot, però, són males notícies per Catalunya. Dels 44.250,07 GWh consumits l'any 2024, amb una caiguda de demanda respecte als 44.545 de 2023, els de procedència fòssil han caigut: han passat de 9.428 GWh a 7.924 GWh, disminució d'un 16% per arribar a representar un 17,9% del total. Ara bé, es tracta d'una caiguda que encara deixa l'electricitat d'origen fòssil per sobre de les renovables, que van suposar un 16,1% del total amb 7.125 GWh.
Aquesta millora suposa un augment del 19% en l'ús d'energies d'origen renovable, però aquesta bona notícia no ho és tant com pot semblar. L'increment es deu sobretot als 1.366,4 Gwh més d'energia hidràulica per produir llum que, tot i tenir un component gràcies a les inversions en les centrals, l'eficiència sobretot d'Endesa i el bon ús del bombeig, també té a veure estretament amb el contrast que l'any 2023 hi va haver una de les pitjors sequeres de la història a Catalunya. La demostració que no es pot confiar que aquesta millora es mantingui ni sigui lineal es confirma en veure que els 3.570 GWh produïts per llum generada a partir de l'aigua a Catalunya el 2024 són menys que els 3.602 de 2021 o els 5.382 de 2020.
És preocupant, en canvi, el petit creixement català de 23,8 GWh en fotovoltaica i la caiguda de 239,2 GWh en energia eòlica, les dues grans apostes mundials (a excepció de Donald Trump i els negacionistes) per descarbonitzar l'economia i almenys frenar la crisi climàtica. La lentitud administrativa davant de la gran quantitat de tràmits burocràtics per engegar un projecte i l'oposició de col·lectius i alguns ajuntaments fa que els parcs eòlics i fotovoltaics no arrenquin a Catalunya, mentre el nou Govern encara estudia com agilitzar els permisos mig any després d'entrar a l'executiu. L'any passat, només es van instal·lar 79 MW de renovables, entre els 49 de fotovoltaica i els 30 MW d'eòlica del parc de Tres Termes a la Terra Alta.
Font: DialecSost amb dades de Red Eléctrica
La manca de renovables i l'alta dependència de l'energia nuclear a només 10 anys del seu tancament (si no hi ha novetats) no són tampoc les úniques males notícies del mix elèctric català. També augmenta la importació d'energia per fer electricitat, és a dir, que Catalunya és menys autònoma. La importació va passar de 6.282 GWh a 6.613 GWh, tot i que almenys aquest 2024, a diferència del que va succeir el 2023, la generació amb renovables ha sigut inferior a la importació. L'avenç de les línies de Molt Alta Tensió (MAT) de Forestalia per portar llum de l'Aragó poden empitjorar encara aquesta dependència externa.
Una transició estancada
Dependència nuclear, dependència externa, estancament d'eòlica i fotovoltaica i possible necessitat de més gas són, al cap i a la fi, una combinació de factors molt negatius per a la competitivitat industrial, que veu en les renovables espanyoles grans oportunitats d'inversió, i també una mala notícia per al preu de la llum. Només un 6,41% de la generació (2.836 GWh) van provenir de l'energia eòlica i tan sols un 0,93% (413,13 GWh) de la solar fotovoltaica, xifres ridícules en comparació d'altres territoris espanyols i europeus. De fet, segons un estudi d'Ember, el 21% de l'electricitat espanyola el 2024 va ser produïda amb fotovoltaica, un 6% més que l'any anterior. El rendiment de l'energia fòssil, que va passar del 28 al 23% a l'estat espanyol, és pitjor que a Catalunya pel menor pes de la nuclear al total de l'estat espanyol. Les renovables ja representen quasi la meitat de la generació elèctrica a la Unió Europea (47%), per la qual cosa Catalunya està 30 punts per sota.
Si mirem la demanda elèctrica per províncies a Catalunya, comprovem una gran diferència entre els orígens de generació d'unes i altres. Tarragona, que genera el 70,9% de l'electricitat que es consumeix a Catalunya, la produeix amb una gran majoria nuclear, del 82,46%, tots els 22.004 GWh que es generen a Catalunya perquè és allà on estan les tres centrals nuclears actives. L'eòlica, amb un 6,41%, i la cogeneració, amb un 5%, són les altres fonts més utilitzades.
A Barcelona, on només es genera el 15,8% de l'energia catalana, la gran majoria, un 70,29%, és de cicles combinats, tecnologia que combina gas i vapor per generar electricitat. La cogeneració, que s'obté amb l'ús de gas i energia tèrmica, representa un 14,35% de la produïda a Barcelona, amb 851,51 GWh, per sobre de l'eòlica, que representa un 6,45% amb els seus 383 GWh.
A Girona, la cogeneració amb 249,17 GWh representa un 63,32% de la seva producció elèctrica, que és només l'1% del que es genera a Catalunya. La hidràulica genera un 27,19% i la solar fotovoltaica un 7,3% (amb 28,7 MW) en l'única comarca que no té ni un MW d'energia eòlica.
En canvi, la generació a Lleida, que és el 12,3% del total català, és eminentment hidràulica: representa un 53,29% de la seva generació, amb un total de 2.464 GWh. L'energia eòlica (743 GWh, un 16,09%) i la cogeneració, que representa un 15,24%, són les següents fonts energètiques de producció a Ponent.