El lent desenvolupament de les energies renovables a Catalunya li fa perdre sobirania: el 2023 va importar el 14% de la demanda elèctrica, gairebé el doble que el 2022, quan suposava un 8%. És més del que genera en renovables al seu propi territori: només un 13,6%. Amb la línia de Molt Alta Tensió (MAT) en marxa, que travessarà Catalunya amb electricitat d'origen renovable procedent d'Aragó, la seva dependència pot accentuar-se, tret que doni un accelerament en implementació d'eòlica i fotovoltaica. A més, a set anys del seu tancament, encara depèn de l'energia nuclear, amb la qual produeix el 50% de la seva electricitat.

Així es desprèn del OBERcat, l'Observatori de les energies renovables de Catalunya, format per diverses patronals energètiques vinculades a les renovables i col·legis d'enginyers, que cada any analitza amb dades oficials l'evolució del mercat elèctric català. Catalunya va generar el 2023 un 7% de la seva electricitat amb energia eòlica, a partir del vent, varietat que va créixer un 25%, un 5% amb hidràulica, que va recular per la sequera, i un 1% amb solar fotovoltaica. La resta de renovables han cobert un 2% de l'electricitat, amb la qual cosa l'electricitat catalana ha cobert en total un 13,6% de la seva electricitat amb renovables.

De cara a 2030 i d'acord amb els plans de descarbonització del Govern, Catalunya hauria de multiplicar per cinc la seva generació a partir d'energies renovables. "No arribarem, però el que cal canviar són els mètodes i no els objectius", ha dit Victor Cusí, president de la patronal Eoliccat. Però a més, amb el tancament previst el 2030 d'Ascó en 2030 i 2032 i en 2035 de Vandellòs, el forat energètic a cobrir per noves renovables o importació d'electricitat serà immens per no augmentar les emissions de CO₂. Les centrals nuclears van generar en 2023 23.385 GWH d'electricitat, gairebé 7 vegades més que l'eòlica, sobre un total de 44.918 GWh.

Quant a la importació d'electricitat, és gairebé el doble del que Catalunya genera amb energia eòlica, ja que va importar en 2023 6.266 GWh amb origen fora de Catalunya. El 2023, va importar un 14% de l'electricitat, pel 7% de 2023 i l'11% de 2022.

Atractiu per a la indústria

En la presentació de l'informe, l'enginyer especialitzat en mercats elèctrics Gorka Martí, del Col·legi d'Enginyers, advertia que "la indústria vol instal·lar-se a prop de les instal·lacions d'energia renovable", ja que "si s'utilitza energia d'altres comunitats, la indústria ha de pagar-la", de manera que la fotovoltaica i l'eòlica han de ser vectors de reindustrialització per al territori. "Si no, llocs que històricament han estat pols industrials poden canviar la seva ubicació", ha advertit.

Victor Cusí, de la patronal eòlica Eoliccat, present en l'acte, ha demanat al Govern que creu "un departament de transició ecològica amb una secretaria d'energia" per donar més força a la transició cap a renovables i "sortir de la cua d'Europa". A més, ha sol·licitat que es posi fi a la nova normativa que obliga els nous projectes renovables a donar l'opció d'una participació ciutadana dels propietaris, "perquè no ha funcionat".

La lentitud dels tràmits, amb 1.500 dies, més de 4 anys, de mitjanes de temps d'espera mitjana des de la presentació d'un projecte eòlic fins a la seva aprovació i 700 dies (dos anys) pel que respecta a la fotovoltaica, és una de les grans queixes del sector instal·lador. Així, a Catalunya s'estan tramitant tan sols l'11% dels parcs eòlics que s'han presentat, 793 GW sobre un total de 6.700 MW sol·licitats.

"És necessari simplificar els processos i implementar la presumpció d'interès públic de les renovables", ha defensat Cusí, que creu que és necessari facilitar també la concessió de llicències urbanístiques.

Autoconsum

L'única energia renovable que va viure realment un boom el 2023 va ser la de l'autoconsum, que va créixer un 185% respecte a 2022 en posar-se en servei 42.004 instal·lacions fotovoltaiques amb una capacitat de 436 MW, de manera que Catalunya va assolir 1 GW de potència instal·lada d'autoconsum fotovoltaica, xifra que el situa a Espanya com a líder amb un 14% del total estatal.

La caiguda, en canvi, de comandes d'entre el 25 i 50% del mateix 2023 portarà, en canvi, a una frenada en l'autoconsum de 2024. Aquest és un dels motius darrere de la caiguda d'Holaluz, que "va fer una estimació de cara a 2024 basada en el creixement de 2023", ha explicat Gorka Martí.

Martí ha criticat a més que la gran caiguda de preus de la llum de 2024 després de les grans pujades per la guerra d'Ucraïna hagin generat "un missatge que estem en mínims històrics de preus de l'energia". "Aquest missatge fa que la gent no instal·li tant autoconsum, però el cert és que tenim un preu de l'energia que encara triplica els valors previs a la covid", ha explicat.

Tant Martí com Helena Badger, codelegada de la patronal fotovoltaica catalana UNEF, han recordat la importància d'avançar cap a una major implantació de renovables per assolir els objectius de descarbonització. Badger a més ha recordat que "cal electrificar els consums", ja que en el dia d'avui l'electricitat és "tan sols un terç del consum d'energia". La descarbonització de la indústria i del transport, començant pels automòbils, seran claus en aquest sentit.