El Govern de Salvador Illa va començar el seu mandat l'any passat amb l'economia com a prioritat i molts compromisos: construir habitatge públic, ampliar l'aeroport, accelerar el traspàs de Rodalies i treure Catalunya de la seva paràlisi en renovables. Tot i que va anunciar 16 mesures per accelerar la transició energètica i instal·lar més energia verda, aquest any s'ha tornat a frenar i ha instal·lat només 171,3 MW durant el primer trimestre, tots ells fotovoltaics, segons l'informe publicat per Opina 360, a encàrrec del Foro Sella. A aquest ritme, Catalunya tancaria el 2025 amb 513 MW instal·lats, la meitat que l'any passat i molt menys del que necessita per descarbonitzar l'electricitat.
El passat 2024, Catalunya el va tancar amb 79 MW nous de renovables instal·lats i 1.104 MW autoritzats, una xifra similar a la del darrer any de Pere Aragonès però amb millores en els darrers trimestres. Aquest mes d'abril, ja s'han autoritzat 41 Mw a Catalunya, ritme en mig mes que que portaria a un trimestre millor que l'anterior i uns 240 Mw autoritzats.
Amb el tancament nuclear previst per l'any 2035, Catalunya ha de trobar com substituir el 49% de la seva demanda elèctrica i el ritme de renovables és insuficient per fer-ho. La dependència d'altres indrets, en aquest cas, augmentarà i Catalunya haurà d'importar més electricitat o emprar més gas pels cicles combinats.
Durant el primer trimestre de l'any passat, Catalunya va autoritzar 199,4 MW de renovables, un 10% més que en el d'aquest 2025.
El trimestre ha coincidit amb la sortida de Josep Maria Serena com a director general d'Energia, càrrec que va quedar sense ocupar des que es va fer oficial la sortida el 20 de març fins que es va nomenar la seva successora el passat 6 d'abril, Marta Morera, fins ara directora de l'Institut Català d'Energia (ICAEN).
Durant el trimestre, Catalunya ha sigut la cinquena comunitat amb més renovables autoritzades, per darrere de Castella-la Manxa, que n'ha autoritzat deu vegades més (1.109 MW), l'Aragó (549,9), Castella i Lleó (542,6) i Comunitat Valenciana (381,2). Del total de 85.000 MW de renovables instal·lats a l'estat espanyol, Catalunya només compta amb el 4,5%, 3,811 MW. Excepte la Comunitat Valenciana, que està pel darrere en el total de renovables instal·lats, en té menys que les altres comunitats que han autoritzat més que Catalunya aquest primer trimestre.
Renovables en tramitació
En total, Catalunya té 176 parcs fotovoltaics autoritzats que sumen 1.033 MW i 151 més pendents d'autoritzar que sumen 1.156 MW. A més, hi ha 224,89 MW d'eòlica autoritzada en 8 parcs i 13 en 605,41 MW. En total, són 3.019 MW d'energies renovables pendents d'autoritzar o de construir. Si es fessin tots ells (als autoritzats encara els queda que s'aprovi pla urbanístic), Catalunya podria arribar a uns 6.000 MW de cara a l'any 2029, comptant que entre tràmits i construcció els parcs poden arribar a trigar tres anys a fer-se. Encara són quatre vegades menys que els 12.000 MW que va calcular el Govern que calien de cara a 2030 segons la Prospectiva Energètica de Catalunya (Proencat).
D'aquesta forma, Catalunya podria més que triplicar la seva aportació de renovables dins el mix total, actualment del 16% i que de cara al 2030 amb aquesta suma seria del 50%. Fins i tot amb aquestes perspectives optimistes, Catalunya aniria molt per darrere d'altres comunitats, ja que la meitat de l'electricitat que es genera a tota Espanya ja és renovable i algunes comunitats ho superen amb escreix.
Abans de ser autoritzats, els projectes són sotmesos a informació pública. Del total de 4.083 MW que van entrar en aquesta fase durant el primer trimestre, només 128 corresponen a Catalunya. Una altra de les fases prèvies a l'autorització de construcció és l'informe ambiental favorable, que depèn del govern espanyol en parcs de més de 50 MW i de les administracions autonòmiques en els més petits que aquesta potència. A Catalunya van rebre autorització ambiental 66 MW dels 1.751 a tot l'estat. Pel que fa al permís d'accés a xarxa, que es fa encara abans que les anteriors fases, Catalunya no en va incorporar cap al primer trimestre de l'any.
Alentiment general
L'alentiment català coincideix amb un menor ritme estatal, perquè els 3.291 MW autoritzats a tot l'estat són bastant menys que els 4.975 MW autoritzats al primer trimestre de l'any passat. En els quatre trimestres de l'any passat es van superar els 4.000 MW, amb un màxim de 12.299 MW autoritzats al tercer trimestre, quan el govern espanyol va accelerar processos que coincidia que estaven a punt de vèncer.
El director d'Opina 360, Juan Francisco Caro, alerta que "comunitats que avancen amb projectes molt petits com Catalunya ho tenen més difícil per arribar als objectius" i observa que "comunitats com Catalunya, que van endarrerides, no poden permetre's aquest tipus d'aturades". Reconeix, això sí, que "en els darrers trimestres de l'any passat, hi va haver una certa accelerada a Catalunya", que va coincidir amb l'arribada de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat.
Sota l'executiu d'Illa, el director d'Energia va ser l'alt càrrec més difícil de trobar, a les ordres d'una consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, que aglutina alguns dels grans reptes executius: a més de la transició renovable, la crisi de l'habitatge i el traspàs de Rodalies. Pel que fa a la instal·lació de renovables, les mesures per accelerar-les encara no es traslladen en noves plantes fotovoltaiques i eòliques.