Les comunitats energètiques locals, entitats formades per veïns que controlen i participen en la gestió de les energies renovables del seu bloc de pisos, veïnat, barri o municipi, s'han unit en una campanya per demanar al govern espanyol que millori la regulació i elimini les traves que tenen pimes, cooperatives i entitats locals en intentar aplicar la seva mirada social a la gestió de l'energia. Entre altres coses, demanen que es reguli amb més precisió la figura de les comunitats després que no s'aprovés un Reial Decret sobre les comunitats que va sortir a informació pública, que s'augmentin els ajuts públics i que es controli que les grans empreses no hi accedeixin a partir de filials.
"Les grans energètiques es registren com a filials i accedeixen a ajuts destinats a comunitats energètiques", denúncia Cristina López Saavedra, enginyera experta en renovables i responsable de Justícia climàtica i energia d'Amigos de la Tierra, que forma part de la campanya 'Encén la teva energia', que uneix 30 entitats i pimes que, a través de la Coalició de l'Energia Comunitària, reclamen més capacitat de decisió i econòmica per a les comunitats energètiques.
"Les comunitats van més enllà del bloc de pisos, es pot organitzar tot un barri o fins i tot un municipi amb la participació d'un Ajuntament per gestionar la llum d'origen renovable. Però hi ha massa traves", afegeix.
Un decret que no es va aprovar
L'abril de l'any passat, el govern espanyol va llançar a informació pública un projecte de llei de 28 pàgines, a partir del qual es desenvolupaven les figures de les comunitats energètiques. La Coalició per l'Energia Comunitària va presentar llavors al·legacions, entre elles que les empreses amb més d'un 10% de quota de mercat de qualsevol fase del sector energètic (producció, comercialització o distribució) no podrien formar part d'una comunitat energètica, a fi d'"evitar l'oligopoli" de les grans empreses i garantir que ningú es lucra amb la participació ciutadana en el repartiment elèctric.
Però aquest decret no va arribar mai a aprovar-se. El Ministeri de Transició Ecològica assegura que "el Reial Decret Llei 5/23 va incorporar al nostre ordenament jurídic la figura de les comunitats d'energia renovables i les comunitats ciutadanes d'energia". Però en l'esmentat decret llei, de mesures per la guerra d'Ucraïna, la menció a aquestes comunitats és tan sols una frase que s'incorpora a l'ordenament jurídic espanyol els principis reguladors de les comunitats energètiques". "La Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de desembre de 2018, relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables, introdueix una nova figura al sector energètic: les comunitats d'energies renovables, que permeten una implicació més elevada dels ciutadans i autoritats locals en la transició energètica, fonamental per al compliment dels ambiciosos objectius en matèria d'energies renovables.
López Saavedra assegura que "s'havia de fer una anàlisi de barreres i obstacles per traslladar les directives amb més detall i no es va fer", mentre que "incloure la seva menció en un decret de mesures urgents no és una regulació vàlida", denúncia.
Mesures per limitar el poder de les grans energètiques
"La llei espanyola no recull que les grans empreses es quedin fora de les comunitats energètiques", defensa Saavedra, que de fet denuncia que algunes multinacionals es disfressen de comunitats mitjançant filials i, a més, creu que els ajuts públics aprovats, de 100 milions d'euros, són molt menors al potencial. "Calculem que tota l'electricitat domèstica i del comerç es podria cobrir amb comunitats energètiques o autoconsum col·lectiu", assegura la investigadora i activista.
Des de l'equip de comunitats energètiques de Som Energia, Manel Sastre constata que algunes comunitats s'han vist "bloquejades" per la distribuïdora elèctrica, motiu pel qual el Govern va obrir un expedient sancionador a Endesa el juliol de l'any passat. "Retarden tràmits, no responen, dificulten el procés demanant excessiva documentació. És una cosa que ha anat millorant amb la nostra pressió, però continuem trobant resistència", denúncia Sastre.
"En una comunitat energètica, la clau és que tingui una governança democràtica i les decisions es prenguin en assemblea, però cal tenir en compte que moltes vegades col·labora gent vulnerable. Encara que molts projectes s'han dut a terme amb subvencions, quan s'acabin no sabem si tots continuaran endavant si no hi ha un seguiment del sector públic", expressa Sastre.
Bo social, ajuntaments i assessorament
Saavedra, per la seva part, demana "que no se li tregui el bo social a qui participi en una comunitat energètica", ja que el bo social està només associat a unes empreses i treure-l'hi a algú que vol consumir renovables a través d'una xarxa proactiva acaba sent desincentivador.
Les mesures proposades per la campanya passen per "l'impuls a les figures d'assessorament" i la creació de comunitats energètiques en cada municipi dins dels ajuntaments per potenciar i facilitar l'accés al ciutadà.
Reclamen també que, tal com recull la directiva europea, "s'atorguin a les comunitats energètiques els drets per gestionar les xarxes de distribució", així com mesures contra l'oligopoli energètic, com que les mateixes empreses participin en diverses fases de la cadena de valor i una auditoria ciutadana de les xarxes de distribució per conèixer inversions i projectes fets i necessitats de les comunitats.